Que Estats Units decideixi disparar 59 míssils BGM-109 Tomahawk contra la base aèria síria de Shayrat no tindria per què afectar el procés català. Però afecta. Sobretot quan els Tomahawk surten dels destructors USS Porter y USS Ross amb base a Rota, Cadis, i quan el Govern espanyol acaba de fer públic una nota de suport a l’acció militar. Aquest va ser un dels arguments que es va arribar a ventilar ahir per intentar evitar, in extremis, l’entrevista privada entre el president, Carles Puigdemont, i l’expresident nord-americà Jimmy Carter, a Atlanta, segons ha pogut saber El Nacional de fonts diplomàtiques i polítiques.
La política internacional està composta per un delicat joc de pesos i contrapesos. Un petit moviment pot provocar un reflex inesperat a l’altra punta del món. I, just en el moment en què Puigdemont era a Atlanta esperant mantenir l’entrevista que havia pactat amb l’expresident Carter, el Govern espanyol acabava de fer una exhibició com a aliat lleial i així es va encarregar l’ambaixada de recordar-ho.
Va ser una de les parets contra les quals amenaçava d'estampar-se el viatge del president Puigdemont en els complicats minuts d’incertesa previs a la cita fixada per a les 14:45 minuts, hora de Barcelona, a la seu del Carter Center. D'arguments n'hi va haver més i la denúncia que des de Catalunya s'està intentant trencar la legalitat o que es tracta d'un afer intern de l'Estat espanyol hi va ser també present.
Malgrat la discreció amb què s’havia portat el viatge, els canvis d'avió i la minimalista delegació que acompanyava el president, la presència de Puigdemont a Atlanta per participar en la trobada anual del Carter Center havia arribat a oïdes de l’ambaixada espanyola la nit anterior i la diplomàcia espanyola intentava minimitzar els danys evitant la reunió privada. Les trucades es van multiplicar des de l'ambaixada espanyola a l'organització d'Atlanta, i des del ministeri d'Exteriors a l'ambaixada d'Estats Units a Madrid i al consolat de Barcelona.
El president Puigdemont, amb un membres del Carter Center en moments previs a la trobada
Un llibre de regal
En només uns minuts tota la complicada feina de preparació i realització del viatge trontollava. El reduït equip que acompanyava el president n’era del tot conscient. Puigdemont fins i tot es va presentar a la cita amb mitja hora d'antelació intentant escurçar al màxim l’espera i el temps d’erosió de l'acció de l'ambaixada. El fet que la trobada se celebrés a primera hora del matí, les 8:45 hora local, reduïa també el marge de maniobra política per frenar-la. El caràcter no governamental del Centre i el prestigi en la seva activitat com a mitjancer en conflictes internacionals, també hi jugava a favor.
Finalment, l'entrevista es va poder dur a terme. Va començar a l'hora prevista i va durar 25 minuts. Un cop al despatx, Puigdemont va regalar a Carter el llibre editat pel Govern Catalunya, una història europea, una visió de la història de Catalunya des d'una perspectiva europea enfundada en unes contundents tapes vermelles. No ha sortit la imatge de la trobada. Tampoc declaracions estridents. El president va valorar la reunió amb paraules extremadament mesurades. La corda ja no es podia tensar més.
Morón i Obama
El pes de les bases ha estat sempre essencial en les relacions entre Espanya i Estats Units. Una altra base militar, la de Morón, es va convertir en un argument clau el setembre del 2015 perquè el president nord-americà Barack Obama expressés davant del rei Felip VI al Despatx Oval l’interès del seu país en una Espanya “forta i unificada”. Ho va dir just a les portes de les eleccions del 27-S i uns dies després que un congressista nord-americà sortís públicament a defensar el dret de Catalunya a l’autodeterminació.
Aquella visita del monarca a la Casa Blanca es va acordar i produir mentre les dues administracions negociaven i segellaven l’acord per reformar el conveni de cooperació en defensa que permetia el desplegament de 2.200 marines nord-americans a la base de Morón de la Frontera, a Sevilla, una base estratègica clau per als EUA com a instal·lació permanent amb els ulls posats damunt possibles crisis a l’Àfrica.
Antiindependentistes, amb els congressistes
Finalment, el president tancarà l'agenda d'EUA aquest diumenge, amb una reunió amb els congressistes nord-americans que visiten Barcelona, el republicà Dana Rohrabacher i el demòcrata Brian Higgins, tots dos en representació del subcomitè d'Europa de la Cambra de representants. De fet, Puigdemont ja es va reunir amb Rohrabacher la setmana passada a Washington.
El cap de l'executiu s'entrevistarà diumenge amb tots dos a les 19:00 hores al palau de la Generalitat i, posteriorment, mantindran un sopar a la Casa dels Canonges, on també seran presents el vicepresident, Oriol Junqueras, el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, i la consellera Neus Munté.
Fonts de l'administració estatal neguen, però, que aquesta sigui una visita per estudiar el procés català. Subratllen que els congressistes tenen programada una entrevista amb el delegat de l'Estat a Catalunya, Enric Millo; una trobada d'una hora dissabte a les 15:45 hores a l'hotel on s'hostatgen, amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i una hora més al mateix lloc per a parlar amb els representants dels grups parlamentaris de JxSí, Cs, PSC i PP.
Tot i que havien expressat interès a entrevistar-se amb l'alcaldessa, Ada Colau, s'hauran de conformar amb una entrevista amb el portaveu del PSC al consistori.
L'agenda dels congressistes ha hagut de trobar, a més, espai per als grups de la societat civil contraris a la independència; una entrevista peculiar si es té en compte la versió de l'executiu espanyol que aquesta visita no està vinculada al procés. També hi ha previstos contactes de la delegació amb la Guàrdia Civil i/o la Policia Nacional espanyola.