Un grup d'independentistes s'ha manifestat davant les seus d'ERC, Junts i la CUP per pressionar les formacions a apostar per una acció de govern conjunta.

El vicepresident amb funcions de president i candidat a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, ha signat aquest matí el decret de convocatòria de la sessió constitutiva del Parlament per al dia 12 de març a les 10 del matí. D'aquesta manera, s'estira el termini de negociació fins al màxim permès.

Davant l'estancament de les converses entre el bloc independentista, els manifestants s'han concentrat davant les seus amb pancartes amb la consigna "volem un govern independentista, república ja!".

Tot el grup ha anat equipat amb una vestimenta similar als EPI blancs que porten els sanitaris per protegir-se contra la Covid-19. Aquesta ha estat la primera acció de pressió després de les eleccions del 14-F on, per primera vegada, l'independentisme va superar el simbòlic llindar del 50% dels vots.

La lluita per la presidència del Parlament

D'aquí a una setmana exacta, doncs, es resoldrà la primera gran incògnita de la legislatura, que és qui acabarà assumint el càrrec de segona institució del país. Durant la sessió constitutiva, els diputats escullen els set llocs de la Mesa, incloent-hi el president del Parlament, una cadira per a la qual s'han postulat Junts, la CUP i el PSC.

Si els grups independentistes no dinamiten la seva majoria de 74 escons i el 52% dels vots a la cambra, la presidència hauria de tornar a recaure en un independentista. Ara bé, si ERC i la CUP insisteixen a apostar per un diputat cupaire i Junts salta de l'acord proposant la seva pròpia candidatura, el desacord podria donar ales al PSC, que presentarà Eva Granados. 

Cordó sanitari a Vox

Pel que fa a la resta de places de la Mesa, el repartiment acostuma a atorgar dos llocs a cadascun dels tres primers grups parlamentaris, en aquest cas PSC, ERC i Junts. L'últim seient és habitualment per a la quarta força de la cambra. Com que en aquest cas es tracta de Vox i tots els partits menys Cs i el PP treballen en un cordó sanitari a l'extrema dreta, es dona per fet que barraran el pas a Vox al màxim òrgan de govern del Parlament. Això voldrà dir que la CUP, que és el següent grup amb més representació, podrà accedir a la Mesa per primera vegada a la història. 

La llei determina que en els deu dies hàbils posteriors a la constitució del Parlament se celebri ja la primera sessió d'investidura. El nou president —o presidenta— de la cambra catalana obrirà una ronda de consultes amb tots els grups per sondejar qui té més opcions per sortir-ne airós. Dos candidats faran el pas endavant, un escenari inèdit fins ara a Catalunya. L'un, el guanyador de les eleccions, Salvador Illa, que tot i no comptar amb més suports que els 33 diputats socialistes, vol provar sort, en contra del que va fer Arrimadas l'any 2017. L'altre aspirant, Pere Aragonès, treballa contra rellotge per garantir-se els vots necessaris. 

Aquest dijous, el líder dels republicans insistia encara en una gran aliança a quatre entre ERC, Junts, la CUP i els comuns, que sumarien una folgada majoria de 82 escons. Que el seu desig d'un "Govern del 3-O" no es farà realitat és un secret de domini públic. Les alternatives passen per un pacte de govern només amb els de Puigdemont que compti amb el suport estable i extern de la CUP —i els comuns si hi accedeixen-, o un executiu integrat per les tres forces independentistes. És a dir, incloent la CUP al Govern de la Generalitat. Els anticapitalistes inicien aquest cap de setmana una segona ronda d'assemblees territorials per adoptar una decisió definitiva dimecres vinent. 

Qualsevol altra opció obriria un escenari d'incertesa. Si la primera investidura fos fallida, el nou Parlament tindria dos mesos per trobar president. En cas contrari, tocaria repetir eleccions. 

 

Imatge principal, pancarta dels manifestants independentistes davant la seu d'ERC / @PacteCatalunya