Es publiquen les primeres imatges del film que relata la mort de Guillem Agulló, un jove independentista valencià que va ser assassinat en mans d'un grup neonazis. En concret, el tràgic succès van tenir lloc l'11 d'abril del 1993 quan Agulló, dels Maulets de Burjassot (Horta Nord), va ser apunyalat a Montanejos (Alt Millars) per un grup d'ultradreta autodenominat Marchalenes-IV Reich.

Ara aquests fets, així com els dies posteriors, es narren a la pel·lícula La mort d’en Guillem, que ha coproduït À Punt i TV3 i que va impulsar les productores de catalanes Lastor Media i SomBatabat Produccions, i la valenciana Suica Films. A més, la direcció de la pel·lícula, que es va finançar amb un Verkami i que té una durada de 90 minuts, recau en mans del reconegut Carlos Marqués-Marcet, que també ha estat al capdavant d'altres produccions de renom com Els dies que vindran, '10.000 KM' i 'Tierra firme.  Malgrat que el film no es podrà veure fins el pròxim 24 d'agost al festival de cinema de Màlaga, avui s'ha penjat en el compte de Twitter La Lluita continua el tràiler.

 

El dol de la família 

D'altra banda, els guionistes del film, Alfred Pérez Fargas i Roger Danès, han centrat el relat en el dol de la família d'Agulló alhora que mostra com aquest procés xoca “amb la conversió del fill en una causa i en un personatge”. D'aquesta manera, més enllà de la mort d'Aguló també es relata l'onada d'indignació social que va provocar la mort de l'independentista davant la resposta de la justícia. 

Un cop acabada la dictadura, les dues dècades següents, en el País Valencià persones d’ideologia catalanista, esquerrana, sindicalista o a homosexuals van ser víctimes de brutals atacs per part de grups organitzats que operaven impunement. 

Ara bé, el que va incrementar la seva indignació va ser que el jutge es va negar a acceptar els agreujants de crim d’odi per motivació ideològica. Per això, Ventosa, l'àlies de l'únic imputat, va ser condemnat a catorze anys de presó per una baralla amb el resultat d'un mort. A més, només va complir quatre anys de condemna, ja que la justícia li va concedir la llibertat condicional.

La figura de Guillem Agulló s'ha convertit en un referent mític tant de l'independentisme com de la lluita contra el feixisme. 

El 23 de gener del 2019, quan feia 25 anys de la mort de Guillem Agulló, el Senat va aprovar una moció que declarava que la seva mort havia estat un "per motius polítics”. A més, també es va instar al govern espanyol a “realitzar un acte de caràcter anual en record a les víctimes de delictes odi” alhora que es va decretar “crear, amb càrrec als pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, el Fons Guillem Agulló, com un Fons Estatal destinat a les indemnitzacions als familiars de les víctimes dels delictes d’odi”.