Els presidents autonòmics s'han llançat en tromba contra Catalunya en els missatges de Cap d'Any, pronunciats des de divendres passat fins a aquest diumenge. I no només han sigut els dirigents populars: un dels més durs amb els independentistes i, de retruc, amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha sigut Emiliano García-Page, el president de Castella-la Manxa. En el seu discurs, Page ha "aixecat la veu" perquè "no parlin només aquells que volen torpedinar o trencar la nostra Constitució" i ha defensat el seu desig per "una Espanya més igual i cohesionada".
Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa
El dirigent manxec ha assegurat que Castella-la Manxa "representa fidelment l'esperit de la Constitució del 78" i, per tant, "té el mateix dret que la resta a expressar-se, a dir el que pensem i, sobretot, a defensar el que ens dona sentit, que és Espanya, la idea que tenim del país, la Constitució". "I jo sé que l'any 2024, com segurament en aquest que acabem d'acabar, em tocarà a mi, i no només jo, a molta més gent, defensar. Defensar amb força els nostres propis drets, els drets que tenim com a espanyols, els drets dels ciutadans de la meva terra, drets que alguns volen literalment vulnerar", ha expressat, abans de recordar que a l'estat espanyol "hi ha algunes posicions molt radicals que busquen esgarrapar la Constitució" —davant les quals "caldrà dir alt i clar que si és veritat que la Constitució empara una Espanya plural, la diversitat i riquesa impedeix per complet els privilegis"—.
Adrián Barbón, president d'Astúries
També des del PSOE, el president d'Astúries, Adrián Barbón, ha apostat per un Estat únic i plural dins d'un sistema de finançament d'acord amb els valors constitucionals de solidaritat i igualtat entre autonomies. "No hi caben la insolidaritat ni la desigualtat. L'opció d'aplicar una condonació del deute autonòmic o la reforma del sistema de finançament que ara es plantegen han de ser, per força, coherents amb aquests principis", ha subratllat. Així, ha advertit Sánchez que en qualsevol d'aquests debats que s'estableixin en la negociació del sistema de finançament autonòmic no hi ha cap altra opció que "Astúries surti beneficiada". "És una exigència tan lleial com ferma. El govern del Principat té una màxima gravada a foc: Astúries, el primer. Amb aquesta actitud, franca i clara, exigirem el compliment de compromisos", ha avisat.
María Chivite, presidenta de Navarra
L'última presidenta autonòmica socialista, María Chivite (Navarra), ha rebaixat el to i ha apel·lat tant a la "unitat" com al "diàleg" per "estar al servei de la gent a la qual ens devem". "El renou no soluciona els problemes de la gent", ha remarcat. Aleshores, ha destacat que "en temps comlexos no hi ha major força que la unitat". "Fer comunitat, crear aliances i teixir xarxes ens millora", ha afegit, després que el seu partit hagi portat EH Bildu al capdavant de l'alcaldia de Pamplona.
Marga Prohens, presidenta de les Balears
Ja des del PP, la presidenta balear, Marga Prohens, ha advertit que el Govern defensarà "amb tots els mitjans al seu abast" la igualtat dels espanyols i la separació de poders consagrades a la Constitució. D'aquesta manera, ha promès que serà reivindicativa davant del govern espanyol per exigir "un finançament just" per a les illes i autonomia fiscal "davant els intents de centralisme harmonitzador". "Aquest Govern continuarà al servei de tothom en un moment de gran complexitat política, amb la certesa i la tranquil·litat del compliment de la paraula donada", ha conclòs. Això sí, cap autocrítica pel que fa a la situació del català a l'arxipèlag ni les seves aliances amb la ultradreta.
Carlos Mazón, president del País Valencià
El president del País Valencià, Carlos Mazón, ha subratllat el compromís del Consell per demandar "amb rigor, amb perspectiva d'Estat i sense privilegis, tot allò que ens pugui ser negat". Així, ha reclamat al govern espanyol solucions al dèficit hídric i a l'infrafinançament "des del rigor que les sustenten" per evitar que pugui haver-hi ciutadans de primera o de segona.
