Van entrar al Parlament de Catalunya amb tres diputats, però després van créixer fins a 10. Mantenir-se en l'aposta a favor de la unilateralitat en les eleccions del 21-D —després del referèndum i amb un clima repressiu de presons i exili— els va deixar només amb quatre parlamentaris. Avui són nou els diputats anticapitalistes de la Cambra catalana, i independentment que la xifra hagi estat menor o major, la CUP sovint ha aconseguit ser decisiva en les grans qüestions de l'independentisme. Una organització sempre molt crítica i fiscalitzadora amb el Govern i que per això ha rebut el que es coneix com a 'pressing CUP', però que aquesta legislatura va decidir canviar d'estratègia i passar de ser oposició a formar part de l'estabilitat de la legislatura, en un intent de captar una centralitat institucional que ara, amb la decisió sobre els pressupostos, està en perill. 

És doncs en aquesta tessitura que la militància anticapitalista ha debatut aquest cap de setmana en un total de 15 assemblees obertes parlamentàries sobre el grau de compliment dels acords del pacte d'investidura de Pere Aragonès i la inclusió en els comptes del canvi socioeconòmic que demanen els cupaires. La decisió, però, es prendrà dilluns. Al voltant d'un miler de militants votaran al llarg de tota la jornada si presenten una esmena a la totalitat o no.

En total es produiran tres votacions: la primera serà sobre si presenten una esmena a la totalitat als pressupostos i no possibiliten la seva tramitació o si s'abstenen, i la segona, en cas que votin per presentar esmena a la totalitat, si prefereixen continuar negociant o si "s'acaba la negociació". La tercera votació preguntarà a la militància si, en cas d'abstenir-se i no presentar esmena a la totalitat, consideren que l'acord amb el Govern és "insuficient per a l'aprovació definitiva" o si ja estan satisfets amb l'actual acord.

La militància està cansada i cremada, asseguren fonts cupaires, que apunten com es va fer un "esforç" en el pacte d'investidura fent possible un Govern que en moltes qüestions xoca amb els plantejaments de la CUP. I encara està més cansada perquè consideren que molts dels acords no s'estan complint. Ara bé, si una cosa s'ha desprès de les assemblees, apunten aquestes mateixes fonts, és el convenciment que no s'ha de regalar res, però tampoc deixar de pressionar, el que podria situar la decisió en un escenari de presentar una esmena a la totalitat i seguir amb les negociacions, per tal de collar l'executiu i aconseguir noves mesures que podrien permetre retirar l'esmena abans del 22 de novembre, quan es farà el debat a la totalitat.

Endavant i Poble Lliure

Aquesta seria l'opció, si més no, que faria confluir les sensibilitats de les dues principals famílies cupaires: Endavant i Poble Lliure. Els primers fa uns dies van emetre un comunicat en el qual van advocar per plantejar un "no rotund" als pressupostos i fins i tot van exigir donar per finalitzat l'acord d'investidura amb els republicans. Per la seva banda els membres Poble Lliure, també crítics amb els pressupostos, són més pragmàtics i propers a l'abstenció per facilitar la tramitació, ja que creuen que cal no regalar la centralitat al PSC, en referència al fet que si la CUP decideix tombar els pressupostos, el Govern necessitarà una ajuda dels socialistes o bé dels comuns. Sigui com sigui, res no està decidit i si una cosa coincideix sempre que la CUP fa assemblees, és que els resultats són inesperats o fins i tot surrealistes.

Només cal recordar aquella assemblea de les bases a Sabadell per decidir sobre la investidura d'Artur Mas i que va acabar en un empat exacte de 1.515 per ambdues opcions. Finalment, Mas va quedar descartat i es va obrir l'etapa del president Carles Puigdemont, en una acció que la CUP va descriure amb una de les frases més conegudes de l'organització anticapitalista: haver enviat Mas "a la paperera de la història". 

Després d'això, les votacions més remarcades van ser els comptes de la Generalitat en època Junts pel Sí, Però llavors la CUP no convocava tota la militància sinó els òrgans més decisius: la Coordinadora Oberta Parlamentària i el Consell Polític. Tampoc es va convocar a tota la militància quan s'havia de decidir sobre la investidura de Jordi Turull i va ser, de nou, el Consell Polític qui va optar per no fer-ho possible. Ara, però, la CUP ha decidit remetre's a les bases en una qüestió que, al cap i a la fi, va més enllà de l'aprovació dels pressupostos: va sobre quin paper vol tenir la CUP en el dia a dia de l'executiu, ara que fa gairebé mig any de la investidura de Pere Aragonès.

Explorar alternatives

Si la decisió cupaire fos definitivament tombar els comptes —només els va avalar un cop, l'any 2017 quan Puigdemont es va comprometre a impulsar el referèndum—, la dinàmica de blocs quedaria alterada i haurien d'entrar en joc socialistes o comuns. Ja ho va dir el conseller d'Economia Jaume Giró que la prioritat és la CUP, però que si aquesta fallava, caldria explorar alternatives.

En els últims dies, els cupaires i el Govern han arribat a una proposta d'acord en què la Generalitat es comprometia a retirar les partides destinades al projecte del Hard Rock i a la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, dues iniciatives a les quals els anticapitalistes s'oposen frontalment i podien suposar un obstacle en la negociació.

En paral·lel, el PSC ha allargat la mà diverses vegades al Govern per pactar els Pressupostos, sense ser corresposts per la Generalitat; això es produeix en el marc també de la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat, en què el Govern espanyol cerca el suport d'ERC per tirar endavant els seus comptes. Per la seva banda, els comuns també han obert la porta a facilitar la tramitació dels comptes catalans, però han avisat que presentarien una esmena a la totalitat si l'executiu no es posava en contacte amb ells.

A la imatge destacada, una de les assemblees territorials de la CUP d'aquest cap de setmana / CUP