Aquest divendres s'inicien els primers processos per sancionar les companyies d'aigua, gas i electricitat que tallin el servei a persones o llars vulnerables, per incompliment de la Llei 24/2015 en l’àmbit de la pobresa energètica. Aquesta llei ha estat suspesa parcialment pel Tribunal Constitucional pel que fa, sobretot, als desnonaments. En aquest cas, però, s'apliquen els articles referents a la pobresa energètica que no han estat suspesos.

L'Ajuntament de Sabadell, la primera administració que pren aquesta mesura, ha resolt la manca de reglament sancionador de l'esmentada llei amb una solució creativa: aplicar el Codi de Consum de Catalunya. El Codi ja s'esmenta en la llei 24/2015 per definir com a consumidors els afectats per la normativa i és el que recomana seguir l'Agència Catalana de l'Habitatge en la seva guia per aplicar la llei de pobresa energètica.  

Els incompliments són de dues menes. D'una banda, les subministradores no avisen els serveis socials dels ajuntaments abans de tallar el servei. Les companyies hi estan obligades i han de demanar a l'ajuntament que emeti un informe de vulnerabilitat. Es considera vulnerable una persona o llar en risc d'exclusió residencial, és a dir, que tingui ingressos inferiors a entre dos i tres rendes de suficiència. La renda de suficiència a Catalunya són 569,12 euros mensuals o 7.967,73 euros anuals.

L’ajuntament té un termini de 15 dies per contestar. El silenci és positiu: si no diu res s’entén que la persona o la llar afectada és vulnerable. En aquest cas s’estableix un procediment per resoldre el pagament segons el que marca la llei de pobresa energètica.

En cas que no sigui vulnerable, la companyia ha d'informar la persona o llar afectada que li tallarà el servei i que té dret a demanar als serveis socials de l'ajuntament un informe de vulnerabilitat. Aquesta és la segona causa de sancions: no informar dels seus drets a l'usuari en risc de tall del servei.

Aquest cas és més greu perquè quan es talla el subministrament i després es reconeix que la persona o llar són vulnerables, la companyia no restableix el servei fins que l’ajuntament no paga el deute. En molts casos es tracta de no és una situació permanent, sinó un problema puntual de diners d'una persona o família que un tall de servei agreujaria definitivament.

Grans companyies

Des de l’agost del 2015, l'Ajuntament de Sabadell ha fet 626 informes que confirmen situacions d’exclusió residencial (vulnerabilitat) referents a impagaments del rebut de la llum. Són d’ofici i també a instància de les companyies. En 240 casos (el 38%) s’ha detectat que la companyia ha incomplert la llei, bé perquè no s’ha adreçat als serveis socials bé perquè no ha informat l’usuari dels seus drets abans de tallar-li el subministrament. En 30 d'aquests casos es va arribar a fer efectiva la suspensió del servei.

Això vol dir que l’ajuntament ha pagat les factures d'aquells 240 casos i que en 30 no va ser a temps d'evitar el tall. Això ha suposat una despesa de 80.000 euros a les arques municipals.

Què fa una companyia que compleix? En primer lloc avisa l’ajuntament i no li demana el pagament de la factura. En segon lloc, informa l'usuari dels seus drets. Un cas de bon comportament és Aigües de Sabadell (CASSA), on Aigües de Barcelona hi té la majoria i l’ajuntament compta una participació del 20%. CASSA té registrats 216 "contractes vulnerables" que ha assumit la mateixa companyia per valor de 51.673 euros. També ha fet 1.768 acords de pagament, per reajustar el deute amb persones o llars en situació vulnerable per valor de 441.738 euros.

Els principals incomplidors son les companyies grans, "que consideren que la llei de pobresa energètica no els afecta perquè sostenen que la competència sobre energia és estatal" i ni tan sols informen l’ajuntament, expliquen fonts municipals.

A l'ajuntament vallesà esperen que les al·legacions de les subministradores se centraran en aquest argument. L'ajuntament les ha avisat que si reincideixen o no reestableixen el servei, la sanció s'incrementarà. Si l'ajuntament valora l'infracció com a molt greu, la traslladarà al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.