Primer independentista a la presó, tot i l’aprovació de la llei d’amnistia pel Congrés dels Diputats, pendent de publicar-se al BOE i a la qual es podria acollir. Abel Mora ha ingressat a un centre penitenciari per complir una pena de 3 anys i 9 mesos de presó com a coautor de lesions a un home que duia una bandera i una gorra espanyola, quan tornava de participar en una manifestació del sindicat de la policia espanyola Jusapol, al metro de Barcelona, el 10 de novembre de 2018. L'Abel va entrar a la presó Brians dijous passat, just quan la cambra baixa va aprovar la norma que eximeix de responsabilitats tota acció en el marc de la independència de Catalunya, segons fonts jurídiques han confirmat aquest dilluns.
El jove condemnat va negar haver agredit l’home ni haver-li causat lesions, tal com es veu a les càmeres d’enregistrament del metro. El Tribunal Suprem, però, va validar que és coautor del delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d’odi perquè “va vigilar l'entorn que va permetre" que un altre jove no identificat empentés l’home per l’esquena escales avall del metro, el qual va caure rodolant, va colpejar-se frontalment i va patir lesions, i al qual ha d’indemnitzar amb 9.000 euros. La víctima va trigar a curar-se 12 dies, dels quals cinc va estar incapacitat per a la seva vida laboral, i li van deixar a més com a seqüela un perjudici estètic moderat, segons la sentència.
Finalitat de fer-li mal
En concret, el setembre de l’any passat, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna, que va imposar el jutjat penal 2 de Barcelona a l’anarquista, i que va ratificar la secció 8a de l’Audiència de Barcelona. En la primera sentència, el jutge del penal 2 de Barcelona va establir en el relat de fets que l'Abel havia participat aquell 10 de novembre de 2018 en una manifestació de signe contrari a la del sindicat policial Jusapol, i que amb un altre noi van seguir la víctima en acabar la protesta fins a la parada del metro de plaça Urquinaona “amb l'única finalitat d’ocasionar-li dany corporal”.
“Defensa dels postulats independentistes de tall anarquista”
En la resolució del Suprem, el tribunal, presidit per Manuel Marchena, descarta el recurs de cassació i l’argument de la defensa que el jove no va actuar conjuntament amb l’altra persona ni va haver-hi traïdoria, i dona per bona la revisió feta per l’Audiència de Barcelona. “A l’acusat i al seu acompanyant els va cridar l’atenció la víctima perquè portava una gran bandera espanyola i una gorra amb l’escut d’Espanya. El recurrent, en defensa dels seus postulats independentistes de tall anarquista, juntament amb el seu acompanyant senten animadversió per qui, per identificar-se a través de símbols amb el sentiment de pertànyer a la nació espanyola i per participar en el que, consideren, un acte d’exaltació de tals sentiments, lliguen a un pensament polític i antinacionalista i col·loquen en posicions antagòniques al moviment independentista català. El rebuig cap a aquest grup, en el qual van incloure la víctima, va ser el que els va impulsar a arremetre contra ell”, sosté el Suprem.
Hi afegeix que van entrar en el metro els tres, i quan van passar la validadora del pagament, el desconegut va empentar-lo per l’esquena, acció amb la qual es fonamenta la traïdoria, i l’Abel vigilava, i després van marxar corrents tots dos i el van deixar a terra. De l'acció de l'Abel, el tribunal, fins i tot, fa suposicions i afirma: "Va vigilar l'entorn per assegurar l'èxit de l'acció perseguida per tots dos, i l'assegurament de la fugida, sense descartar una participació més gran en la materialització de l'atac, si, arribat el moment, fos necessari".
I per això, el Suprem confirma que és coautor de les lesions, perquè va haver-hi “una coincidència de voluntats dirigides a la mateixa finalitat; i és el que es denomina el dol compartit”.
Manifestació de suport a Brians
L’advocat del jove, d’ofici, no va demanar la suspensió de l’entrada a la presó tot i la llei d’amnistia, i ara té una nova advocada. Companys de l’Abel han convocat una marxa fins a la presó Brians per exigir la seva llibertat, diumenge a les 11 del matí a l’estació de Renfe de Martorell. La formació Alerta Solidària inclou l’Abel entre els 419 activistes i manifestants que han de ser amnistiats. A més, la defensa de l’Abel podria ser el primer cas pràctic que necessita el suport de l’equip jurídic de la Sindicatura de l’Amnistia, que ha engegat Òmnium Cultural aquest dijous perquè tots els represaliats siguin amnistiats.
A la foto principal, una de les protestes del sindicat policial Jusapol a Barcelona, contestada per manifestants independentistes / Foto: Sergi Alcàzar / Arxiu