Les primàries s'han acabat convertint en un termòmetre per conèixer el parer de la militància del JxCat, més enllà dels moviments de la cúpula de la formació. Aquest cap de setmana, les votacions de la segona urna han fet evident el suport dels afiliats als noms més propers al president del partit, Carles Puigdemont, mentre que els presos de Lledoners, i en particular el secretari general, Jordi Sànchez, han rebut un toc d'atenció.

La primera ronda de primàries ja va deixar clar que la militància de Junts no tenia inconvenient a votar una candidata, Laura Borràs, que havia començat la cursa sense comptar amb l'empenta inicial ni de Puigdemont ni dels presos. En aquella primera votació per escollir el presidenciable, els candidats més propers al president van decidir no presentar-se a les primàries, i Borràs es va acabar imposant a la candidatura del conseller Damià Calvet, que comptava amb un suport sense embuts de Josep Rull i Jordi Turull.

Aquell resultat es va interpretar com la victòria del discurs més dur dins de JxCat en relació al pols amb l'Estat per la independència. Amb aquest preludi, la segona urna obria certes incògnites -i inquietuds- a la cúpula del partit. En especial per aquells dirigents de primera fila que havien decidit fer el salt a les primàries i que, de sobte, es van trobar corrent en una cursa enfront de noms populars pel seu activisme o per la presència a les xarxes, però sense perfil polític.

Peces de Puigdemont

Finalment la segona votació ha brindat aquest cap de setmana un aval contundent als candidats considerats propers al president del partit. A Barcelona, s'ha situat com el més votat el president de la Cambra, Joan Canadell, que no milita a Junts i es mou amb el seu propi discurs on no dissimula les crítiques al Govern, però compta amb el vist-i-plau de Waterloo. En segona posició ha quedat la mà dreta de Puigdemont al partit, la portaveu Elsa Artadi.

El president de la Cambra, Joan Canadell, ha aconseguit ser el més votat a la segona volta de primàries / Europa Press

El tercer candidat més votat a Barcelona ha estat un vers lliure com l'advocat i diputat al Congrés Jaume Alonso Cuevillas, que se situaria en l'òrbita de Borràs. No obstant, el número quatre és una altra aposta de Puigdemont, el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, igual com els números set, Lluís Puig, i vuit, el qui va ser responsable de la seva oficina a la Generalitat, Josep Rius. Darrere d'aquests, tres noms més molt propers a Puigdemont, Pilar Calvo; l'alcaldessa de Vic, Anna Erra; i un dels seus col·laboradors a Brussel·les Aleix Sarri.

El president del partit hauria aconseguit també situar al número u de les altres tres circumscripcions persones de la seva màxima confiança: el president del grup parlamentari, Albert Batet, número u per Tarragona; la portaveu del grup parlamentari, Gemma Geis, per Girona -seguida molt d'aprop per Marta Madrenas, també molt propera a Puigdemont-; i el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, per Lleida.

Candidats de Lledoners

Pel que fa a Lledoners, l'entorn dels consellers Rull i Turull, a banda de la comoditat amb què encaixen els noms provinents de l'òrbita del PDeCAT, valoren de manera especialment positiva el fet d'aconseguir situar entre els vuit primers llocs de Barcelona els titulars de Presidència, Meritxell Budó, i Política Territorial, Damià Calvet.

En canvi, el balanç no seria tan positiu per Jordi Sànchez. La direcció executiva de Junts, que encapçala com a secretari general, ha demostrat no tenir una particular connexió amb les bases. El secretari d'Organització, David Saldoni, que provés del PDeCAT, ha quedat setzè per Barcelona i no ha arribat ni al 10% dels vots, mentre que la secretària de Finances, Teresa Pallarès, exmilitant del PSC, ha quedat cinquena per Tarragona amb un 16%.

A més, cap dels noms pels quals hauria apostat Sànchez no han aconseguit situar-se en les primeres posicions. Salvador Vergés va quedar en tercer lloc per Girona, mentre que Irene Negre ni tan sols va aconseguir quedar entre els tres primers candidats que s'havien d'escollir per Tarragona.

Pel que fa la presidenciable, Laura Borràs tampoc no hauria aconseguit situar en els vuit primers llocs de Barcelona alguns dels diputats que li són més propers, com Aurora Madaula, que ha quedat tretzena, i Francesc de Dalmases, quinzè, que això no obstant, podrà recuperar per a la resta de posicions de la candidatura.

Diputats

De fet, les primàries han representat un bany de realitat per a una part important dels diputats del grup parlamentari que han concorregut per repetir a les llistes i que no han aconseguit un suport significatiu del territori que han representat aquesta legislatura. Alguns ni tan sols han arribat al 5% dels vots emesos a les seves circumscripcions.

Tot plegat condicinarà, segons fonts del partit, l'elecció dels noms que han de composar la resta de les candidatures, i en les quals s'haurà de valorar la paritat, però també la representació territorial i la diversitat professional. Tot plegat forma part de les negociacions que mantindran Puigdemont, Sànchez i Borràs, abans que l'executiva formalitzi la seva proposta que, de nou, se sotmetrà a la votació -nom a nom- de la militància.

Una de les incògnites de cara a les llistes que prepara el partit és si el mateix Puigdemont encapçalarà la llista de Barcelona o no, una opció que el reglament de primàries ha deixat obert, i que s'haurà d'aclarir en els propers dies. Tot i que el reglament especifica de manera molt precisa el calendari de la primera i la segona volta, la validació final de la llista queda en mans de l'executiva.