Els pressupostos de l'Estat han superat aquest dijous el seu primer tràmit al Congrés als Diputats: el debat a la totalitat. Una majoria del ple, on estan incloses Esquerra Republicana i el PDeCAT, han tombat les set esmenes a la totalitat que s'havien registrat, incloses les de Junts per Catalunya i la CUP. D'aquesta manera, Pedro Sánchez ha vist aplanat el camí per als seus tercers comptes, que ara hauran de passar per comissió i el ple, abans de ser enviats al Senat. La sessió ha durat 48 hores durant les quals la guerra de l'independentisme s'ha traslladat a les Corts espanyoles. Ja era habitual en altres anys, però s'ha accentuat amb la ruptura del Govern. Els republicans tenen una negociació en marxa amb el govern espanyol mentre els juntaires treuen la pols al diccionari de sinònims per acusar-los de "servilisme" i "renúncia" davant La Moncloa. D'altra banda, però en línia amb la negociació que ERC manté amb l'executiu de Sánchez, aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat que portaran al Congrés dels Diputats la reforma del delicte de sedició.
Les esmenes a la totalitat, que havien registrat el Partit Popular, l'extrema dreta de Vox, Junts per Catalunya, la CUP, Fòrum Astúries i la dels dos exdiputats d'Unió del Poble Navarrés i un exdiputat de Ciutadans, han sumat només 159 vots, clarament insuficients. En contra ho han fet 186 diputats, la mateixa majoria dels anteriors comptes: el PSOE, Unidas Podemos, Esquerra Republicana, el PDeCAT, el PNB, EH Bildu, Més País, Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria.
El primer partit independentista a prendre a la paraula, aquest dimecres, va ser Junts per Catalunya. I va posar-se el mateix vestit que al Parlament: el d'oposició a ERC. La portaveu juntaire a la cambra baixa, Míriam Nogueras, va interpel·lar directament als republicans, a qui va preguntar “de què ha servit el servilisme i la renúncia”, després de denunciar les “preses de pèl” de la Moncloa. Per això va enviar un avís als seus exsocis: “La rebaixa dels delictes de sedició és una trampa. Vull pensar que cap partit català participarà d’aquesta trampa, que cap partit català votarà que el que vam fer el 2017 mereix un sol segon de presó”. I una altra advertència a Pedro Sánchez: “No han anestesiat el catalanisme. No s’equivoquin. Han anestesiat un partit català, que és diferent”.
En canvi, Esquerra Republicana ha volgut donar-li un perfil més tècnic. Gabriel Rufián ha renunciat a sortir a la tribuna, i el seu lloc l'ha ocupat Joan Margall, portaveu de pressupostos. El discurs dels republicans s’ha fonamentat en denunciar el dèficit d’execució de les inversions pressupostades a Catalunya per part del govern espanyol. Margall ha reclamat la creació d’un mecanisme que garanteixi el compliment d’aquestes inversions i ha justificat el motiu pel qual la seva formació no va presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos: “No negociar-los no faria caure el règim del 78”.
La CUP va intentar centrar-se en el projecte de pressupostos i va esquivar qualsevol mena de retret dins del moviment independentista. I la conclusió va ser clara: “Donar suport als comptes del govern espanyol és un sense sentit per a les forces que representem els interessos de les classes populars dels Països Catalans”. Els anticapitalistes denuncien la insuficiència dels comptes socials, que fan curt, però també els incompliments del passat i la “manca de compromís” en la resolució del conflicte polític. El diputat Albert Botran va posar damunt la taula l’amnistia (“no van permetre ni tramitar la llei”) i el dret a l’autodeterminació (“vetat a la taula de diàleg” entre governs). Però també que ni tan sols es permeti una investigació sobre el cas Pegasus, l’escàndol d’espionatge massiu a desenes de dirigents independentistes
Negociació en marxa
En els últims dies, malgrat la renúncia a obstaculitzar la tramitació dels pressupostos de l'Estat, ERC ha deixat clar que estan "molt lluny" de l'aprovació dels comptes, però han volgut donar "marge" a les negociacions en marxa amb el govern espanyol. Els republicans posen el focus en la poca ambició social del projecte de María Jesús Montero i en els incompliments dels compromisos del passat, començant per la baixa execució de les inversions previstes a Catalunya. Però en paral·lel hi ha converses no declarades entre les parts per la reforma del delicte de sedició, un compromís que ve de la taula de diàleg per "superar la judicialització" del conflicte polític. De fet, Montero ha reiterat el "compromís ferm" que té el seu executiu per reformar aquest delicte, i ha assegurat que ho duran al Congrés.
Un cop superat el debat a la totalitat, els pressupostos de l’Estat inicien el seu tràmit parlamentari. Aquest mateix divendres finalitza el termini per a presentar esmenes a l’articulat i a les seccions, que es debatran i votaran a la comissió de pressupostos. El dictamen d’aquesta comissió es votarà el 19 de novembre, i s’elevarà al ple del 21 al 24 de novembre. Si superen la votació (on cal més 'Sí' que 'No'), el projecte s’enviarà al Senat. Si la cambra alta els veta hauran de tornar a ser votats pel Congrés. Si no, estaran llestos per a entrar en vigor l’1 de gener del 2023.