El PSOE ha unit aquest dimarts els seus vots als del PP, Vox, Junts per Catalunya i el PNB perquè el Congrés dels Diputats comenci a estudiar una proposició de llei que van presentar els socialistes l’abril amb l’objectiu de reconèixer els funcionaris de presons com a agents de l’autoritat. 300 vots a favor (també els d’UPN i Coalició Canària), 14 en contra (els d’ERC, Bildu i el BNG) i 29 abstencions (les de Sumar i Podemos). La voluntat és reformar la Llei General Penitenciària del 1979 perquè els funcionaris de presons siguin reconeguts com a agents de l’autoritat, una petició llargament reivindicada que es va accentuar fa uns mesos arran de l’assassinat de Núria López, cuinera de Mas d’Enric. Així doncs, el text aposta per agreujar les penes per als que atemptin contra la seva integritat i per donar presumpció de veracitat al seu testimoni.
Durant el debat, els grups no han estalviat crítiques a la iniciativa del PSOE. Des de Junts per Catalunya, Josep Maria Cervera, ha posat en relleu que aquest reconeixement “igualarà” als funcionaris de presons als docents, als agents rurals, als bombers o al personal sanitari. Això sí, ha demanat que aquesta iniciativa sigui “compatible amb la creació d’un cos especial de funcionaris penitenciaris de la Generalitat” i ha advertit que Junts vetllarà perquè la reforma legislativa “no desvirtuï el model penitenciari català, no representi una centralització encoberta que afecti les competències de la Generalitat i no sigui un llast econòmic per al Govern de Catalunya”. Per aquesta raó, els juntaires negociaran la que han anomenat “clàusula catalana”.
Per part d’ERC, Pilar Vallugera ha carregat contra la “concitació de tantes voluntats de dreta juntes”, cosa que, a parer seu, explica “on s’enquadra” aquesta iniciativa. La diputada republicana ha sostingut que, més que aprovar una reforma d'aquestes característiques, seria necessari “canviar les condicions materials, pujar les retribucions, rejovenir les plantilles i instaurar jubilacions anticipades”. Sense això, “el reconeixement d’autoritat no serveix per a res”. ERC considera que això serà quelcom “simbòlic” i “sense cap efecte en la realitat” i demana “incidir” en el fet que ara els reclusos “són més agressius”. Vallugera ha estat molt crítica amb els socialistes: “Estan oblidant els principis de prevenció, rehabilitació i reinserció. Facin polítiques d’esquerres d’una vegada i deixin d’aliar-se amb el PP”. En la mateixa línia, Jon Iñarritu, de Bildu, ha emmarcat la proposta socialista en un “autoritarisme que no va en la via de la reinserció i de rehabilitació”, sinó en la “via punitiva”.
Divergències entre el PSOE i Sumar
El debat i votació de proposició de llei ha tornat a evidenciar les diferències entre els dos socis al si del govern espanyol. D’una banda, José Luis Aceves, del PSOE, ha destacat la feina que els socialistes han fet amb els sindicats de funcionaris de presons per “aconseguir que les seves reivindicacions puguin veure la llum de manera definitiva” i es reconegui plenament la seva “tasca fonamental basada en el principi constitucional de la reinserció social de les persones privades de llibertat”. El diputat socialista ha demanat que aquest tema sigui una “qüestió d’estat” a través d’un “debat serè”. Tanmateix, el diputat de Sumar Enrique Santiago ha retret al PSOE que el debat “s’ha inserit en una tendència populista de reforçament de l’autoritarisme com solució a qualsevol problema de convivència o comportament social”, a dins i a fora de les presons.
Qui també ha aprofitat per disparar contra el PSOE ha estat Ana Belén Vázquez, diputada del PP. “Ens insulten, ens donen ultimàtums, ens anomenen màquina del fang, fins i tot ens envien a la merda, i avui ens demanen que els donem suport. Saben per què? Perquè han perdut les eleccions, perquè vostès no tenen prou suport al Congrés dels Diputats”, ha etzibat als socialistes.
“Rescabalar econòmicament els funcionaris penitenciaris quan pateixin danys personals”
En concret, l’escrit registrat pel PSOE fixa que els “funcionaris pertanyents a cossos o escales d’institucions penitenciàries” tenen el “caràcter d’agents de l’autoritat” a tots els efectes legals i en l’exercici de les seves funcions. A més, afegeix que en els procediments disciplinaris sancionadors, els informes emesos pels funcionaris que “hagin presenciat els fets” constitueixen una “base suficient per adoptar la resolució que sigui procedent” si aporten “tots els elements probatoris disponibles” i sempre que no hi hagi una prova en contra. La iniciativa també vol que l’administració hagi de “rescabalar econòmicament els funcionaris penitenciaris quan pateixin danys personals o materials en acte o en ocasió del servei” sempre que no hi hagi “dol, negligència o imperícia greus”. A més, apunta directament als procediments penals seguits contra funcionaris penitenciaris: demana que es garanteixi “la separació de la resta dels detinguts, en cas de detenció” i que, si ingressen a la presó, estiguin separats dels altres reclusos per “salvaguardar la seva integritat física”.
Una proposta idèntica del 2020: PP, Junts i Unides Podemos van votar a favor i ERC s’hi va oposar
La iniciativa legislativa registrada pel PSOE és idèntica a una que els socialistes ja van presentar fa quatre anys, el juliol del 2020. La proposició de llei no es va debatre fins al 2022 i, després de superar el primer examen parlamentari, va quedar en un calaix i va acabar caducant per la dissolució del Congrés dels Diputats. En aquella ocasió, en l’única votació que hi va haver, la proposta del PSOE va rebre el suport, entre altres, del Partit Popular, Junts per Catalunya i Unides Podemos. En canvi, ERC, Bildu, el BNG i la CUP es van oposar a la seva presa en consideració.