“Si el sobiranisme es presenta junt, governarà Barcelona”. Aquesta ha estat la promesa del filòsof Jordi Graupera, que aquest dijous ha presentat la conferencia Proposta per Barcelona. En aquest sentit, ha exposat la seva idea: unes primàries obertes de tot l’independentisme per escollir un sol candidat. “Unes primàries obertes i que guanyi el millor”, ha resumit. Ha obert la web primaries.barcelona per recollir signatures per pressionar els partits. I ha deixat clar que s'hi vol presentar i les vol guanyar.

Graupera ha presentat la seva “proposta per Barcelona”  aquest dijous al Teatre Victòria de Barcelona. Ho ha fet en una conferencia en dues sessions consecutives, per donar cabuda a tot el públic que volia assistir. Ho ha fet la setmana després de viatjar fins a Waterloo per a compartir el projecte amb el president Carles Puigdemont.

El filòsof ha defensat una llista unitària que no anul·li el pluralisme, que “no ens converteixi en un moviment folclòric”. També ha sostingut que les primàries no han de ser “un mètode de selecxió de personal”, sinó una eina que incentivi la creativitat. Ha promès que els que les perdin, però que tinguin més d’un 15% de vots, aniran directament a la llista electoral que es configurarà.

Després de reunir-se amb Xavier Trias (PDeCAT), Alfred Bosch (ERC) i Antoni Castellà (Demòcrates), Graupera ha admès que les primàries no està entre les prioritats dels partits independentistes. No obstant això, ha instat la societat civil a pressionar-los per aconseguir-ho. Per això ha oberta la web primaries.barcelona, on vol recollir 30.000 signatures. “Si el poble va organitzar un referèndum, el poble pot organitzar unes primàries”, ha dit.

En la conferència s'hi han vist representants de l'independentisme polític i civil, com el mateix Castellà, els diputats de JxCat Quim Torra i Jaume Clotet, o l'economista Elisenda Paluzie, la candidata més votada a les eleccions al Secretariat de l'ANC.

Per un vot

Jordi Graupera ha advertit sobre les conseqüències de no anar sota una mateixa candidatura: “No ens podem permetre que Ada Colau governi quatre anys més, ni el mateix catalanisme que ens ha portat fins aquí, ni Ciutadans”. En aquest punt, ha aprofitat per recordar que la lògica de les eleccions municipals fa que, si no s’ajunta tota l’oposició, governi la llista més votada, encara que sigui per un vot.

En aquest sentit, ha contraposat algunes xifres. Mentre Xavier Trias va ser alcalde amb 174.122 vots i Ada Colau amb 176.612 vots, 240.000 barcelonins van anar a votar a la consulta popular de 2011, mig milió el 9-N de 2014 i 450.000 el passat 1-O, “malgrat les porres i les pilotes de goma".

La ciutat contra l’”Europa xinesa”

“La ciutat de Barcelona es troba en un encreuament de camins únic”, ha assegurat Graupera, que ha reivindicat el paper de les ciutats enfront dels Estat: “És la batalla del nostre temps. O més democràcia i ciutats, o més autoritarisme i més Estats. Una Europa que s’assembli a una Suïssa, o una Europa que copiï la Xina”. Ha avisat les elits barcelonines que “no hi tenen res a guanyar abandonant-se al projecte de l’Europa xinesa”.

En aquest sentit, el filòsof ha defensat que no donaran l’Ajuntament “a qui vol dominar la ciutat, en comptes d’alliberar-la”. I  ha avisat que les eleccions del 2019 no van només sobre el tramvia, la recollida d’escombraries o les llicències de les terrasses. “Hem de decidir si la volem forta i lúcida, o callada i ambigua per no molestar” a l’Estat, ha insistit.

L’1-O com a paradigma

Per a Graupera, el passat 1 d’octubre van canviar moltes coses. “L’endemà, en el moment exacte en què la gent no es va moure, va produir-se un trencament entre la política institucional i de partits i la gent”, ha defensat. En aquell moment, ha afegit, hi ha gent que “va deixar de ser catalanista per a ser catalana”. Aquell dia també “la cultura del catalanisme va arribar al seu límit”.

En aquesta línia, Jordi Graupera ha carregat amb duresa contra el vell catalanisme. “El catalanisme és la cultura politica que mira d’adaptar les aspiracions dels catalans, i en particular dels barcelonins -els catalans més perillosos-, als límits que ha imposat l’Estat al llarg de la història”, ha criticat. “És la ideologia que diu als catalans que mirin Meseta endins i tracta de no despertar la bèstia”, ha reblat.