La llei de l'estatut de municipis rurals avança amb pas ferm al Parlament. Després de la seva aprovació per part del Govern de Salvador Illa (Pere Aragonès la va deixar enllestida i ha assistit avui a la cambra catalana), aquest dimecres ha fet la seva primera passa al Parlament, on ha comptat amb el suport de tots els grups i cap partit no ha presentat esmena a la totalitat. Abans del debat a la cambra, s'ha celebrat un multitudinari acte a l'auditori on han intervingut Rull, Illa (aquesta és la primera llei del seu Govern), i representants dels municipis. Aquests no han pogut evitar mostrar la seva satisfacció per la llei, però també han demanat celeritat a les institucions per aconseguir que aquesta entri en vigor i tingui efectes tan aviat com sigui possible. "L'estatut s'aprovarà, però després s'ha de desplegar. Demanem que s'acceleri tot el procés", ha manifestat Jaume Gilabert, president de l'entitat Eines de Repoblament Rural.
"Com més gent visqui al món rural, més se'n beneficiarà l'urbà"
En la seva intervenció, Gilabert ha assegurat que els alcaldes del món rural (ell encapçala l'ajuntament de Montgai, a la Noguera, des del 2007), pràcticament no es creuen que aquesta llei reiteradament demanda comenci els seus tramits al Parlament: "Estem en un moment històric per revertir aquesta situació. Mai a Catalunya s'havia fet una llei per intentar equilibrar el pes", ha celebrat. En la seva intervenció a la cambra, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha reconegut que Catalunya va tard en aquest sentit i la major part dels grups parlamentaris també han expressat els seus retrets per aquest endarreriment d'una llei que ha estat reiteradament reclamada. Tot i que cap partit hagi presentat esmenes a la totalitat, sí que en registraran de parcials a l'articulat. Després de la seva primera passa al Parlament, ara continuarà el seu tràmit.
En el seu discurs, Gilbert també ha volgut deixar clar que per ell, "el món rural no és contradictori amb l'urbà", com més riquesa i més gent visqui al món rural, més se'n beneficiarà el món urbà". En una línia molt similar s'ha expressat Joan Solà, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, que ha assegurat que "un món rural més viu farà un món urbà millor", tot demanant als diputats que mantinguin el consens i que l'Estatut sigui aprovat: "No ens podem permetre que el món rural segueixi perdent oportunitats".
Problemes d'habitatge i despoblament
En una setmana en què a Barcelona, la capital del país, es va omplir de persones que denunciaven els problemes d'habitatge, la principal preocupació dels catalans, Gilabert ha explicat que aquest no només és un problema de les ciutats, sinó també en els pobles més petits: "Cases, totes les que vulgueu, però qui inverteix a revertir aquesta situació? I els joves se'n van perquè no poden fer una casa al seu poble", ha plantejat, lamentant que en la Catalunya dels 8 milions que no pare de créixer, la major part del territori es buida.
"Avui la nació es mira i s'agrada"
En l'acte al Parlament també han intervingut el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el del Parlament, Josep Rull. El socialista ha agraït la feina feta al president Aragonès i el seu Govern, assegurant que el seu mèrit es redueix a "donar continuïtat a una feina ben feta". Illa ha volgut deixar clar que pel Govern, aquesta llei "no dona cap tracte de privilegis, és un tracte singular a una situació singular, per tractar amb equitat a tothom". En el debat de la llei, Dani Cornellà de la CUP, ha assegurat que pel seu partit s'hauria de fer discriminació de positiva.
Josep Rull, al seu torn, ha assegurat que aquesta llei "estructura la nació", subratllant que el seu subjecte són els municipis. "Avui, iniciant la llei, la nació s'agrada, és capaç de donar continuïtat a allò que els nostres avis i besavis van fer, construir un país de qualitat on tothom té dret a la plenitud vital, visqui on visqui".
Què canvia amb la llei?
Un dels canvis més importants que recull aquesta llei és la definició de municipi rural, que fins ara no s'havia establert. Són aquells amb menys de 2.000 habitants, se situa en una comarca rural i té una densitat de menys de 150 habitants per quilòmetre quadrat. Sis de cada deu municipis catalans entren dins aquesta definició i hi viu el 4,2% de la població. Segons aquesta definició, hi ha 15 municipis que en queden fora i que tenen menys de 2.000 habitants. Des de la CUP, han explicat que presentaran esmenes per modificar-la i poder-los incloure.
Un dels grans objectius és frenar el despoblament. Com? Una de les vies és precisament promoure que la gent hi vagi a viure amb deduccions en l'IRPF per trasllat, rehabilitació o compra de residència habitual en un municipi rural. També dotar aquests pobles de més autonomia financera i ajudar els ajuntaments, reduint-los de càrrega burocràtica amb un portal únic per agilitzar els procediments amb l'administració.