Qui ha de decidir el trasllat dels presos polítics a les presons catalanes? Tot i les declaracions i contradeclaracions d'aquests dies, la resposta és clara: Institucions Penitenciaries, que depenen del Ministeri d'Interior, de Fernando Grande-Marlaska. El jutge no hi té res a dir, ni tan sols si està instruint el cas i ha de citar regularment els presos.

El que és realment indispensable és que els presos ho demanin, que demanin el trasllat a presos catalanes.

De moment, ho tenen demanat des del mes d'abril Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell. Jordi Cuixart també ho va demanar fa 2 mesos. 

En canvi, els presos de Junts per Catalunya ni ho han demanat ni ho demanaran, de moment. Els advocats de Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez esperen tenir-ho assegurat. Fonts de la defensa expliquen a El Nacional que "només es demanarà el trasllat si hi ha el convenciment que el donen", si no, afegeixen, "és un mur que no porta enlloc".

Els advocats volen esperar a veure si el que va dir el nou ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, obre "un temps de negociació", però sense voler entrar en el joc polític. Per tant, de moment, no demanaran el trasllat i esperaran a veure què passa amb els presos d'ERC que sí que ho han demanat. El seu advocat espera un gest i està a l'expectativa del que pugui fer Llarena un cop es concedeixi el trasllat a Catalunya. La diferència en l'estratègia es deu a la situació personal dels presos que tenen fills més petits, com és el cas de Junqueras i Cuixart.

Les mirades estan posades ara en el Ministeri de l'Interior i en una possible negociació política i un gest del nou executiu. El Tribunal Suprem està al marge d'aquesta decisió. De fet, els jutges no tenen ni per què saber a quina presó hi ha els investigats. 

Qui acosta els presos?

Les competències de l'acostament són d'Institucions Penitenciàries, que és qui gestiona les presons. A Madrid depèn del Ministeri d'Interior. A Catalunya, de la Conselleria de Justícia. Com a molt, Institucions Penitenciàries podria tenir la deferència amb el jutge i dir-li si té cap inconvenient per acostar els presos, però "poden fer el que vulguin sense preguntar al jutge", segons remarquen rotundament fonts del Tribunal Suprem a El Nacional.

Pablo Llarena es va curar en salut en la interlocutòria on denegava la llibertat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell. De fet, en l'escrit de petició de llibertat hi havia també la petició de trasllat a Catalunya si era denegada la sortida de la presó. Per això Llarena es posiciona sobre el trasllat de presos just la mateixa setmana que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, diu: "Si en cinc o sis mesos aquesta persona no és requerida, i sempre que hi hagi autorització del jutge, es pot avaluar un trasllat que ajudi a una vida personal i familiar més fàcil". Les paraules del nou ministre es van malinterpretar i la coincidència de la resolució de Llarena dient que ell no havia de decidir res, es va convertir en una mena de polèmica i foc creuat irreal entre el ministre d'Interior i el jutge.

Llarena cita en la seva resposta el Tribunal Constitucional (STC 138/1986, de 7 de novembre) que destaca que "no s'atribueix al jutge de vigilància penitenciària la competència per conèixer els recursos contra les resolucions de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries que afectin el trasllat dels penats d'un establiment a un altre; trasllat que és atribució d'aquest organisme, per la qual cosa haurà de, si s'escau, dilucidar per la via administrativa i esgotada aquesta, pels corresponents recursos davant la jurisdicció contenciosa administrativa".

També cita a la Sala Penal del Tribunal Suprem, (STS de 5 de desembre de 1986) "que si als òrgans penitenciaris els correspon organitzar les institucions, gestionar la total activitat penitenciària i fixar la ubicació dels establiments, lògicament ha de ser-los reconeguda com a funció pròpia la distribució dels penats entre aquells, més quan hauran de ser especialment tinguts en compte, tant la naturalesa dels centres, com el nombre de places existents; circumstàncies que no podrà realment ponderar l'òrgan jurisdiccional". En la mateixa línia, s'han pronunciat diverses resolucions del Tribunal de Conflictes de Jurisdicció, en concret les sentències 4/1995, 18/1998, 3/2002, 4/2004 i 10/2012, diu Llarena.