Tot i la indignació que aquest dilluns ha provocat la inhabilitació del president Torra, històricament, el càrrec de la presidència de la Generalitat ha estat lligat a la repressió i la persecució de la justícia espanyola. Ho mostra molt explícitament el fet que vuit dels últims deu presidents han estat encausats per catalanistes o independentistes.
Macià: l'impulsor de l'exèrcit d'alliberament
Francesc Macià (1859-1933) va ser el primer d'aquests vuit presidents encausats en el darrer segle. Abans d'acabar convertint-se en el 122è president (més de dos segles després de l'últim, que va ser Josep de Vilamala), Macià va haver d'exiliar-se breument per donar suport a la vaga general de 1917.
Fotoretrat de Francesc Macià en el seu retorn de l'exili | Font Espai Macià. Arxiu Josep Segura
El cop d'estat de Primo de Rivera del 1923 el va forçar un altre cop a marxar a París, on acabaria sent condemnat a dos mesos de presó el 1926 per intentar formar un exèrcit d'alliberament. Finalment, va ser expulsat a Bèlgica i cinc anys després tornaria a Catalunya per esdevenir el primer president de la Generalitat republicana.
Companys: el president assassinat
Lluís Companys (1882-1940) és el president que va rebre el càstig més dur per la seva condició de líder català. El franquisme el va executar el 1940 després d'un consell de guerra sumaríssim en què no va rebre cap mena de garantia processal. Les seves últimes paraules van ser "Per Catalunya!".
L'última foto que es va fer a Lluís Companys abans que fos afusellat el 1940 | Pedro Urraca
Cal recordar, però, que sis anys abans i quan ja era president, Companys ja havia estat condemnat a trenta anys de presó per rebel·lió i sedició després de declarar l'Estat català dins de la República Federal espanyola.
Irla i Tarradellas: els presidents a l'exili
Amb la dictadura de Franco instaurada a tot l'estat espanyol, la presidència de la Generalitat va ser protegida a l'exili primer per Josep Irla (1874-1958), i després per Josep Tarradellas (1899-1988). Irla va ser l'únic a formar un Govern a l'exili (amb Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Pau Padró com a consellers) i, irònicament, també va ser l'únic que mai va trepitjar el Palau com a president. Justament l'any que va assumir el càrrec va ser detingut per les autoritats del Règim de Vichy, fet que el va portar a establir-se a Cogolin (Occitània).
Imatge de Josep Irla | Enciclopèdia.cat
El 1954 va agafar el relleu Josep Tarradellas, que durant els primers anys a l'exili havia estat detingut diverses vegades i empresonat tres mesos a Ais de Provença (Occitània). De fet, va estar molt a prop de ser extradit a Espanya però el Règim de Vichy va negar la sol·licitud.
Com a president a l'exili va arribar a publicar tres números del Diari Oficial a l’exili. Finalment, el 1977 va tornar en exercici del càrrec en el marc de la Transició espanyola i va presidir durant tres anys el primer govern d’unitat de la Generalitat restaurada.
Josep Tarradellas en el seu retorn a Catalunya l'any 1977 | Efe
Pujol: la resistència catalanista
El primer president de la Generalitat autonòmica escollit pel Parlament va ser Jordi Pujol (1930), que succeïa d'aquesta manera el 1980 l'històric Tarradellas. 20 anys abans, Pujol havia estat arrestat i torturat per la policia franquista per ser un dels principals impulsors d'una acció que es va dur a terme al Palau de la Música, on desenes de persones van cantar El cant de la senyera davant de diversos ministres franquistes. També es van llançar pamflets on es titllava Franco d'opressor i de corrupte.
Jordi Pujol agafa el relleu a Josep Tarradellas | Efe
Pujol va ser condemnat per un delicte de rebel·lió militar a set anys de presó i va complir-ne dos i mig més un de confinament a Girona.
Mas: l'inici del procés
Artur Mas (1956) va ser el primer president represaliat en el marc del procés independentista de Catalunya. Concretament, va ser processat per la consulta no vinculant celebrada el 9 de novembre del 2014, i condemnat a una multa milionària i dos anys d'inhabilitació per desobediència.
Imatge d'Artur Mas al seu despatx del Palau Robert | Sergi Alcàzar
Puigdemont: el president de l'1-O
Designat per Mas com a successor, Carles Puigdemont (1962) va ser el president que va dur el procés independentista fins al seu clímax, permetent la celebració del referèndum d'autodeterminació de l'1-O i la declaració d'independència del 27-S.
Carles Puigdemont durant un discurs des de l'exili | ACN
Arran de l'aplicació de l'article 155 i la previsible persecució judicial, Puigdemont va marxar a l'exili poc després de la declaració. Tot i que mesos després va ser detingut a Alemanya per una euroordre espanyola, Puigdemont va ser posat en llibertat i des de principis d'aquest 2020 exerceix com a eurodiputat català des de Waterloo (Bèlgica).
Torra: la llibertat d'expressió
El darrer dels presidents represaliats ha estat Quim Torra (1962), que després de restablir les institucions de la Generalitat un cop passat l'article 155, ha estat inhabilitat aquest dilluns per no retirar una pancarta del Palau a favor de la llibertat dels presos polítics i exiliats.
Quim Torra encapçalant una reunió sobre la gestió de la Covid-19 | ACN