L’expresidenta del Congrés, la catalana Meritxell Batet, abandona la primera línia de la política després de renunciar a l’escó que va aconseguir el 23 de juliol com a cap de llista del PSC per la demarcació de Barcelona. Feia 19 anys que tenia implicacions en la vida política espanyola com a diputada, com a ministra de Política Territorial del primer govern Sánchez i, en l’última etapa, com a presidenta de la cambra baixa. En una piulada a X, Batet afirma que se’n va “amb l’orgull” d’haver servit “un projecte col·lectiu” que, per sobre de tot, “busca millorar la vida de les persones i transformar”, a la vegada que està “convençuda” que “aviat” Pedro Sánchez podrà reeditar el govern progressista. De la seva trajectòria en destaquen els quatre anys (2019-2023) en què va comandar el funcionament del ple i, en aquest temps, Batet va viure, entre d’altres, moments excepcionals relacionats amb la ressaca del procés independentista, com el xoc per l'ús del català amb diferents diputats o la visita i suspensió dels presos polítics, al marge de la crispació suscitada per Vox i l'explosió de la pandèmia del coronavirus.

Batet va ser la primera catalana en presidir la tercera institució de l’Estat. El dia que la van escollir, al maig de 2019, va presenciar com els quatre diputats presos per l’1 d’octubre, Oriol Junqueras (ERC), Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (Junts) assistien a la sessió constitutiva. Hi van acudir traslladats per furgons policials procedents de la presó de Soto del Real (Madrid), on complien presó preventiva pel referèndum d’independència. Al cap de sis hores, la policia se’ls va endur de nou cap a la garjola després de prometre el càrrec “com a pres polític i per imperatiu legal”. Per a la posteritat quedarà la fotografia de Junqueras dialogant amb Pedro Sánchez a la bancada socialista. Després de preguntar l’opinió al Tribunal Suprem i als serveis jurídics, Batet va acordar retirar l’acta als quatre diputats en virtut de l’article 384bis de la llei d’enjudiciament criminal.

Tot i el compromís que està demostrant la seva successora, Francina Armengol, amb l’equiparació de les llengües cooficials al castellà al Congrés, Batet s’havia mostrat poc flexible amb el model plurilingüe de l’Estat. D’aquesta manera, en més d’una ocasió i després de tres advertiments, l’expresidenta havia retirat la paraula a diputats independentistes que defensaven el posicionament del seu partit exclusivament en català. Els recordava que, en virtut del reglament de la cambra, havien de fer servir el castellà, a excepció de si els representants volien fer alguna cita concreta i curta en la llengua pròpia. Batet renuncia el dia que el PSOE, Sumar, EH Bildu, ERC, el PNB i el BNG han registrat la reforma del reglament que ha de servir per universalitzar el català, el gallec i l’euskera, al mateix nivell que el castellà.

Com a presidenta del Congrés, Batet ha liderat els debats parlamentaris de la cambra més fragmentada -19 partits- i polaritzada de la història a partir de la irrupció de Vox al sistema polític espanyol. En aquest temps la tensió, la bronca i els insults s’han instal·lat i normalitzat a la vida parlamentària fins al punt que Batet va haver de fer una crida als diputats per calmar els ànims. L’etapa de Batet també serà recordada per l’explosió de la pandèmia del coronavirus i les mesures excepcionals que es van adoptar, al marge de la polèmica suspensió com a diputat d’Alberto Rodríguez, ex de Podemos i ara integrat a Proyecto Drago.