El magistrat Pablo Llarena ha decidit dictar l'ordre de presó provisional sense fiança per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Diversos furgonetes de la policia espanyola els han dut a les presons d'Estremera, ells, i Alcalá Meco, elles. Tots ja hi han estat.

La fiscalia ha demanat la mesura cautelar. VOX també. Si ahir el ministeri públic tenia dubtes sobre si demanar presó o no, i estaven valorant el risc de fugida, que Marta Rovira avui no hagi comparegut i que hagi anunciat via carta que marxava a l'exili, els ha fet decidir de cop.

Les acusacions han demanat la presó davant el risc de reiteració delictiva i risc greu de fugida. I Pablo Llarena argumenta el mateix en la interlocutòria de presó. El jutge aprecia un greu risc de fuga i de reiteració delictiva en els processats "derivat de la greu punició a la qual s'enfronten per la seva eventual responsabilitat penal per rebel·lió, en un moment en què les sospites que es plasmaven a l'inici del procés són avui indicis racionals i ferms de la possible perpetració d'uns fets que presenten una determinada consideració delictiva i de la participació que en ells han pogut tenir els processats".

Els cinc processats més Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja no sortiran fins que es faci el judici. I el més probable és que estiguin anys a la presó, si els condemnen per rebel·lió, com ha fixat el magistrat en el seu escrit de processament.

Llarena, amb un escrit d'escasses 10 pàgines, tanca, per tant, a la presó tots els processats per rebel·lió a excepció dels quatre que són a l'exili: Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín i Clara Ponsatí. Diu que no els creu i aprofita per dir que Jordi Turull no pot assistir demà a la segona volta de la votació del ple de la seva pròpia investidura.

Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa estan processats per rebel·lió. A alguns d'ells també els jutjaran per malversació. Aquest fet, sumat que s'han presentat a les eleccions i que van accedir a l'acta de diputats dona arguments per al risc de la reiteració delictiva. El principal aval que ha fet servir fins ara Llarena per no deixar sortir els que estan a la presó: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 

La no compareixença de Marta Rovira, també ha estat clau, ara per valorar a més del risc de reiteració delictiva, el risc de fugida.

De res ha servit que Forcadell i Bassa ahir renunciessin a la seva acta de diputades. De fet, Llarena ho minimitza en la interlocutòria de presó: "Sense perjudici que alguns dels processats han renunciat a la seva acta de diputats (Dolors Bassa i Coll, així com Carme Forcadell i Lluís), tots ells han compartit la determinació d'assolir la independència d'una part del territori nacional. I no pot eludir que l'aspiració, en si mateixa legítima, s'ha pretès satisfer mitjançant instruments d'actuació que trenquen les normes prohibitives penals i amb suport d'un moviment social, administratiu i polític de gran extensió".

Tots, a excepció de Carme Forcadell, ja van passar un mes a la presó. La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar l'ordre el 2 de novembre. Els consellers van entrar a Estremera i les conselleres a Alcalá Meco. El mes de desembre, el dia 4, el primer dia de la campanya electoral, Pablo Llarena va aixecar la mesura per a tots a excepció de Junqueras i Forn.

Carme Forcadell també va passar una nit a la presó. Encara era presidenta del Parlament quan va anar al Suprem a declarar com a investigada. La fiscalia li va imposar una fiança de 150.000 euros, la més alta imposada en aquest cas, per no entrar a la presó. Però l'hora en què va sortir la resolució va fer impossible evitar que entrés.

Els arguments de Llarena

Pablo Llarena diu textualment que "no s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d'aquest instructor sigui permanent, ni per la seva consideració general al paper de la justícia, ni perquè acceptin la presumpta il·legalitat de la conducta que determina la restricció dels seus drets". El magistrat, segons aquest fragment de la interlocutòria, no se'ls creu.

No creu els relats que han argumentat en cada un de les seves declaracions sobre la seva voluntat de no reiterar el delicte ni el que han dit avui en l'últim torn de paraula quan s'han desvinculat de la decisió de Marta Rovira que no ha comparegut i que ha marxat a Suïssa.

En el seu escrit Llarena diu que "expressen els processats presents que la seva compareixença davant el Tribunal és expressió del posicionament contrari que tracta de conjurar i que no es pot adoptar una resolució en funció del comportament processal que hagin pogut adoptar altres encausats. L'al·legat és raonable. La consideració del risc de fuga dels encausats deu fer-se en anàlisi de les circumstàncies personals que els afecten i aquestes vénen presidides per haver comparegut davant aquest instructor en totes les ocasions que han estat cridats".

Diu clarament que no els creu: "Lamentablement, és d'impossible percepció quina pugui ser la voluntat interna dels processats, per la qual cosa s'ha de recórrer a una sèrie d'elements externs que permetin construir un judici raonable de pronòstic, i no només respecte de la seva voluntat present, sinó de l'eventualitat que aquesta pugui modificar-se amb ocasió del propi desenvolupament de la causa".

I es mostra implacable: "Si bé és cert que els processats han comparegut davant del Tribunal quan han estat cridats, la investigació també ha reflectit la seva clara insurrecció a les decisions de l'autoritat judicial, les quals han desatès de manera contumaç i sistemàtica durant els últims anys. Aquesta constatació va coexistir amb el convenciment que existien raons que els proporcionaven legitimació per enfrontar-se a aquest acatament de les decisions judicials".

Tampoc li valen els arguments de la renúncia a la vida política, ja que considera que el referèndum i el camí per a la proclamació de la república era un propòsit d'equip, de grup organtitzat: "Si a aquesta pluralitat de plans d'actuació s'uneix, com s'indica també en l'acte de processament, que el designi al qual es van incorporar des d'un inici preveia (Llibre Blanc) continuar amb l'actuació il·lícita tan aviat com es recuperessin les institucions autonòmiques que hagin estat intervingudes, es pot concloure que el risc de reiteració existeix tot i la renúncia a l'acta de diputat".

I cita directament el Llibre Blanc: "Deia el Llibre Blanc: 'Fins i tot en el cas extrem de suspensió de l'autogovern, aquesta suspensió no podria tenir caràcter indefinit i molt menys definitiu i, per tant, la voluntat popular i la voluntat institucional podrien seguir manifestant-un cop recuperada l'autonomia i el funcionament ordinari de les institucions'. L'actuació dels últims mesos no permet obtenir la convicció que s'hagi abandonat la intenció d'alguns partícips de retornar a anormal funcionament de les institucions i, no conjurant aquest risc, tampoc s'esvaeix la possibilitat de prestar una col·laboració des de diferents àmbits del parlamentari, tal com ja ha esdevingut fins i tot respecte d'una de les processades, tenint en compte que Carme Forcadell va iniciar l'execució d'aquests fets com a presidenta de l'entitat sobiranista ANC, i va continuar com a presidenta del Parlament de Catalunya després. La mesura cautelar garanteix així l'encertat retorn de l'autogovern".