La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, passarà almenys aquesta nit a la presó madrilenya d'Alcalá Meco. En una decisió sense precedents, el jutge de la sala segona del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha dictat presó sota fiança.

Són 150.000 euros. La presidenta del Parlament sortirà de la presó així que hagi abonat la fiança. Un cop pagada, que amb tota probabilitat serà aquest divendres al matí, té prohibit abandonar Espanya, haurà de lliurar el passaport abans de les 14 h i estarà obligada a comparèixer cada setmana davant un jutjat.

L'advocat de Forcadell, Andreu van Der Eyne, es centrarà demà al matí en fer el pagament de la fiança perquè la presidenta del Parlament pugui sortir de la presó d'Alcalà Meco, pels volts del migdia.

Per a la resta de membres de la Mesa —Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet— el jutge ha fixat una fiança de 25.000 euros i els dona una setmana per poder pagar-la. Quan l'hagin pagada, se'ls aplicarà les mateixes mesures cautelars que a Carme Forcadell. Joan Josep Nuet surt en llibertat amb càrrecs, tal com ha demanat la fiscal.

Per determinar aquestes mesures, el magistrat afirma que el risc de fuga "es difumina" perquè tots s'han presentat "quantes vegades han estat citats pel TSJC" així com per ell mateix, i considera manifest "el contrast amb altres encausats en aquest procés que es troben actualment fugats ", en referència al president Carles Puigdemont i altres exconsellers que estan a Bèlgica.

El jutge instructor té en compte a més el que han declarat els querellats durant les compareixences d'aquest dijous, i és que "han assumit la intervenció derivada de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució". És més, ressalta que "o bé renuncien a l'activitat política futura o, els que volen seguir exercint-la, ho faran renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional".

Violència i mobilització popular "incontrolable"

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena considera fundada l'acusació de rebel·lió contra la presdenta del Parlament català, Carme Forcadell perquè estima que s'ha produït violència a la "determinació" dels promotors de la independència d'usar la mobilització popular que, en cas de ser contrariada, "podia resultar incontrolable". És a dir, que podia suposar la "espoleta" d'una "eventual explosió social que ells podien modular" i, per tant ser usada la "violència coactiva per a la consecució dels seus fins".

L'instructor d'aquesta causa considera que perquè es compleixi el requisit de la violència en el delicte de rebel·lió no cal que hagin "fets lesius o danys contra persones o béns", sinó una intenció d'aconseguir "a totes passades" uns fins.

Així ho ha explicat el magistrat en la resolució que ha dictat aquest dijous a la nit després de prendre declaració a Forcadell i cinc exmembres de la Mesa del Parlament català investigats per rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics per facilitar la tramitació de les lleis independentistes .

Ha explicat que és cert que el Codi Penal exigeix ​​"un alçament violent i públic" per al delicte rebel·lió. Però ha precisat que "això no vol dir que perquè l'alçament públic sigui violent, sigui exigible que incorpori fets lesius o perjudicials contra persones o béns, sinó que es manifesta també l'alçament violent quan integra l'ostentació d'una força i es mostra la disposició a usar-la ", postil·la Llarena.

Afegeix el magistrat que quan l'aixecament s'orienta "de manera inequívoca a intimidar els poders legalment constituïts", ja sigui per l'exercici "actiu d'una força fins i tot incruenta" o per "l'exteriorització publica i patent" d'estar disposat a la seva utilització , "per existir una determinació d'arribar 'a totes passades'", els fins que contempla el Codi Penal. A més, destaca que el cas que s'utilitzessin armes o la realització de combats justificaria la comissió "agreujada" d'aquest delicte.

El magistrat indica en la interlocutòria que, encara que els investigats han renunciat a l'ús de la violència en les mobilitzacions afins a la independència de Catalunya, i que "més que resulta evident que el civisme va acompanyar a les desenes de milers de ciutadans" que es van mobilitzar , la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat destaca nombrosos "comportaments agressius".

En aquesta línia enumera l'ocupació dels carrers per centenars de tractors; el "bloqueig" i "assetjament" d'edificis dependents de la Generalitat i de l'Administració de l'Estat, i d'hotels on s'allotjaven a agents de la Policia i Guardica Civil; l ' "aïllament" d'agents o de la comissió judicial a la Conselleria d'Economia -pels que els presidents de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament es troba a la presó, investigats per un delicte de sedición--; o les "amenaces" a empresaris.

"Germen violent que arriscava en expandir-se"

El magistrat recalca que aquests "són comportaments que expressen el violent germen que arriscava a expandir-se".

Segons el jutge instructor del Tribunal Suprem, els sis investigat van ser "conscientment instrumentalitzats" per a la consecució de la independència de Catalunya perquè les mobilitzacions es van contemplar "sempre" com un dels elements del procés d'independència i perquè va existir "des d'un principi" una full de ruta que integrava als responsables polítics autonòmics, municipals i les associacions ciutadanes independentistes, que han anomenat "permanentment" a una mobilització col·lectiva ia una "resistència activa".

A això afegeix que el procés "no comptava amb un altre instrument d'imposició de la situació de fet creada que l'amenaça d'una determinació popular que --de ser contrariada-- podria resultar incontrolable" .res; el "bloqueig" i "assetjament" d'edificis dependents de la Generalitat i de l'Administració de l'Estat, i d'hotels on s'allotjaven a agents de la Policia i Guardica Civil; l ' "aïllament" d'agents o de la comissió judicial a la Conselleria d'Economia -pels que els presidents de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament es troba a la presó, investigats per un delicte de sedición--; o les "amenaces" a empresaris.

Forcadell ha estat traslladada a la presó d'Alcalá Meco en un cotxe policial que ha sortit de la seu del Tribunal Suprem cap a les 23.40 hores de la nit d'aquest dijous. Aquest trasllat contrasta amb el que van patir el vicepresident Oriols Junqueras, set consellers i un exconseller per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional a les presons d'Estremera i Alcalá Meco: en furgonetes a tota velocitats, emmanillats amb les mans al darrere i sense cinturó de seguretat.

El jutge Pablo Llarena ha dictat una segona interlocutòria en la qual denega la mesura cautelar de fiança de responsabilitat civil de 6,2 milions d'euros sol·licitada per la Fiscalia per als sis exmembres de la Mesa del Parlament de Catalunya querellats. El magistrat no concedeix la mesura sol·licitada "sense perjudici que pugui ser acordada, en la quantia que correspongui, si el contingut de la instrucció que s'inicia ho considerés pertinent".

La interlocutòria dictada pel jutge Larena és la següent: