La llei d’amnistia s’ha aplicat a 102 persones, 51 d’elles policies, en el primer mes i mig de la seva entrada en vigor, l’11 de juny passat, segons el balanç que ha fet públic Alerta Solidària, que defensa a la majoria d’activistes independentistes, aquest dimecres. Els agents de la policia (quasi tots de la policia espanyola, tot i que també hi ha agents dels Mossos) continuen liderant la llista de beneficiaris, seguits per 42 manifestants i 9 polítics. Aquest centenar d'amnistiats només representen el 21% de les 486 persones amb causes penals obertes que la Fiscalia General de l’Estat (FGE) va calcular que podrien obtenir l’extinció de la seva responsabilitat penal i civil. Aquesta xifra no es podrà ampliar fins al setembre, ja que l’agost, que comença aquest dijous, és inhàbil en els jutjats, excepte les causes urgents fixades per la llei. A  banda, hi ha  resolucions negatives  de l'amnistia per a 38 persones; cap d'elles afecta agent de la policia, segons la formació independentista.

En les vuit setmanes de vigència de la norma de l’oblit penal per fets relacionats amb la independència de Catalunya, destaca que el Tribunal Suprem ja ha acordat que envia la llei a consultes al Tribunal Constitucional, per un condemnat per desordres. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també va anunciar, aquest dimarts, que consultarà la legalitat de la llei al Constitucional i també al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), només pel delicte de malversació, fet que implica que no aplica l’amnistia, però també que atura el judici contra els càrrecs d’ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Segons les dades d'Alerta Solidària, la consulta a altres tribunals afecta 71 persones: 56 polítics i 15 manifestants.

Un Suprem mut amb les causes de l'1-O

A més, el Tribunal Suprem manté el seu silenci des que l’1 de juliol passat va resoldre que no aplica l’amnistia als líders polítics. Per una banda, el jutge instructor de l’1-O, Pablo Llarena, no aplica la norma al president a l’exili, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i, per això, els manté la seva ordre de detenció a l’Estat espanyol, i amb el ple d’investidura la Parlament previst per a aquest agost. La sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena, tampoc ha aplicat l’amnistia als polítics que va condemnar: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i els manté la inhabilitació a càrrec públic fins al 2030 i 2031, en considerar que amb la malversació de l’1-O es van enriquir personalment i és una excepció per no aplicar-los l’extinció penal.

El cas dels CDR i Roger Español, pendents

La majoria de tribunals catalans sí que aplica la llei d’amnistia, enfront del criteri del Suprem i del TSJC. La secció d’apel·lacions del TSJC i distintes seccions d’Audiències de Barcelona i Girona, a més de jutges instructors han extingit la responsabilitat penal a activistes, com ara Adrián Sas, i a joves manifestants com ara Xènia García, que va estar en presó preventiva per manifestar-se contra la sentència del procés,  a la Via Laietana, l’octubre de 2019.

Hi ha casos pendents com ara  l’activista de Madrid Dani Gallardo, en crida i cerca per complir una condemna de 4 anys de presó. A banda, un magistrat de Barcelona  ha confirmat que Abel Mora, jove anarquista, continuï a la presó perquè la condemna de 3 anys i 9 mesos de presó que se li va imposar "no té relació amb el procés", i hi afegeix que va dominar "un rebuig ideològic", quan va permetre que el seu company empentés un ciutadà que duia una bandera espanyola, i que va caure escales avall del metro.

Per la seva part, els 12 veïns acusats de terrorisme en l’operació Judes també esperen una resposta de l’Audiència Nacional. El tribunal els ha aixecat les mesures cautelars, com ara la retirada de passaport i presentació al jutjat, però té la intenció de dur la llei d’amnistia al TJUE, en aquest cas per si es pot amnistiar una acusació de terrorisme. Si al final ho fa, significa que el judici als 12 CDR queda suspès, però no  tancat.

 A més, entre les causes pendents,  està el cas contra un escopeter i tres superiors de la policia espanyola, acusats per haver rebentat l'ull dret a Roger Español, el qual també és acusat de desordres l’1-O. La secció 2a de l’Audiència de Barcelona encara  no ha preguntat a  acusacions i defenses si ha d’aplicar l’amnistia a tots ells, segons fonts jurídiques.

I la causa contra la trentena d’excàrrecs de Junts i ERC, que està a cavall entre el jutjat d’instrucció 13 i la secció 21 de l'Audiència de Barcelona, continua empantanegada per recursos de la Fiscalia i les parts. Així que l'aplicació de l’amnistia per a ells no es podrà enfilar fins passades les vacances d'estiu.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!