El projecte de pressupostos de l'Estat per al 2023 torna a invertir a Catalunya per sota del seu PIB. La disposició addicional tercera --que està caducada des del 2013 però el PSOE s'ha compromès sempre a respectar-- estableix que la inversió a Catalunya serà en un percentatge equivalent a l'aportació catalana al producte interior brut de l'Estat espanyol. És a dir, del 19%, segons l'última dada disponible. I aquesta condició s'incompleix un any més, amb una inversió de 2.308 milions d'euros, que representa el 17,2% de la inversió total territorialitzable. Gairebé dos punts per sota, un percentatge idèntic al dels anteriors comptes. No obstant això, en termes absoluts, hi ha una millora: cent milions més que el 2022. Avui el projecte de comptes espanyols ha estat presentat per la ministra María Jesús Montero al Congrés dels Diputats, i ha defensat malgrat tot que es compleix amb l'Estatut. Hi suma 200 milions que la justícia obliga a abonar.
Respecte les inversions corrents, l’Estat preveu invertir un total de 2.308 milions d’euros a Catalunya, el segon territori que més rep, com l'any passat, per darrere d'Andalusia, que obté el 17,2% del total. Són més de 100 milions més que l'any passat, però sense arribar al 19% de l'aportació catalana al PIB estatal. Per darrere d’Andalusia i Catalunya se situen la Comunitat de Madrid (9,7%), el País Valencià (9,4%), Galícia (8%) i Castella i Lleó (7,1%). Les Illes Balears reben 186,9 milions d’euros d’inversions, l’1,4% del total territorialitzable. En total s’inverteixen 13.443,93 milions d’euros al conjunt de comunitats i ciutats autònomes. A això cal afegir-hi 11.663 milions que no són territorialitzables o que repercuteixen en diferents territoris, i 805 milions que es volen invertir a l’estranger.
Malgrat les dades, la ministra María Jesús Montero ha defensat que el projecte de pressupostos compleix amb les disposicions dels Estatuts de Catalunya, el País Valencià i Andalusia. En el cas català, des del Ministeri hi sumen els 200 milions que el govern espanyol ha d'abonar a la Generalitat en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem del 2017 (i que s'haurien d'haver invertit ja el 2008). D'aquesta manera justifiquen que s'arriba al 19% d'inversions.
Sigui com sigui, una cosa és la previsió del projecte de pressupostos de l'Estat i una altra l'execució, és a dir, el que finalment s'acaba invertint a l'hora de la veritat. Ha estat una denúncia reiterada de molts governs, com el de la Generalitat. Per exemple, l'execució pressupostària real de l'Estat durant el període 2015-2018 va ser només d'un 65,9% a Catalunya. En canvi, a la Comunitat de Madrid ho va ser del 113,9%, és a dir, més del que s'havia pressupostat.
Què faran ERC i Bildu?
Amb la presentació al Congrés dels Diputats, s'iniciarà el tràmit parlamentari, amb l'objectiu que els pressupostos estiguin aprovats perquè entrin en vigor el pròxim 1 de gener. L'any passat, els comptes van sortir endavant gràcies a Esquerra Republicana i EH Bildu. Els republicans, de moment, no les tenen totes. Aquest mateix matí, des de Saragossa, Oriol Junqueras ha assegurat que veu "molt millorable" el clima de confiança amb el govern espanyol per a acabar donant suport als nous comptes públics espanyols. El líder d'ERC ha admès que encara no coneix el projecte amb "prou detall" i s'ha limitat a dir que ja "es veurà". En qualsevol cas, ha insistit que, sense un clima de "confiança", serà "més complicat". Fonts del Ministeri d'Hisenda també preveuen que la negociació serà "complicada".
Per la seva part, EH Bildu torna a mostrar bona "voluntat i disposició" de cara a la negociació pressupostària. Fonts de la formació abertzale assenyalen que "el govern espanyol ha intentat imprimir un marcat caràcter social" i que ara "haurem d'analitzar si es tradueix en polítiques eficaces". L'esquerra independentista basca s'obrirà a qualsevol mena de conversa i actuarà "amb la responsabilitat que li caracteritza", però al mateix temps adverteixen que seran "molt exigents".
Despesa social rècord
Més enllà de les inversions a Catalunya, els nous pressupostos de l'Estat preveuen un nou rècord en despesa social en plena crisi econòmica i social per la pujada de preus. En total, segons Hisenda, seran 266.189 milions d'euros, és a dir un 60% de tots els comptes. Inclou la gratuïtat dels abonaments de Rodalies per a l'any que ve, la revalorització de les pensions d'acord amb l'IPC, els nous permisos de conciliació familiar o una prestació de 100 euros mensuals per a famílies amb menors de tres anys.