Després que el rei Felip VI marxés —sense Letícia— fa poc més d'un any a l'Aràbia Saudita per tractar la compra de cinc corbetes per més de 2.000 milions d'euros per a la marina Saudita construïdes per la drassana pública espanyola Navantia, i malgrat l'avís del Parlament Europeu amb menció especial a Espanya per aturar la venda d'armes en aquest país, demà el príncep hereu de l'Aràbia, Mohamed Bin Salman, visitarà Espanya en el marc de la seva gira europea, per on està passant aquests dies després d'haver estat tres setmanes als Estats Units.

Aquesta visita comportarà que, previsiblement, el govern espanyol i el Monarca signin amb Bin Salman la compra de les corbetes, però les quatre ONG de la campanya Armes Sota Control —Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón— tornen a exigir-los que aturin les exportacions d'armes a la coalició saudita perquè, no només és il·legal dins la legislació espanyola, sinó que, a més, representa una "complicitat en la comissió de crims de dret internacional al Iemen".

De fet, segons l'article 8.1 de la Llei 53/2007 sobre comerç d'armes, les autoritzacions d'exportacions d'armes seran denegades "quan existeixin indicis racionals que puguin ser usades en accions que pertorbin la pau, l'estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzades de manera contrària al respecte degut i la dignitat inherent a l'ésser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violació de drets humans, tinguin com a destinació països amb evidència de desviaments de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya".

El negoci de les armes

Només des del 2015 i fins el juny del 2017, Espanya ha exportat armes a l'Aràbia Saudita per un valor de 728,5 milions d'euros, cosa que estaria fora de la legalitat perquè, segons l'article 6 del Tractat de Comerç d'Armes, "un Estat no autoritzarà cap transferència d'armes convencionals [...] si en el moment de l'autorització té coneixement que les armes o els elements podrien utilitzar-se per cometre genocidi, crims de lesa humanitat, infraccions greus dels Convenis de Ginebra de 1949, atacs dirigits contra béns de caràcter civil o persones civils protegides com a tals, o altres crims de guerra tipificats en els acords internacionals en els quals en sigui part".

Per tant, i d'acord amb l'article 7 del mateix tractat, un Estat només podrà exportar armes si el motiu queda exclòs de l'anterior article, però en no ser així, es pot acabar convertint en còmplice dels crims al Iemen perquè aquestes corbetes podrien utilitzar-se per perpetrar "atacs militars directes contra la població civil, atacs indiscriminats o per mantenir el bloqueig aeri i naval", atacs que dificultarien, encara més, el flux d'aliments, combustible i medicaments.

 

Un conflicte que fins al gener d'aquest any ja s'ha saldat amb la mort de gairebé 6.000 civils, més de 50.000 ferits i tres milions de persones desplaçades internes". I no només això. Més de 22 milions de persones necessiten ajuda humanitària per cobrir les seves necessitats bàsiques, en una guerra oberta per l'Aràbia Saudita contra el Iemen que ja fa uns tres anys que dura i que ha provocat terribles conseqüències per a la seva població civil.

De fet, un terç dels més de 15.000 bombardejos de la coalició saudita han atacat escoles, mercats, hospitals o habitatges, tal i com recorda el director d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, que, a més, ja ha documentat 36 atacs aeris que "aparentment van violar el dret internacional humanitari i podrien constituir crims de guerra", mentre que Human Rights Watch ha documentat 85 bombardejos aparentment il·legítims de la coalició saudita, que han causat la mort de prop de 1.000 civils".

Així doncs, si Espanya, finalment, signa demà la venda d'armes al país saudita, podria acabar sent còmplice d'aquesta agressió contra els drets humans.