El moment és especialment delicat. La presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Síofra O’Leary, que acaba d’admetre els recursos dels presos del procés contra la sentència del Tribunal Suprem, ha visitat Madrid —inclosa una trobada amb el rei Felip VI— enmig de les negociacions entre el PSOE i Junts per Catalunya, que situen l’amnistia com a element nuclear de la conversa. En paral·lel a l’estudi del TEDH, el possible desplegament de la norma que exculparia independentistes ha desfermat un debat jurídic arrauxat i se sap que, si s’aprova, acabarà a la taula del Tribunal Constitucional (TC), que avui ha acollit la visita de la jurista irlandesa. Dues vies jurídiques que han confluït durant unes hores a la capital espanyola.

En el seu discurs magistral en perfecte castellà, la presidenta del Tribunal d’Estrasburg s’ha tancat en banda i ha evitat referir-se als recursos que té sobre la taula al voltant del procés independentista. “No prendré posició sobre casos pendents o possibles casos futurs”, ha dit O’Leary en un auditori ple de magistrats del TC i del Suprem. En conversa amb els seus interlocutors, la jurista sí que admet que aquesta carpeta resulta "important" per a la Gran Sala del TEDH, tot i que no s'atreveixen a posar-li data. Aquesta causa és una patata calenta que crema i, de fet, el magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín va assegurar en una entrevista a ElNacional.cat que era “significatiu” que el TEDH acceptés els recursos dels líders independentistes, atès que el procediment habitual, va afirmar, “és rebutjar les demandes”.

En espera que el TEDH es pronunciï sobre els recursos dels presos del procés, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, s’ha vantat de representar Espanya, “un dels països que menys sentències condemnatòries rep”. I quan les rep, ha dit, l’Estat no les considera una “condemna”, sinó “un camí, un avenç i un progrés”. Segons dades del tribunal que s’encarrega d’aplicar el Conveni Europeu de Drets Humans, Espanya acumula 206 condemnes entre 1959 i 2022, lluny de les 3.500 de Rússia.

Entre els casos que ha esmentat, la jurista irlandesa ha fet referència a la sentència que va tombar l’anomenada Doctrina Parot, que establia que la reducció de penes —en aquest cas, de presos d’ETA— s’havia d’aplicar respecte de la pena total i no respecte del màxim legal d’empresonament. En aquest sentit, O’Leary ha recordat que la demandant —una etarra—, que va guanyar la partida, va ser posada en llibertat l'endemà de la condemna. “La divisió social i política no van interferir en l’estricte compliment de les obligacions de l’Estat”, ha afirmat.

La incomoditat de l'amnistia

En el refrigeri posterior, la possible amnistia també s’ha constatat com un element incòmode entre els magistrats del TC. Fonts jurídiques admeten que, sense text sobre la taula, els responsables de l’òrgan de garanties estatutàries eviten de qualsevol manera referir-s’hi per no posar-se en cap embolic. De fet, els magistrats diuen que se senten molestos perquè es troben al centre del debat públic, quan el procés normatiu no està ni engegat, i els incomoda que s'interpreti que la majoria progressista avalarà l'eventual text.

Amb un CGPJ bloquejat des de fa cinc anys i davant d’un auditori amb presència de magistrats de l'òrgan de govern dels jutges, O’Leary ha subratllat, sense entrar en detalls, que “quan es produeixen bloquejos a escala política”, en relació amb el nomenament de jutges, “els tribunals nacionals i europeus poden intervenir en defensa tant de la independència judicial com del bon funcionament d’un estat democràtic de dret”. Al marge d’això, O’Leary ha proporcionat algunes dades d’interès i que afecten la guerra de Rússia a Ucraïna. En data de setembre passat, el TEDH acumula 75.600 demandes pendents de resoldre, de les quals 15.000 són demandes individuals contra Rússia.