El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el projecte que amplia la presó permanent revisable. L'ha presentat el ministre de Justícia Rafael Catalá en roda de premsa a la Moncloa, qui ha aixecat recels quan ha citat els casos d'altres països europeus on els delictes "d'alta traïció i atacs als interessos de l'Estat" també són gravats amb aquesta pena. Tanmateix, Catalá ha dit que només eren exemples i ha descartat fer-ho extensible a rebel·lió i sedició –precisament la mateixa setmana en què el Partit Popular va anunciar la voluntat de prohibir els indults per tals supòsits. 

"Són delictes que mai podrien eludir d'indult. No pretenem apujar-los les penes, però si aquests delictes són molt greus, mai haurien de ser objecte d'un indult concedit pel govern [espanyol]. No volem obrir debats i generar més polèmica sobre aquesta qüestió", ha dit el ministre per justificar la diferència de consideració amb la presó permanent. La qüestió es que el PP té números que la prohibició dels indults prosperi, ja que Ciutadans s'hi ha adherit, mentre el PSOE es troba "estudiant" una polèmica mesura que afecta els dirigents encausats del procés sobiranista. 

A banda d'això, el ministre ha anunciat que el projecte de presó permanent revisable aprovat es faria extensible a cinc nous supòsits: assassinat amb obstrucció de la recuperació del cadàver, assassinat després de segrest, violacions en sèrie, violació a un menor després de privar de llibertat o torturar i morts en incendis, estralls en infraestructures crítiques o alliberament d'energia nuclear o elements radioactius. Segons Catalá, la decisió arriba perquè existeix "una demanda social" –d'almenys un 80% de la població que li dona suport– i nega que es legisli "en calent".

Per aquest motiu, el titular de Justícia ha instat els grups del Congrés a donar-li suport. "És una pena que existeix a tota Europa. No ha estat el govern espanyol qui ha posat el tema damunt la taula, sinó dels grups que directament volen derogar la llei perquè tornem a ser una illa", ha denunciat sobre un projecte inicialment aprovat l'any 2015 i que va aglutinar tota l'oposició en la seva contra –amb recurs al Tribunal Constitucional. Precisament, Ciutadans s'ha apuntat darrerament a la mesura, en la seva lluita amb el PP pel vot de la dreta espanyola.