Entre decrets i amnistia i enmig de negociacions d’última hora, moviments pels passadissos i crides a dissoldre partits independentistes, el Congrés dels Diputats ha fet aquest dimecres una passa de cara als futurs pressupostos generals de l’Estat. Un pas petit, però imprescindible. La Cambra Baixa ha debatut el límit de despesa i ha validat els objectius d'estabilitat i el pla de reequilibri per 179 vots a favor (del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, el BNG i CC) i 171 vots en contra (després d'una votació que ha acabat amb empat i que s'ha hagut de repetir per crida a petició del PP i Vox). Ara hauran de rebre llum verda del Senat, on el PP té majoria absoluta i amenaça a tombar-los. Tanmateix, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, sosté que l’Advocacia de l’Estat avala una fórmula per esquivar aquest vet. L’objectiu del govern espanyol és aprovar els pressupostos al llarg del primer trimestre de l’any.
L’objectiu de dèficit públic que planteja el Ministeri d’Hisenda és del 3% pel conjunt de les administracions. Específicament, és del 0,1% per les comunitats autònomes i del 0% (situació d’equilibri pressupostari) per les entitats locals. Com que les regles fiscals estan suspeses des del 2020, si l’objectiu d’estabilitat no s’aprovés (en el cas que el Senat mantingués la seva negativa), els comptes públics pel 2024 s’haurien de basar en els objectius de dèficit que es van enviar a Brussel·les a l’abril: en termes globals no hi hauria canvis (es mantindria el 3% de dèficit), però sí que variaria per les administracions autonòmiques i locals, que haurien de fer un major esforç. Comportaria que les comunitats autònomes haurien de tancar l’any en equilibri (el 0% de dèficit) en lloc del 0,1% i que els ajuntaments haurien de tenir un 0,2% de superàvit, en lloc de l’equilibri que proposa el Ministeri d’Hisenda.
ERC i Junts denuncien greuges i mal finançament
Els partits independentistes han aprofitat el debat al Congrés per tornar a posar en relleu els greuges i el mal finançament que pateix Catalunya. Tant ERC com Junts han apel·lat a complir i la Llei de Dependència i la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixa que "la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'equipararà a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB de l'Estat per a un període de set anys".
Des de les files republicanes, Teresa Jordà ha arguït que “els desequilibris i els abusos” defineixen la relació de l’Estat amb Catalunya i ha lamentat que la realitat està “carregada de greuges i deslleialtats institucionals per part del govern central, que és centralista i centrifugador”. Jordà també ha criticat el “repartiment injust dels objectius de dèficit”, donat que les comunitats autònomes assumeixen un terç de la despesa, molta de la qual té a veure amb polítiques socials, però l’Estat els assigna un 0% de marge de dèficit. Això provoca un “greu problema de benestar i de cohesió social i adoba el brou de cultiu del creixent feixisme”.
Per part de Junts per Catalunya, Josep Maria Cruset ha denunciat que el governs espanyols del PSOE i el PP “han fet sempre la reducció del dèficit carregant l’esforç a l'esquena de les administracions autonòmiques i locals”, que “paradoxalment” són les més pròximes a la ciutadania i les que tenen més càrrega en matèries de serveis socials, educació i sanitat. Això, en una Catalunya “mal finançada i víctima d’un dèficit fiscal desbocat” genera una “situació perversa que és una llosa que ens ofega com a país i ens escanya com a ciutadans”. Cruset ha instat l'actual executiu de coalició a demostrar que “fer política sense voler perjudicar sempre Catalunya és possible” i, mirant endavant, ha advertit que “és evident que si no fan les coses diferents, no obtindran el nostre vot pels pressupostos”, ja que, “a diferència d’altres”, el seu vot “no el tenen captiu”.
El Senat té l’última paraula amb un matís
Els objectius d’estabilitat són l’única iniciativa en la qual el Congrés no té l’última paraula. Per tant, si el Senat, on el PP té majoria absoluta, hi vota en contra, la Cambra Baixa no pot aixecar el vet, com passa amb les proposicions o projectes de lleis, sinó que obliga el govern espanyol a aprovar-ne un de nou. Així ho fixa la Llei d’Estabilitat Pressupostària, aprovada el 2012 quan Cristóbal Montoro era el ministre d’Hisenda del govern espanyol presidit per Mariano Rajoy.
Tanmateix, María Jesús Montero va assegurar a mitjans de desembre que el Ministeri d’Hisenda compta amb un informe jurídic de l’Advocacia de l’Estat que estableix que el govern espanyol pot portar dues vegades els objectius d’estabilitat a les Corts Generals (entre la primera i la segona proposta no pot passar més d’un mes) i que, encara que en totes dues siguin rebutjats, el projecte de pressupostos pot tirar endavant. Ara bé, en aquest cas els comptes s’haurien de basar en el que disposa el pla que es va remetre a Brussel·les a l’abril.
Un límit de despesa de 199.120 milions d’euros
A banda dels objectius d’estabilitat, el Congrés també ha debatut el límit de despesa no financera per les administracions públiques en el període 2024-2026. El passat 12 de desembre el Consell de Ministres el va fixar en 199.120 milions d’euros, un increment del 0,5% respecte al 2023. Hi estan inclosos 9.905 milions provinents dels fons europeus.
I ara què?
A partir d’ara, el govern espanyol s’ha d’arremangar per negociar el contingut detallat dels pressupostos generals de l’Estat. I ho ha de fer després de les advertències que els seus socis li han exposat i havent patit la primera derrota parlamentària de la legislatura.
El govern espanyol donarà llum verda als nous comptes públics en les pròximes setmanes o mesos, però alguns socis, com Junts per Catalunya, ja han avisat que volen discutir-ne el contingut abans que s’hi pronunciï el Consell de Ministres. Posteriorment, els pressupostos arribaran a les Corts Generals i hauran de transitar pel Congrés i pel Senat en una tramitació densa i tempestuosa abans d’arribar al BOE.