El Ple del Parlament celebra aquest dimecres la primera sessió de control al nou Govern, presidit per Salvador Illa. El ple començarà aquest dimecres a les 9:30 h amb una sessió específica per designar l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, com a senadora en representació de la Generalitat, en substitució de Núria Marín. Tot seguit, a les 9:35 h aproximadament, el Ple farà la primera sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al nou Govern. Els consellers i conselleres també hauran de respondre en aquest ple, que durarà un sol dia, les primeres interpel·lacions d’aquesta legislatura. Els grups faran primer les preguntes al president de la Generalitat i, després, als consellers i conselleres. El president Illa haurà de respondre les preguntes que li formulin els caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris, una per grup, seguint l’ordre de major a menor representació, acabant, però, amb el PSC-Units. Així, l’ordre serà: Junts, ERC, PPC, Vox, Comuns, CUP-DT, Grup Mixt (AC) i PSC-Units.
- Illa emmarca la seva presència al 12-O en la normalitat: “Catalunya ve a millorar Espanya”
- Puigdemont pica el crostó a Illa: no hi ha excuses per no reunir-se amb ell
- Abigail Garrido, alcaldessa de Sant Pere de Ribes, nova senadora del PSC
Fins aquí el seguiment d'El Nacional a la primera sessió de control del nou Govern de Salvador Illa.
La consellera Paneque reconeix l'efecte d'aquest tall a la vida dels usuaris. "El Govern està col·laborant amb Renfe i Adif perquè l'impacte sigui el menor possible. Són les obres més complexes a Catalunya i són imprescindibles per millorar la connexió. El seguiment diari ens permetrà anar aplicant les millores".
Torn a Lluís Mijoler (comuns) per les mesures per pal·liar el tall de Rodalies a Roda de Berà. "Utilitzar Rodalies és un acte de fe complet. És un desastre i hi ha molta feina a fer, el titular del servei és la Generalitat. Quines mesures urgents concretes pensen dur a terme?"
Paneque respon que la primera reserva de solars "són públics, i la titularitat és pública". "L'habitatge és una prioritat d'aquest Govern, els preus de l'habitatge mitjà s'han incrementat el doble respecte als sous. Tenim el deure de garantir el dret a l'habitatge digne".
La diputada de la CUP insisteix a saber el nombre d'habitatges que seran de gestió pública. "Es vol cedir sòl públic i subvencionar constructores privades".
Torn per a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que assegura que "les polítiques d'habitatge són la gran prioritat del Govern".
Torn per a la diputada Laura Vega (CUP) sobre les polítiques d'habitatge. "Dels 50.000 habitatges que volen construir, quants d'ells seran de gestió i titulació pública i si pensen acabar amb l'especulació".
La consellera Esther Niubó reconeix que l'inici de curs no ha estat de la millor manera i estableix els tres àmbits principals de millora "millorar el procés d'adjudicació de places, ens hem proposat finalitzar el procés d'adjudicació el mes de juliol. En segon lloc, hem d'ajustar l'oferta, i per últim, reforçar la informació i l'orientació a la secundària i poder tenir molt més acompanyament".
Torn ara per a la diputada Ana Erra, de Junts, que pregunta a la consellera d'Educació sobre la formació professional. "Per a quan el decret d'orientació? I quin repartiment en el territori es farà?"
El conseller insisteix que Catalunya no té competències, i recorda que l'SMI es va fixar en una quantia de 1.134 euros en 14 pagues. El departament d'Economia va fixar a Catalunya un salari mínim de referència de 1.372 euros, en base això el Departament de Treball ha encarregat un estudi per saber quins són els convenis que estan per sota.
El diputat de Junts fa una comparativa entre els sous mínims dels ciutadans de Catalunya. Canadell fa referència a un estudi del conseller Castells on s'apunta que en un estat independent "podríem tenir un increment d'un 15-20% del PIB, amb un salari mínim de 1.600 euros, una cosa no tan estranya en països petits d'Europa".
El conseller Sàmper recorda que Catalunya no té competències per fixar un salari mínim.
Torn per al diputat Joan Canadell, que pregunta al conseller d'Empresa, Miquel Samper, sobre el salari mínim català. "Perquè el PSC es va abstenir a la nostra proposta de fixar un salari mínim de referència de 1.400 euros?"
La consellera Núria Montserrat defensa la feina per elaborar els nous exàmens de les PAU. "Ahir ja teníem 2 models d'examen, abans de divendres penjàrem 3 models més. Avui en dia els han vist 14.000 professors de batxillerat de Catalunya".
Acaben les preguntes al president Illa. I comencen les preguntes als consellers del Govern. En primer lloc, s'executen preguntes a la consellera de Recerca i Universitats sobre la nova PAU per al curs 2024-2025.
"Volem que tingui un paper molt rellevant des d'un esperit de col·laboració". El president Illa assegura que el primer senyal de respecte és "reconèixer les diferents realitats de l'àmbit municipal".
Torn pel diputat Ferran Pedret (Socialistes i Units per Avançar) des del punt de vista de la cohesió social "els municipis de Catalunya tenen un paper fonamental en el bon desplegament de les polítiques públiques per fer front als problemes socials. "Quin és el paper que reserva el Govern als municipis i quina relació vol mantenir?"
"La immensa majoria dels catalans se senten orgullosos que el Govern tingui solidaritat amb les víctimes d'un conflicte bèl·lic". Illa defensa els organismes internacionals "condemnem de forma taxativa l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, però també els atacs que no respecten els acords internacionals d'Israel. Em costa creure que no estigui d'acord amb això".
Torn per a Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana, que pregunta sobre el conflicte a Palestina.
Salvador Illa defensa la seva presència als actes "en defensa dels interessos de Catalunya". El president insisteix que treballa perquè es compleixi la llei d'amnistia "m'he manifestat clarament i he actuat amb coherència". Pel que fa a la Copa Amèrica, el president assegura que ha anat bé "Barcelona ha tingut més presència i ha anat bé, respecto a la gent que no li agrada". "No vull tornar al 2012, miro endavant, mirem on decideixen els ciutadans de Catalunya i faríem bé de respectar-ho tots.