Si algú té intenció d'optar a ser el candidat de Junts a l'Ajuntament de Barcelona de cara als comicis de l'any vinent haurà d'afanyar-se. L'executiva del partit ha aprovat aquest matí la posada en marxa del procés de primàries per a la capital catalana, que es convertirà en el primer municipi en què la formació de Carles Puigdemont escollirà el seu candidat. El procediment s'obre avui mateix per a la presentació de candidatures. Segons ha explicat la portaveu del partit, Elsa Artadi, fins dijous es podran presentar tots els aspirants a encapçalar la llista i divendres 28 de gener es proclamarien les precandidatures. A partir d'aquí i fins al 3 de febrer s'obrirà el període de recollida d'un 20% d'avals de persones afiliades al municipi. Un cop proclamats els candidats hi haurà una setmana de campanya, del 4 a l'11 de febrer. Les votacions de primàries es faran el cap de setmana del 12 i 13 de febrer.
Artadi, vicepresidenta del partit i portaveu, ha confirmat que presentarà la seva candidatura para ser l'alcaldable de Junts i ha assegurat desconèixer si hi haurà més candidats. "Dijous veurem si hi ha més precandidats o no. Màxim respecte a tothom que vulgui participar", s'ha limitat a assegurar.
El que no hi ha dubte és que Junts s'ha afanyat a posar en marxa aquesta maquinària sense perdre ni un minut. El reglament de primàries es va aprovar dissabte 15 de gener al Consell Nacional, i aquell mateix dilluns es va constituir la Comissió Municipal de Barcelona. En poc més d'una setmana el procediment està ja en marxa.
Assetjament a Pujol
Artadi, que ha anunciat aquesta decisió en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva del partit, ha estat també preguntada pel cas de l'exportaveu de Junts al Parlament Eduard Pujol, apartat del partit l'octubre del 2020 arran de la denúncia d'assetjament de dues dones, que s'ha acabat convertint en un cas d'assetjament contra ell. La portaveu de Junts ha assegurat que a l'executiva del partit "no se'n va parlar" dels 3.400 missatges que una de les denunciants havia dirigit a Pujol i que ara han servit de base per obrir una causa contra ella.
Artadi, que va ser també encarregada d'anunciar públicament l'expulsió de Pujol l'octubre del 2020, ha assegurat que en el seu moment van traslladar a l'opinió pública el que sabien del cas i que quan el mes de juny es va confirmar que no hi havia cap denúncia formalitzada contra Pujol li van restituir la militància. Ha assegurat que el secretari general del partit, Jordi Sànchez, manté converses amb Pujol per veure com es completa aquesta restitució.
No ha volgut donar més detalls, ha subratllat que el partit no tenia aleshores un protocol sobre com actuar en aquests casos, i ha insistit que es tracta d'un tema "extremadament sensible" i "un cas judicialitzat". "Com a partit estem fent un seguiment amb interès per veure com acaba aquesta situació. Per acabar cap a un costat o altre, tenint en compte les afectacions personals i professionals per a les persones implicades", ha assenyalat.
Toc a Cambray
La portaveu s'ha referit també a la imposició del 25% de castellà a l'ensenyament per part del TSJC. Ha explicat que Junts es mostra "a l'expectativa" esperant que el departament i el conseller Josep Gonzàlez-Cambray "faci un primer moviment". S'ha referit no només a la necesitat de donar resposta a aquesta imposició sinó també a que es garanteixi el compliment del marc legal sobre la llengua.
"El Govern de la Generalitat ha de lluitar per una eina que és fonamental. No podem quedar en eslògans retòrics que a l'hora de la veritat desempari les famílies", ha advertit.
JJOO Hivern
Junts ha mostrat la satisfacció que s'hagi posat en marxa el procés participatiu sobre els Jocs Olímpics, i ha recordat el suport d'aquesta formació a aquest esdeveniment. "Entenem que ha de ser el propi territori afectat qui prengui les decisions i la resta del país han d'acompanyar i donar suport", ha reblat.
Amb tot ha evitat concretar en quin àmbit considera que caldria fer la consulta i s'ha limitat a explicar que Junts voldria "un procés participatiu el més ampli possible" i que el partit abordarà com s'ha de fer la consulta quan el departament d'exteriors i participació fixi les condicions en què s'ha de celebrar. Cada cop que se li ha preguntat al respecte ha insistit que ha estat la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, qui ha emmarcat l'àmbit territorial de la consulta a l'Alt Pirineu i l'Aran, tot i que ara ha quedat en mans de la consellera responsable de participació, Victòria Alsina, la concreció del procediment.
El que sí ha insistit Artadi és en la necessitat que Barcelona actuï com a capital de Catalunya en aquest tema i "respecti la consulta que es faci a la vegueria Alt Pirineu i Aran". "Si el resultat és positiu, que Barcelona es comporti com la capital que és del país i acompanyi el país en decisions i projectes", ha reclamat.