La Fiscalia de Barcelona ha demanat que s'apliqui la llei d'amnistia als 46 agents de la policia espanyola processats per haver pegat i vexat votants de l'1-O a Barcelona, tal com ha informat la seva portaveu aquest dimecres, quan es compleix el darrer dia per sol·licitar-ho, tal com va ordenar la magistrada substituta del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que ha investigat el cas. Els policies són, doncs, els primers encausats per als quals la Fiscalia de Barcelona sol·licita oficialment que s'extingeixi tota responsabilitat penal. En aquesta causa hi ha ciutadans personats com a acusació particular, i també les entitats Irídia, Òmnium Cultural i l'ANC, que, com a acusacions populars, han impulsat la identificació i processament dels agents, processats pel delicte contra la integritat moral, i que estaven a un pas de judici. Les defenses dels policies sempre han mantingut que no van cometre cap delicte i que van complir ordres de la magistrada del TSJC per aturar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, tot i que no van complir la part de "no pertorbar la pau pública", com deia a la seva resolució.
Al seu escrit, la fiscal exposa que "els fets investigats en aquest procediment estan inclosos" en l'àmbit d'aplicació de la Llei orgànica 1/2024, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. En concret, detalla que "l'article 1.1.e) de la citada llei declara expressament amnistiades les accions realitzades en el curs d'actuacions policials dirigides a impedir la realització d'actes determinants de responsabilitat penal o administrativa, com ara els executats en el marc de la consulta celebrada a Catalunya l'1 d'octubre del 2017, dins del context del denominat procés independentista català".
Accions policials "sense superar el llindar de gravetat"
La fiscal hi afirma que "com a màxim", els delictes pels quals s'acusa els agents serien "contra la integritat física"; és a dir, precisa els delictes de lesions, delictes lleus de lesions i delictes lleus de maltractament d'obra sense lesió. Hi afegeix, a més, que no s'han d'aplicar les excepcions de la llei. En concret, la llei deixa fora de l'amnistia les conductes que busquen "humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana" així com "provocar por, angoixa o inferioritat" per tal de trencar-ne la resistència moral i física.
La representant del ministeri públic conclou: "Tenint en compte que alguna de les tesis acusatòries ha sostingut al llarg del procediment l'existència de delictes contra la integritat moral, cal assenyalar finalment que, fins i tot en aquest supòsit, els fets romandrien amnistiats, atès que no van depassar el llindar mínim de gravetat."
Precisament, 9 dels 46 agents processats per les càrregues de l'1-O han estat els primers a demanar l'extinció de la seva responsabilitat penal en acollir-se a la llei d'amnistia. El titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, haurà de decidir ara si aplica la norma als agents. La seva resolució no és ferma i es podrà presentar recurs a l'Audiència de Barcelona.