Les veus a favor d'un referèndum com a única sortida al conflicte actual entre Catalunya i Espanya cada cop són més, també als parlaments europeus. El portaveu del grup de discussió sobre Catalunya que s'ha creat al Parlament britànic, Christopher Bambery, espera que la iniciativa "encoratgi" projectes similars, ja que "com més parlamentaris arreu d'Europa donin suport al referèndum, més fàcil serà convèncer el govern de Madrid que adopti aquesta posició".

Bambery ha explicat que al grup hi ha "diputats favorables a la independència i d'altres que no ho són" però que tots aposten "pel reconeixement del dret dels catalans a l'autodeterminació". "Els catalans tenen dret a ser consultats en referèndum, com va passar a Escòcia i al Quebec", assegura.

Bambery confia que el grup ajudi a explicar als membres del Parlament de Westminster "la situació política que es viu a Catalunya". "Els parlamentaris són una audiència sofisticada, no es forma una opinió només a través del que diu la premsa", assegura Bambery, però subratlla "la importància de poder dialogar i establir contactes amb diputats catalans".

La presentació oficial del grup es farà el proper dimarts 14 de març en una de les sales del Parlament britànic i comptarà amb la presència del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva. "Ens explicarà què està passant amb la persecució de càrrecs electes, que va més enllà dels grans noms com Carme Forcadell o Artur Mas", diu Bambery, subratllant que "hi ha més de 400 casos oberts contra alcaldes i regidors a Catalunya". La compareixença de Romeva també servirà, segons el portaveu del grup de discussió, per "difondre la visió del govern català pel que fa a la situació política actual i la solució que plantegen al problema que hi ha entre Madrid i Barcelona", ha afegit.

"Volem democràcia a Europa i creiem en el principi d'igualtat dels seus ciutadans, i això vol dir que el dret a l'autodeterminació d'una nació com a Catalunya sigui reconegut", argumenta. "També volem estar en contacte amb persones de Madrid que no donen suport a la independència per escoltar les seves raons", ha afegit.

Influir en Escòcia

El diputat de l'SNP, George Kerevan, ha estat l'impulsor del grup de discussió sobre Catalunya. "Hi ha un interès particular dels escocesos en Catalunya i per això hi ha tants membres de l'SNP al grup", explica Bambery i destaca "el sentiment d'identificació que hi ha entre els independentistes escocesos i catalans". A més, augura que "si Catalunya convoca un referèndum al setembre, això tindrà un impacte sobre la situació a Escòcia" i recorda que "la probabilitat de convocar un segon referèndum d'independència a Escòcia a finals del 2018 és molt alta". 

En aquest sentit, Bambery lamenta que mentre els escocesos "van poder decidir democràticament sobre la qüestió de la independència el 2014" als catalans se'ls nega aquesta oportunitat. "Per què els catalans no haurien de poder tenir aquest mateix dret al setembre, si viuen en una democràcia?", es pregunta.

"Les arrels franquistes del PP"

"Personalment, no em sorprèn l'actitud del govern espanyol, el PP té les seves arrels en aquells que donaven suport a Franco", admet Bambery, que matisa que el PP "no és un partit franquista ni feixista, però aquesta és la seva herència". El membre de l'SNP també apunta al "nacionalisme espanyol" com una de les causes de "la incomprensió" del govern espanyol.

"L'Estat espanyol no ha gestionat bé el llegat de la Guerra Civil; hi ha una història de persecució i repressió a Catalunya que s'ha de tenir en compte", assegura Bambery i lamenta que el govern del PP "no entengui que els catalans es vulguin independitzar". Finalment, Bambery creu que quan l'Estat espanyol "amenaça de suspendre l'autonomia" aplicant l'article 155 de la Constitució "rememora aquells anys".

La mediació de la UE

Bambery creu que la intervenció de la UE pel que fa al bloqueig de les negociacions entre Catalunya i Espanya seria esperable "si hi hagués greus ingerències democràtiques", com la inhabilitació de càrrecs electes o atacs contra la llibertat d'expressió.

Ara bé, espera que la UE "no intervingui en el debat de la independència com ho va fer en el cas del referèndum d'Escòcia" i recorda la "campanya de la por" i "les amenaces que els escocesos perdrien la nacionalitat europea" si guanyaven el referèndum". "No era cert en el cas d'Escòcia i no ho seria en el cas de Catalunya; és una condició que no es pot sostreure als ciutadans", conclou.