Aquest diumenge fa sis mesos de l'1-O. Des de llavors, Catalunya ha vist una declaració d'independència al Parlament, la liquidació de l’autogovern amb l'aplicació de l'article 155 i la destitució del Govern de Carles Puigdemont, el processament de polítics independentistes que estan en presó preventiva o a l'estranger, i unes eleccions a finals d'any amb una participació històrica. Sobre la taula s'ha posat el nom de tres candidats a una investidura que encara està políticament bloquejada i que té en el 22 de maig la data límit. Més enllà, però, de la branca politico-institucional i judicial, l'1-O va obrir una etapa també de mobilitzacions a l'alça. El sobiranisme ha convocat al carrer per protestar contra les càrregues policials de l'1-O i contra els empresonaments, de forma sostinguda. I tot i que en menys ocasions, també els unionistes s'han fet sentir en manifestacions a Barcelona.

Una de les primeres reaccions a l'1-O va arribar dos dies després, el 3 d'octubre. Una jornada de protesta, sota el concepte d'"aturada de país", amb concentracions massives en pobles i ciutats -700.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, a la tarda a Barcelona- per protestar contra les càrregues policials del diumenge. La cinquantena de talls a les carreteres va marcar també la jornada. Per contra, cinc dies després, el diumenge 8 d'octubre, el centre de Barcelona es va omplir a vessar de manifestants a favor de la unitat d'Espanya, convocats per Societat Civil Catalana: 350.000 persones, segons el mateix cos.

La mobilització al carrer va seguir el dia 10, en què estava previst una declaració de Puigdemont al ple del Parlament. Segons la Guàrdia Urbana, 30.000 persones van seguir-ho al passeig Lluís Companys. I el doble de persones van sortir el 12 d'octubre el carrer, però per motius contraris. Unes 65.000 persones, van xifrar els agents de Barcelona, tretze vegades més que el 2016.

El sobiranisme fa costat als presos polítics

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser els dos primers dirigents independentistes que van entrar a presó. La resposta va arribar l'endemà: aturades als llocs de treball i una concentració amb 200.000 persones, sempre d'acord amb les dades de la Guàrdia Urbana, que van encendre espelmes a la Diagonal de Barcelona. Però hi va haver una segona manifestació, el 21 d'octubre, que va omplir de dalt a baix el Passeig de Gràcia: la xifra, 450.000. Des de llavors, com a mínim cada mes, l'ANC i Òmnium Cultural han organitzat un acte al carrer per recordar els empresonaments del 16-O.

Amb la declaració de la República al Parlament i la immediata aplicació del 155, va arribar una nova manifestació constitucionalista a Barcelona a finals d'octubre. Segons la Guàrdia Urbana, SCC va reunir 300.000 persones un altre cop, en una concentració amb almenys un taxista ferit de poca gravetat i amb una baralla a plaça de Catalunya.

Aquella setmana Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig van optar per quedar-se a "l'exili" a Brussel·les mentre que Oriol Junqueras, Carles Mundó, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Santi Vila, Dolors Bassa i Meritxell Borràs van presentar-se a declarar davant de l'Audiència Nacional per rebel·lió, sedició i malversació. L'empresonament dels consellers destituïts va derivar en una concentració inicial a les portes del Parlament el vespre del 2 de novembre. I van començar les cassolades.

Segona aturada de país

Una vaga el 8-N, amb polèmica i als tribunals, va acabar amb nous talls a les carreteres i a les vies de l'AVE a Sants i Girona i més concentracions a diversos punts del país. Les entitats sobiranistes van tornar a convocar al cap de tres dies, l'11-N. Unes 750.000, segons la Guàrdia Urbana, van omplir –i il·luminar- el carrer Marina de Barcelona. I d'aquella manifestació en va sortir la convocatòria de l'ANC i Òmnium per a una altra jornada, aquest cop als carrers de Brussel·les el 7 de desembre. La policia belga ho va xifrar en 45.000 manifestants.

Feia pocs dies que havia començat la campanya electoral i que havien sortit de la presó Mundó, Romeva, Turull, Rull, Bassa i Borràs després de pagar 100.000 euros de fiança cadascun –Santi Vila i Carme Forcadell van sortir-ne al cap d'un dia després de pagar la fiança inicial. I també a principis de desembre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir retirar l'ordre de detenció europea que havia demanat la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela al novembre i que havia dut Puigdemont, Ponsatí, Puig, Serret i Comín a comparèixer davant de la justícia belga.

I en aquest context van arribar les eleccions del dijous 21-D, convocades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l'article 155. Es va registrar una participació històrica: un 81,9% de vots a les urnes que van donar la victòria, per primera vegada, als d'Inés Arrimadas: Cs (36 diputats), JxCat (34), ERC (32), PSC (17), CatComú-Podem (8), CUP (4) i PPC (4). Uns resultats que revalidaven, amb dos escons menys, la majoria absoluta del bloc independentista.

Després de constituir-se el nou Parlament, la mobilització al carrer va tornar a finals de gener, just el dia de l'ajornament de la sessió d'investidura de Carles Puigdemont. L'ANC havia convocat una concentració a les portes del Parc de la Ciutadella, que va acabar amb cops de porra i moments de tensió entre els Mossos i els manifestants, després que alguns concentrats se saltessin el cordó policial del parc.

Escorcolls a Òmnium Cultural

Els escorcolls de mitjans de març a la seu d'Òmnium Cultural i al despatx i el domicili del secretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons, van reactivar les protestes. Òmnium hi va respondre amb una concentració sobiranista a la plaça de Sant Jaume de Barcelona a mitjans de març. Al cap de dos dies, el 18 de març, SCC tornava al carrer amb unes 7.000 persones i amb l'exprimer ministre francès Manuel Valls a la capçalera.

Amb la notificació del processament, el retorn a presó de Bassa, Forcadell Romeva, Rull i Turull per ordre de Llarena i la detenció de Puigdemont a Alemanya, el sobiranisme ha reprès la mobilització els darrers dies. Diumenge l'ANC i Òmnium van cridar a una manifestació fins al consolat alemany amb 55.000 persones, segons la Guàrdia Urbana per protestar contra la detenció de Puigdemont. En paral·lel i convocats en alguns casos pels CDR, un grup de persones es van concentrar davant de les delegacions del govern espanyol, unes protestes que es van saldar amb càrregues policials, nou detinguts i 100 persones ateses ferides de diversa consideració, segons el SEM. També es van produir talls a les carreteres i marxes lentes, accions que s'han repetit almenys fins aquest dimecres –dimarts es va desallotjar una concentració a l'A-2 a Soses (Segrià), amb almenys un ferit.

La detenció del president a Alemanya va arribar poques hores després que Llarena reactivés l'euroordre de detenció contra Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí –Ponsatí va abandonar Bèlgica i va retornar a la universitat escocesa de Saint Andrews. També va activar-ne en paral·lel una d'internacional per a Marta Rovira, secretària general d'ERC, que va anunciar que marxava "a l'exili' i no va comparèixer al Suprem. Rovira s'ha desplaçat a Suïssa on també hi ha l'exdiputada cupaire Anna Gabriel.

Tot plegat es produeix en un context polític de negociacions i estira-i-arronses entre els independentistes per investir un candidat a la presidència i formar govern. ERC demana una investidura "efectiva" i JxCat i la CUP exigeixen restablir Puigdemont al capdavant de la Generalitat –la CUP demana "programa republicà" si es proposa un altre candidat.

De fet, un dels que es va posar sobre la taula va ser el de Jordi Sànchez i, tot i que el ple de la seva investidura no es va arribar a celebrar, els cupaires ja havien anunciat que s'abstindrien. Una abstenció que van mantenir en el primer i únic debat d'investidura que s'ha dut a terme a la cambra des de les eleccions del 21-D. Va ser el de Jordi Turull, que va tornar a ingressar a presó el 23 de març, l'endemà de perdre en la primera volta de la investidura. Amb aquesta votació, però, es va posar en marxa el rellotge que s'havia congelat al Parlament: si els independentistes no desencallen la investidura abans del 22 de maig es convocaran eleccions de forma automàtica.