L'Associació Nacional de Víctimes i Afectats per Coronavirus (Anvac) ha presentat una querella contra l'ara exministre de Sanitat Salvador Illa i el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, per delictes d'homicidi i lesions imprudents, prevaricació i contra els treballadors per la seva gestió de la pandèmia de la Covid-19. Es tracta de la primera acció penal que es presenta després que s'hagi publicat el seu cessament del càrrec aquest mateix dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
ANVAC ha presentat avui una➡️QUERELLA CRIMINAL als jutjats d'Instrucció de Madrid contra Salvador Illa, exercint d'acusació particular en representació dels seus associats, víctimes o familiars de víctimes a conseqüència de la pandèmia del COVID 19.#Justicia #Dignidad pic.twitter.com/kaeH1pbNdI
— Associació de Víctimes i Afectats per Coronavirus (@ANVAC_) January 27, 2021
La querella es presenta com a acusació particular en representació de diverses desenes de famílies, els familiars de les quals s'han vist afectats pel coronavirus, i segons l'advocat signant, Pedro Tabares, no només pels fets de la primera onada, que consideren molt greus "per a molts ciutadans que van morir per la mala gestió el primer trimestre del 2020", sinó per altres de posteriors, com els relacionats amb decisions adoptades pel Ministeri de Sanitat entre el juliol i el setembre passats.
Una vegada Illa ja no forma part del govern espanyol, no és aforat davant del Tribunal Suprem —instància davant de la qual l'ANVAC també va presentar una querella al seu dia, que va ser rebutjada—, per la qual cosa entenen que la competència ara correspon als jutjats d'instrucció de Madrid. Tanmateix, en cas que s'admeti i l'exministre adquireixi la condició de diputat autonòmic després de les pròximes eleccions a Catalunya, l'assumpte haurà de passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Les diligències
Entre les diligències urgents al jutjat al qual correspongui la causa, en cas que sigui admesa, Tabares ha destacat l'assegurament de la documentació que es troba al Ministeri de Sanitat, en especial les comunicacions entre Illa i altres responsables ministerials, com el secretari d'Estat de Sanitat i directors generals, la compareixença dels quals, a més, se sol·licita perquè siguin interrogats. "De moment, volem que aquesta documentació es conservi fins que el jutjat consideri o no pertinent reclamar-la", ha manifestat.
La querella, centrada en la gestió del Ministeri, busca connectar les decisions dels responsables amb el patiment de persones concretes, l'experiència de les quals ha estat aportada a la querella. No obstant això, esperen ampliar adhesions, ja que l'ANVAC compta amb uns 3.500 associats. El procés, que requereix molta documentació, és lent, segons reconeix el lletrat.
"Falta de responsabilitat"
Per la seva part, Jaime Sánchez, president de l'ANVAC, ha assenyalat a la porta dels jutjats d'instrucció que "avui és el dia de fer balanç i retre comptes davant les víctimes". Entén que s'ha de fer justícia "perquè s'ha comès una gestió irresponsable de cap a peus".
Illa deixa el govern en moments en què es multipliquen els contagis per Covid a Espanya, un dels països europeus més colpejats amb més de 55.000 morts oficials i gairebé 2,5 milions de contagis.
— Associació de Víctimes i Afectats per Coronavirus (@ANVAC_) January 26, 2021
Sense donar explicacions sobre la seva gestió, surt corriendo����#Dignidad #Justicia pic.twitter.com/kOyVGNOMhG
Acompanyat per una representació de familiars de víctimes del coronavirus, Sánchez ha afegit: "Per desgràcia, les morts es continuen produint, amb la desagradable certesa que avui, en aquests moments, més vides s'estan consumint per culpa de la incorrecta gestió de la pandèmia, que des dels inicis, per les seves indecisions i falta de criteri tècnic, han provocat els milers de morts que tenim en el dia d'avui".
Preguntat per la sortida d'Illa del ministeri i que ho hagi fet sense comparèixer al Congrés, Sánchez ha apuntat que això referma "la seva falta de responsabilitat respecte al càrrec que mantenia i que les seves decisions eren polítiques, sense tenir en consideració criteris sanitaris".