La Comissió Europea ha començat a aplicar des d'aquesta setmana les primeres prohibicions en l'ús d'intel·ligència artificial. Després de l'aprovació l'agost del 2024 de la primera Llei d'intel·ligència artificial, Brusel·les ha començat a aplicar limitacions a aquelles pràctiques que considera que presenten "riscos inacceptables" per la Unió Europea. L'executiu comunitari ha publicat aquest dimarts una sèrie de directrius sobre quines són les pràctiques prohibides en matèria d'intel·ligència artificial per proporcionar "seguretat jurídica" a les empreses innovadores i també a les autoritats encarregades de supervisar l'ús de les noves tecnologies.
Prohibir la categorització de cares i emocions
Segons la Comissió, queden prohibits tots aquells sistemes d'intel·ligència artificial que explotin vulnerabilitats vinculades a l'edat, la situació socioeconòmica o el grau d'incapacitat de les persones. També prohibeix tots els sistemes de dades facials que categoritzen per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per la seva raça i orientació sexual.
Europa també es posa la lupa en aquells instruments que utilitzen tècniques "subliminars o manipulatives", així com sistemes que puntuen a les persones en funció del seu comportament o característiques personals, així com els sistemes de reconeixement d'emocions als centres de treball o les escoles. Posen especial èmfasi en la intel·ligència artificial capaç de manipular el comportament humà, per aturar així la proliferació de xatbots psicòlegs, que ja han provocat casos de manipulació de menors en contra dels seus pares.
Adeu a les bases de dades facials
Entra també en vigor un dels punts més calents durant la negociació de la norma: l'ús de dades de càmeres d'identificació biomètrica en espais públics. Per ara estaran prohibits els sistemes per expandir o crear bases de dades facials, captant imatges de manera indiscriminada a través d'internet o d'enregistraments audiovisuals. La llei d'IA sí que recull que les càmeres es podran utilitzar amb prèvia autorització judicial per prevenir una amenaça terrorista o per identificar una persona que hagi comès delictes de terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual, però per ara, Brussel·les no donarà per vàlid l'ús únicament de dades biomètriques per resoldre crims.
Sancions a partir de l'estiu
L'ens ha recordat que encara no disposa dels mecanismes per aplicar sancions, cosa que espera tenir de cara a l'estiu. Segons ha detallat l'executiu comunitari, els estats membres tenen fins al pròxim 2 d'agost per nomenar les autoritats nacionals responsables d'analitzar els casos més problemàtics i també per establir les normes en matèria sancionadora. En paral·lel a tot aquest procés, Brussel·les també ha informat que aquest estiu té previst posar en marxa un centre d'ajuda sobre la Llei d'intel·ligència artificial, una plataforma que oferirà materials diversos a les empreses sobre la legislació i que permetrà a les companyies del sector traslladar els seus dubtes vinculats a la llei.