El Regne d’Espanya guanya més temps per respondre a les demandes de vulneració de drets polítics i de llibertat d’expressió presentades pels nou presos polítics contra l'actuació del Tribunal Suprem, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L’Advocacia de l’Estat tenia fins a mitjans d'aquest mes per respondre a les segones al·legacions de les defenses dels líders independentistes i el tribunal amb seu a Estrasburg li ha donat un nou termini, fins al 29 de juliol. En aquest procediment, s'han demanat distintes pròrrogues, tant dels presos polítics com de l'Estat. Això no obstant, l’Estat espera incloure l’aplicació de llei d’amnistia del procés com a motiu de rescabalament? Per ara, els advocats dels nou presos polítics han insistit que el Tribunal Suprem va vulnerar els seus drets polítics i socials, i en l’escrit de l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart, s’acusa l’Estat de fugir d’estudi i de no respondre amb raonaments a les sis preguntes que va fer-li el TEDH.
En concret, el penalista Benet Salellas, en nom de Cuixart, manifesta que l'Advocacia de l'Estat només reprodueix la sentència del Suprem que va condemnar-los per sedició, malversació i desobediència el 2019, i fa el mateix amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que sense majoria validava l’actuació de l’alt tribunal espanyol, i sense citar els vots discrepants que asseguraven que la condemna d’entre 9 a 13 anys va ser "desproporcionada". Els lletrats dels presos polítics sí que fan referència als arguments dels jutges progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, i els aporten al TEDH.
Primeres respostes del TEDH
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va resoldre el setembre del 2023 d’admetre a tràmit les demandes dels presos polítics i unificar-les en un únic procediment (Jordi Turull i vuit més contra Espanya, a la demanda n. 30096/21), tot i que l’Advocacia de l’Estat ha de donar resposta individual, cas per cas. Ara, l’Estat ha guanyat unes setmanes més de marge i respondrà quan la llei d’amnistia porti un mes d'aplicació i, possiblement, ja s’hauran esvaït les incògnites si el Tribunal Suprem portarà la norma de l’oblit penal al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i deixarà la seva aplicació als presos polítics congelada.
Paral·lelament a la causa dels presos polítics, el TEDH ha de resoldre, per separat, les demandes de l’exconseller i secretari general de Junts, Jordi Turull, de l’exdiputat Jordi Sànchez i de l’exvicepresident Oriol Junqueras, per vulneració dels drets polítics en enviar-los a la presó per l’1-O. El jutge Pablo Llarena va enviar a la presó Turull el març del 2018 quan havia de ser investit president de la Generalitat; Jordi Sànchez va denunciar que se li van vulnerar els seus drets polítics en cinc ocasions per decisions de les autoritats judicials espanyoles en ser elegit diputat de Junts, i a Junqueras, també i amb el precedent que el TJUE va indicar que tenia immunitat com a europarlamentari, però el Suprem el va condemnar igualment. La resposta d'Espanya és que Turull, Sànchez i la resta de presos polítics han "col·lapsat" el tribunal de garanties, i ara s'espera les sentències del TEDH pel que fa a la vulneració dels drets polítics de Junqueras, Turull i Sànchez.
Un dany “incalculable”, però reclamen
Els advocats dels presos polítics coincideixen a afirmar que el dany causat per la seva persecució per ser independentistes i l’acció del Tribunal Suprem, en dictar la seva presó preventiva i les elevades condemnes, és “incalculable”. Els indults parcials del govern del PSOE van arribar quan havien passat més de tres anys a la presó. Amb tot, l’Advocacia de l’Estat els llueix i posa la data de l'alliberament dels nou presos polítics catalans el 23 juny de 2021.
