La secció 22 de l’Audiència de Barcelona és la primera de la desena de seccions penals existents que ha aprovat, de forma unànime i conjunta, l’amnistia per a quatre activistes en dues resolucions, comunicades aquest dimarts pel gabinet de premsa del TSJC. En concret, els sis magistrats que componen la secció han signat les resolucions (tot i que només en caldria tres) per evidenciar la seva unanimitat. Són: Joan Francesc Uría Martínez, Juli Solaz Ponsirenas, Patricia Martínez Madero, José Ignacio Vicente Pelegrini, María del Mar Méndez González i Javier Ruiz Pérez. La primera secció de l'Audiència de Barcelona en concedir l'amnistia, en aquest cas a David i Alvaro i a quatre agents dels Mossos investigats, va ser la 10a, tot i que la van signar tres magistrats, com és habitual en les sentències.
El posicionament de les seccions 22 i 10 són excepcionals perquè en la sisena setmana de vigència de la llei de l’oblit penal hi ha diverses seccions penals que encara no han ni comunicat res, segons els advocats defensors, com ara la secció 2a (en el cas de Roger Español) o la 5a (en el cas d'Adrian Sas). Aquest dilluns, a més, s’ha conegut que la secció 7a de l’Audiència de Barcelona ha preguntat a Fiscalia, defenses i acusació si cal presentar un recurs d’inconstitucionalitat de la llei per revisar el cas d’uns feixistes condemnats per pegar un independentista perquè no hi estarien inclosos i considera que la norma vulnera el dret a la igualtat.
La majoria de tribunals, en contra
En el primer mes de la vigència de la llei d’amnistia, hi ha més tribunals que s’han pronunciat en contra, i ara s’espera la seva resposta als recursos de les parts i, si al final faran consultes al Tribunal Constitucional i al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Són el Tribunal Suprem amb els líders de l’1-O; l’Audiència Nacional en el cas dels CDR; el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el cas dels comandaments d’ERC poer l’1-O, o la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, amb la trentena d’excàrrecs del Govern per l’organització del Referèndum. Només els quatre magistrats de la secció penal d’apel·lacions del TSJC han estat els pioners a aplicar l’amnistia a polítics i manifestants. Les han seguit les seccions 10 i 22 de l'Audiència de Barcelona i la secció 4a de l’Audiència de Girona, a banda d'un jutjat d'instrucció i un penal.
Les dues resolucions
En una de les resolucions, la secció 22 de l’Audiència de Barcelona ha acordat l’amnistia per a tres joves que havia de jutjar i que eren acusats dels delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat i un delicte llei de lesions, en una protesta el 26 d’octubre de 2019, entorn de la Prefectura de la policia espanyola a Via Laietana. “És evident, a la vista del relat fàctic dels escrits de conclusions provisionals, que els fets pels quals són acusats van ser executats amb el propòsit de mostrar suport als condemnats per l'execució de delictes relacionats amb l'anomenat procés català pel qual resulta racionalment indiscutible que els penats ha de ser amnistiat per tots els delictes dels quals són acusats”, manifesta el tribunal. Així dicta el sobreseïment de la seva acusació, extingida la seva responsabilitat penal, així com l’eliminació dels seus antecedents policials.
En el segon cas, el tribunal aplica l'amnistia a dos joves que van acceptar la seva culpa perquè la Fiscalia els rebaixés l’elevada petició de càstig. En aquest judici, també va ser jutjat Dren (conegut també per Andrea), defensat per Norma Pedemonte, i qui el tribunal va absoldre i, per això, d'ell ara no canvia res de la sentència que va dictar el 30 de maig del 2023. En concret, Joan, a qui la Fiscalia li demanava 7 anys i 9 mesos de presó pels delictes d’atemptat contra l’autoritat i de desordres, va acceptar una condemna de 2 anys i 4 mesos, i com que cap dels dos delictes, per separat, supera els 2 anys, evita la presó. Marc, que s’enfrontava a 2 anys i 7 mesos de presó i que va demanar participar amb un procés de Justícia Restaurativa amb dos agents dels Mossos- a qui va començar a indemnitzar amb 10.000 euros-, va acceptar 9 mesos de presó.
“És evident, de tota evidència a la vista del relat fàctic de la sentència executòria, que els fets pels quals foren condemnats M. i J. foren executats amb el propòsit de mostrar suport als condemnats per l'execució de delictes relacionats amb la celebració de la consulta referendària celebrada a Catalunya l'1 d'octubre de 2017, de manera que resulta racionalment indiscutible que els penats han de ser amnistiats per tots els delictes dels quals foren condemnats en la sentència origen d'aquesta executòria, amb els efectes previstos als articles 3 i 4 de la Llei orgànica 1/2024, això és, l'extinció de la responsabilitat criminal, amb cancel·lació dels antecedents penals corresponents”, afirma la secció 22 en la revisió de la condemna, de la qual indica que no afecta el relat absolutori de Dren ni pel que fa a la responsabilitat civil imposada, com fixa la norma.