Pressupostos 2023: les claus d'una negociació que arrenca amb el desacord ERC-Junts per les successions

La tardor serà molt calenta, i no tant per l’agenda política, sinó més aviat per la situació econòmica marcada per la inflació derivada de la guerra orquestrada per Vladímir Putin. És en aquest context que el conseller d’Economia, Jaume Giró, ja s’ha avançat per poder començar a negociar els comptes per l’any 2023, una negociació que sempre és complicada pels equilibris que ha de fer el Govern amb els seus socis i que ho serà encara més amb una agenda política complexa amb causes com la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el judici de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant per la seva causa contra Vox, i el debat de política general on s'escenificaran les diferències entre els partits. Giró ja ha fet unes primeres rondes de contactes i sobretot ha fet pedagogia per alertar de la “irresponsabilitat” que seria no tenir uns pressupostos aprovats al desembre, si bé les negociacions ja parteixen amb una enganxada interna entre els dos socis de Govern, ERC i Junts, per l’impost de successions que els segons volen eliminar malgrat que no apareix al pla de Govern.

"No ens hauríem de permetre prorrogar uns comptes fets en un context diferent i en un horitzó que no té res a veure amb el d'ara”, deia el conseller Giró aquesta setmana durant el ple del Parlament. De fet, per primera vegada a Catalunya, el conseller va registrar a finals de juny un informe d’orientacions pressupostàries, una eina que s’elabora a la majoria de països anglosaxons que té per objectiu marcar la informació disponible de cara a tots els grups parlamentaris i els ciutadans per marcar el perímetre on es podrà elaborar el pressupost de l’any vinent. El titular d’Economia i Hisenda ja ha anat fent moviments, doncs, per poder aprovar els comptes el desembre, com en l’exercici anterior, i per això va demanar “generositat i voluntat sincera de negociació a l’oposició”.

Però més enllà de l’oposició, caldrà primer que es posin d’acord els dos grups del Govern, i és que el primer xoc ja s’ha escenificat. Va ser en la segona fase del Congrés de Junts que el partit va aprovar en la ponència suprimir l’impost de successions i analitzar la conveniència de suprimir l’impost de patrimoni. Pocs dies després el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la sessió de control al Govern, va rebutjar la proposta assegurant que el pla de govern és molt clar i que la previsió és consolidar l’actual model, que inclou els dos impostos, i per tant, no es preveu cap supressió. Llavors no van passar ni 24 hores quan el vicepresident Jordi Puigneró en una entrevista a RAC1 va remarcar que Junts “té tot el dret” de plantejar eliminar l’impost quan es negociïn els pressupostos: "Al moment de negociar els pressupostos tothom posarà les seves condicions sobre la taula i Junts posarà les seves, només faltaria", va dir el conseller amb més pes de Junts. El desacord està servit i el que està clar és que aquest impost que vol incloure Junts allunyaria de forma abismal els suposats socis de l’Executiu, la CUP i els comuns, clarament en contra d’aquesta mesura fiscal.

A hores d’ara tot apunta que seran els comuns els socis preferents. Al cap i a la fi és la formació amb la que el Govern va poder treure els comptes en l’exercici anterior, malgrat haver-ho intentat amb una CUP que tot i començar la legislatura sent sòcia preferent, ara ja ha trencat amb el Govern. Els comuns volen participar d’aquesta negociació, però per fer-ho volen un tracte preferent i no ser el segon plat de ningú, com va passar l’any passat quan el Govern, en veure que la CUP no facilitaria l’aprovació dels comptes, va recórrer a última hora a la formació de Jéssica Albiach. 

El PSC en té moltes ganes

La història del PSC amb el Govern no és corresposta. Els socialistes no deixen d'allargar la mà per negociar i tirar endavant iniciatives i així poder formar part de la governabilitat, però aquests oferiments són agafats amb molta cautela per part de l'executiu d'ERC i Junts, que en un any s'han limitat a treballar plegats amb els socialistes el desbloqueig de càrrecs caducats o l'acord pel català a l'escola. El PSC ja es va brindar per negociar els pressupostos l'any passat i de nou s'ha manifestat predisposat a negociar els comptes de l'any vinent, amb l'objectiu de ser una oposició crítica i constructiva. Després de la primera presa de contacte amb Giró, la formació de Salvador Illa està amatent de saber si el Govern té la voluntat de continuar negociant, ja que volen aprofitar aquesta oportunitat.

Moltes coses haurien de canviar per recuperar a la CUP

Després del pacte d'investidura entre ERC i la CUP que va portar a la presidència Pere Aragonès, la següent passa era l'aprovació dels pressupostos. Va fracassar després que la CUP considerés insuficients les mesures finals reflectides en els comptes, que no suposaven, segons els anticapitalistes, un autèntic gir a l'esquerra. Des de llavors la CUP s'ha allunyat cada vegada més de l'Executiu, de qui ja no en vol ser soci preferent. És en aquest context que la formació veu practicament impossible negociar els pressupostos. Perquè aquesta situació canviés, la CUP vol que el Govern deixi de respondre als "interessos de Foment i la patronal". La CUP considera que l'Executiu no fa polítiques transformadores, i com a principals eixos que remarquen que ha d'abandonar el Govern, situen projectes com el Hard Rock o els Jocs Olímpics d'Hivern, i aposten per substituir-les per iniciatives socials que tinguin en compte les necessitats de la gent i avançar en mesures que ja havien demanat com la internalització del 061 o l'energètica pública.

Els comuns volen ser-hi des del minut u

Els comuns ja han deixat clara públicament la seva voluntat de negociar els pressupostos, però amb tres condicions marcades: entrar a la negociació des del minut u, assegurar que els pressupostos són expansius per arribar a les persones més vulnerables, i que els del 2022 es compleixin fil per randa. En aquesta última qüestió incideix especialment la formació morada, que considera que principalment en sanitat, educació i habitatge els departaments van molt endarrerits, mentre que estan satisfets amb avenços de mobilitat, fiscalitat i llengua. Sigui com sigui, Albiach ha mostrat tot el seu compromís a actualitzar els comptes: “Aquests pressupostos es van fer en una situació de preguerra, ja que van ser aprovats el 23 de desembre, i la invasió d’Ucraïna va començar dos mesos després”. Els reptes actuals, amb una inflació rampant i una crisi energètica que ens amenaça, són diferents als d’aquell moment, i és per això que els nous comptes han d’adaptar-s’hi, consideren els comuns: accelerar transformacions i redoblar esforços.