La llei d’amnistia no ha previst cap rescabalament, només l’extinció de la seva responsabilitat penal i els antecedents que els puguin quedar. Caldrà veure, a més, si el Suprem amb la interpretació de l’amnistia, no l’aplica per la consulta al TJUE i manté les inhabilitacions que continuen en vigor al líder d'ERC Oriol Junqueras i als exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa pel delicte de malversació, fins al 2031 i 2030. Per la seva part, l'Estat insisteix que tot i ser condemnats a entre 9 i 13 anys de presó, el temps que van estar tancats va ser "inferior a 4 anys". I ho detalla cas per cas, per exemple, els polítics van estar 1.328 dies en la presó (3 anys i 7 mesos) i els Jordis 1.345 (3 anys i 8 mesos).
Malgrat el perjudici incalculable, els advocats han hagut de presentar un reclam de compensació per la vulneració de drets a l’estat espanyol. La majoria ha intentat agafar barems objectivables i en ser informats que el TEDH no aprova ni concedeix grans quantitats en les responsabilitats civils. Per exemple, el cas del polític kurd Selahahin Demirtas, empresonat des del 2016 i que el TEDH va ordenar a Turquia de posar-lo en llibertat de forma immediata va ser una referència usada per les defenses dels presos polítics catalans per les seves similituds, i en la sentència, al final, el tribunal ha ordenat que se l'indemnitzi amb uns 25.000 euros i altres 20.000 per la feina de la seva defensa. A més, la majoria de presos polítics (menys Turull i la presidenta del Parlament Carme Forcadell) ja va denunciar la seva situació al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides de l’ONU, on no es pot demanar una responsabilitat civil, però en aquest cas era per la presó preventiva, de la qual va concloure que era “arbitrària”, però el Suprem, dirigit per Manuel Marchena, ni es va immutar.
Així, l’advocat Jordi Pina, en nom dels exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, ha demanat que Espanya els indemnitzi amb 70.000 euros a cadascun. La referència objectiva és que aquesta quantitat és la que va aprovar l’Audiència Nacional, ratificada pel Suprem, en la indemnització que el govern espanyol havia de pagar a Joan Besolí, el soci de l’expresident del Barça Sandro Rosell, per haver estat, com ell, dos anys a la presó i haver estat absolt. El mateix sol·licita Judit Gené per a Quim Forn, que ara ha assumit la seva defensa. Per la seva part, Andreu Van den Eynde sol·licita una indemnització de 35 euros per dia a la presó, agafant de referent sentències espanyoles; el mateix que Iñigo Iruín per a la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Així, Junqueras reclama a l’Estat uns 46.000 euros i Romeva i Bassa, uns 43.000 euros.
Òmnium reclama una rectificació pública
Finalment, Òmnium ha xifrat en 100.000 euros la reclamació a l’Estat per a Cuixart pels 3 anys i 8 mesos que va estar a la presó. L’entitat cultural també demana una rectificació pública de les autoritats espanyoles per la persecució del líder social. I és que en les segones al·legacions, l’advocat Benet Salellas reitera la vulneració dels drets fonamentals de Jordi Cuixart per part de l'estat espanyol i el Tribunal Suprem, perquè “el seu empresonament atempta contra l'activisme i la llibertat d'expressió”. A més a més, l’advocat insisteix que les manifestacions en què va participar, “lluny de ser violentes, van ser actes de protesta ciutadana legítima, responent a un ampli suport popular a favor del referèndum d'autodeterminació de l’1-O". El mateix argument que ara se sosté en la defensa dels encausats de terrorisme per les mobilitzacions de Tsunami Democràtic contra la sentència als líders polítics i socials de l’independentisme, el 14 d’octubre de 2019.
Jutges que suplanten el legislador
En aquest sentit, el penalista Andreu Van den Eynde, defensor dels excàrrecs d’ERC al Govern, insisteix que “la violació de drets polítics ha estat constant amb l’objectiu de silenciar un moviment polític: l’independentisme català”. Hi exposa que l’indult concedit per l’estat espanyol “va ser condicional i parcial” i amb la reforma del delicte de malversació, acordada pel govern del PSOE amb ERC, i ara amb la llei d’amnistia, els jutges “no interpreten la llei, sinó que sembla que volen suplantar el legislador”, i ho compara amb règims dictatorials.