La defensa dels quatre líders independentistes d'ERC que van ser empresonats, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, han presentat la recusació de l’expresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Carlos Lesmes a la sala tercera del Tribunal Suprem, encarregada de la revisió dels indults, segons ha informat el partit republicà aquest dilluns. Els republicans consideren que tenen “molts arguments” per defensar que Lesmes està “contaminat” i “no hauria de participar d'aquesta decisió”. Per això, en demanen la recusació per falta d’imparcialitat i perquè hi ha interès directe entre el magistrat i la causa (article 219 LOPJ). La defensa també sosté que Lesmes "no té aparença d’imparcialitat", segons els criteris del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
A finals de novembre passat, Lesmes en deixar la seva responsabilitat governativa, va tornar a la sala 3 del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, i en concret a la secció 5a, que de forma excepcional va reobrir el cas dels indults en admetre els partits polítics com a part del procediment. Lesmes, a més, ha participat ja en la resolució d’un tràmit en la causa dels indults, fet que ha encès les alarmes als presos polítics catalans per si, finalment, també formarà part de la secció que resoldrà els recursos contra els indults parcials que el govern del PSOE va concedir-los a l'estiu del 2021, en condonar-los el càstig de presó però no el d'inhabilitació a càrrec públic.
Les polèmiques declaracions de Lesmes
En concret, l’equip legal d'ERC assenyala les declaracions de Lesmes al Fòrum de Justícia del Col·legi d’Advocats de Madrid l’any 2021: En ser preguntat per la qüestió, el magistrat va assegurar que els indults eren “difícils d’acceptar”. A més, en l’obertura de l’any judicial 2022-2023, el llavors president del CGPJ i del Tribunal Suprem es va pronunciar en defensa de l’actuació dels magistrats i magistrades del Suprem, i en contra de la “desjudicialització”. Totes dues declaracions suposen, segons els republicans, un clar pronunciament en contra dels indults, el qual coincideix en bona part amb les tesis defensades pels recurrents. La seva imparcialitat, diuen, queda “irremeiablement compromesa”.
La defensa dels polítics d’ERC informa que també ha aportat un informe desfavorable del Suprem contra els indults dirigit al Ministeri de Justícia, el qual va ser tramitat per Carlos Lesmes en qualitat de president de l’alt tribunal. Segons els republicans, “això demostra que el magistrat ha participat directament de l’objecte del recurs en l’exercici d’un càrrec públic, cosa que també és causa de recusació”.
Lesmes va renunciar al càrrec de president del CGPJ i del Tribunal Suprem el passat 10 d’octubre amb la intenció de forçar el PSOE i el PP a desencallar la renovació dels membres de l'òrgan de govern dels jutges, que continua encallada. Després d’aquesta renúncia, Lesmes ha sigut incorporat a la secció cinquena del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, encarregada de resoldre els recursos contra els indults dels líders independentistes.
Són Indults “fràgils”, segons ERC
ERC afirma que fa temps que adverteixen de la “fragilitat” dels indults, que són, segons es van fer efectius, “parcials i revisables”. Els indults estan en revisió després que el Tribunal Suprem admetés a tràmit el recurs contenciós presentat pel PP, Cs, parlamentaris, i Vox, així com l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya el 2017, Enric Millo, el qual va assegurar que se sentia afectat per la persecució patida per l'1-O. El testimoni de Millo va ser galdós en el judici al Tribunal Suprem, i se'l va ridiculitzar quan va assegurar que "es tirava fairy" a terra perquè rellisquessin els agents que anaven a aturar les votacions als centres. El cert és que el migdia de l'1-O del 2017, en la seva compareixença oficial, va demanar disculpes per les càrregues policials. Tots els polítics del PP van espolsar-se responsabilitats sobre qui havia ordenat l'actuació policial a Catalunya el dia del Referèndum d'Autodeterminació. I les investigacions judicials sobre les càrregues policials es limiten a agents i a càrrecs policials intermedis.