Fernando López Miras, president de Múrcia
El president de Múrcia, Fernando López Miras, ha sigut dels dirigents populars més durs amb Sánchez i els independentistes catalans. En el seu missatge, ha avisat que "no tolerarem que es trenqui la igualtat entre territoris i ciutadans, un principi essencial de la democràcia". "Estarem davant de qualsevol decisió que discrimini el milió i mig de murcians", ha assegurat, en referència a l'amnistia i altres qüestions que consideren un tracte de favor als catalans. En mig d'un "període d'incertesa", ha subratllat que "la fortalesa és la unitat, i amb una sola veu hem de frenar qualsevol retrocés a l'Espanya constitucional que tant ha costat edificar".
Juanma Moreno, president d'Andalusia
El president d'Andalusia, Juanma Moreno, ha fet referència a "la preocupació de molts andalusos davant del risc que es trenqui la igualtat entre els espanyols" i ha rebutjat "un tracte privilegiat" a uns territoris sobre uns altres. "Defensaré Andalusia on faci falta i davant de qui faci falta", ha assegurat, alhora que ha promès "donar la batalla per fer valdre el pes d'Andalusia en població, extensió i història".
Alfonso Fernández Mañueco, president de Castella i Lleó
El president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha apel·lat a la Constitució com a marc de convivència i de garantia del "bé comú davant l'egoisme excloent". De la mateixa manera, ha afirmat que sense els principis de la norma bàsica "no hi ha garanties per seguir avançant de manera pacífica i harmònica". També ha considerat que els pactes del PSOE amb Junts, ERC, EH Bildu i el PNB suposen "una amenaça" als principis constitucionals: "Sense Constitució, estimats paisans, no hi ha democràcia, ni estat de dret, ni igualtat, ni llibertat, ni solidaritat, no hi ha garanties per seguir avançant de manera pacífica i harmònica". Ha afegit que la Carta Magna ha oferit el "major període de pau, llibertat i progrés" de la història d'Espanya i que és "un patrimoni molt valuós que hem de cuidar, sobretot davant l'amenaça de ser buidat dels seus continguts". Finalment, ha advertit que avui aquests principis estan "en perill" i ha oferit les "idees clares i principis ferms" que Castella i Lleó "assumeix des del seu mateix origen".
Alfonso Rueda, president de Galícia
El president de Galícia, Alfonso Rueda, ha advertit dels "riscs que amenacen el marc constitucional que va emparar el progrés de Galícia" i ha afirmat que "la igualtat entre ciutadans" és una cosa que "mai" hauria d'estar "en negociació". També ha aprofitat per recordar que el 18 de febrer se celebraran unes noves eleccions autonòmiques per escollir "el camí per als pròxims anys".
Jorge Azcón, president de l'Aragó
Finalment, el president de l'Aragó, Jorge Azcón, ha centrat el discurs en la defensa constitucional, la unitat nacional, la llibertat i la igualtat de tots els espanyols. "Davant dels qui estan disposats a trencar aquest marc constitucional, resulta vital reforçar el compromís amb la Constitució i l'Estatut com a lleis essencials per consolidar el nostre present i el nostre futur. (...) Mantenir-se fidel a la Constitució i defensar-la constitueix l'obligació primordial de tot ciutadà que prefereixi la llibertat i no el sotmetiment; la prosperitat i no la ruïna; el futur i el bé comú en lloc d'un present reservat a uns pocs privilegiats", ha afegit. D'aquesta manera, no ha fet esmena als pactes amb l'extrema dreta, però sí que ha fet referència als "vergonyosos pactes del govern espanyol amb l'independentisme" que tal vegada "releguen els aragonesos com a espanyols de segona".
Pendents d'Isabel Díaz Ayuso
La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; la presidenta d'Extremadura, María Guardiola; i el president de les Canàries, Fernando Clavijo; pronunciaran aquest vespre a partir de les 21.00 hores el seu discurs de Cap d'Any. La presidenta de Cantàbria, María José Sáenz Buruaga; i el president de La Rioja, Gonzalo Capellán; ja van traslladar un missatge abans de Nadal. Per la seva banda, el lehendakari, Íñigo Urkullu, ha sigut l'únic president autonòmic que no s'ha mostrat bel·ligerant amb Catalunya i ha fet una crida a defensar l'autogovern, que "ni està garantit ni ha tocat sostre".