L’evolució de la Covid-19 i les mesures de confinament a Catalunya, la inhabilitació del president Quim Torra, la situació dels presos polítics i la possible sortida de Messi del Barça són els principals temes que han internacionalitzat Catalunya aquest 2020.

Així es desprèn d'un estudi fet per l’empresa Nethodology i encarregat pel Diplocat, en el qual es veu com Catalunya ha estat mencionada fins a 793.605 vegades a internet fora del territori de l'Estat espanyol. Aquí s’hi inclouen les mencions a Twitter (95%), mitjans digitals (4%), blogs i fòrums a tot el món, exceptuant Catalunya i Espanya. Això equival a 2.376 mencions diàries i 99 mencions cada hora. La conversa sobre Catalunya va arribar a 188 països del món i un públic potencial de 1.600 milions de persones.

Més enllà dels temes esmentats, altres temes que han aparegut amb força han estat l’empresonament del president d'ERC, Oriol Junqueras, la relació de Julian Assange amb Catalunya, mencions al llibre Homage to Catalonia de George Orwell, el temporal Glòria, els actes de la Diada Nacional, i temes i fotografies relacionades amb l’àmbit turístic.

Des d'on s'ha parlat de Catalunya?

Pel que fa a la ubicació de les converses digitals sobre Catalunya, el 61% es concentra als següents països: Regne Unit (17%), Mèxic (13%), Estats Units (11%), França (11%) i Argentina (9%). A continuació segueixen Brasil (5%), Itàlia (4%), Alemanya (3%) i Bèlgica (2%).

Un altre element que analitza l’informe és el to general de les mencions, que poden ser positives, neutres o negatives. En el cas de Catalunya la majoria de mencions són neutres (58%), seguides de les negatives (26%) i les positives (16%). La majoria de mencions negatives es refereixen a la Covid-19 i la gestió de la pandèmia, mentre que cal destacar una majoria de mencions positives o de solidaritat referents als temes polítics com la inhabilitació de Quim Torra o la situació dels presos polítics.

L’estudi també inclou una comparativa de Catalunya amb altres entitats subestatals, com ara Escòcia, Gal·les, Quebec, Flandes i el Euskadi. Aquestes dades, però, podrien no ser un reflex fidel de la realitat, perquè mentre en el cas català s’han exclòs totes les converses en castellà, per entendre que bàsicament provenen d’Espanya, en el cas d’Escòcia i Gal·les, per exemple, només s’han exclòs les converses geolocalitzades al Regne Unit. L’estudi indica que, comparativament, Escòcia obté un 57% de les mencions, Gal·les un 21%, Quebec un 12%, Catalunya un 5%, Flandes un 4% i el País Basc un 1%.

La secretària general del Diplocat, Laura Foraster, ha assegurat que l'estudi "es tracta d’una eina molt útil a l’hora de dissenyar estratègies de projecció internacional, que es complementa amb d’altres de les quals també disposa l’entitat, com ara el monitoratge de mitjans internacionals o l’enquesta sobre la percepció internacional de Catalunya".

A continuació podeu consultar l'informe complet: