El principal diari alemany, el Frankfurter Allgemeine Zeitung, ha assegurat en un reportatge, que el govern espanyol "està cada cop més pressionat" pel cas CatalanGate. El diari explica que a principis de setmana, el grup de recerca canadenc Citizen Lab va detectar atacs a desenes de telèfons mòbils amb el programari espia Pegasus d'una empresa d'Israel. "63 d'ells pertanyien a independentistes catalans i a dos polítics amics del País Basc. L'objectiu no eren només activistes independentistes, sinó també representants electes de les institucions de l'Estat: entre ells quatre presidents catalans, presidents del Parlament autonòmic i nombrosos diputats dels parlaments de Barcelona, ​​Madrid i Brussel·les, a més de tres advocats", detalla.

També explica que el president de la Generalitat. Pere Aragonès, ha demanat un aclariment rotund per part del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per recuperar almenys un "mínim nivell de confiança" que ha quedat destrossada pel que qualifiquen de "pitjor escàndol d'espionatge de la història de la democràcia espanyola". Aragonès ha avisat que aquesta qüestió no se solucionarà amb una “foto d’una reunió”, i ha tornat a reclamar transparència i que es doni tota la informació. En declaracions als mitjans en motiu de la diada de Sant Jordi, el president de la Generalitat, ha manifestat que "no té cap mena de sentit que avui dia el president Sánchez no hagi ofert una explicació". 

L'Estat nega l'espionatge

El Frankfurter denuncia la situació que s'està vivint a Catalunya i es mostra sorprès que les principals escoltes amb Pegasus es produïssin no en ple procés sinó després d'aparèixer la sentència de l'1-O. Mentrestant, des de Catalunya demanen explicacions el govern de Pedro Sánchez, que nega la responsabilitat en l'espionatge als més de 60 polítics catalans implicats. En aquesta línia s'ha manifestat la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ha negat aquest dimecres que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), que depèn del seu ministeri, hagi fet cap operació il·legal d'escolta i espionatge als polítics independentistes. Robles ha posat en dubte l'informe de Citizen Labs, a qui s'ha referit com "una ONG", i ha retret al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que acusi sense proves els serveis d'intel·ligència espanyols, perquè "estem en un estat de dret i no es poden fer aquestes imputacions" a un organisme que per Llei "no es pot defensar".

"El CNI compleix amb la legalitat i les imputacions s'han de fer amb un mínim de fonament i material probatori", ha assegurat. Robles ha negat qualsevol acusació i ha insistit que el CNI i el govern espanyol "sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent a Espanya". "Totes les actuacions del CNI estan subjectes a control i autorització judicial" i "les actuacions que fa també tenen un control parlamentari" a la comissió de Secrets Oficials del Congrés. En la mateixa entrevista, Robles ha posat en qüestió la documentació de Citizen Labs que apunta a l'espionatge massiu a polítics, advocats, agents de la societat civil i familiars de l'entorn independentista. Ha afirmat que aquesta "ONG" ha obtingut la informació "amb un mecanisme que no sabem" i ha recordat que el cas ja es va judicialitzar quan es va descobrir l'espionatge al mòbil de l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, i l'exconseller Ernest Maragall.

Explicacions insuficients

En resposta a la ministra de Defensa, Pere Aragonès ha manifestat que les explicacions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, són “insuficients i fins i tot contraproduents”. “Perquè dir que el CNI no es pot defensar... qui no es pot defensar som la gent que hem sigut espiats”, s’ha queixat. Sobre una trobada amb el president Sánchez, ha dit que no hi ha cap novetat al respecte, però alhora també ha avisat que “no es tracta de solucionar cap espionatge amb una foto d’una reunió”. “El que cal és transparència i explicacions”, ha reiterat. Aragonès ha dit que els afectats han de saber què ha passat, però també la ciutadania en general ha de conèixer qui va ordenar aquest espionatge, què s’ha fet amb les dades i qui en tenia coneixement i va autoritzar-ho, perquè “no hi ha ni una sola institució de representació democràtica de Catalunya que no s’hagi vist afectada”. Encara que els dos presidents no han acordat cap trobada, aquest dissabte s'ha anunciat una primera passa endavant per resoldre el conflicte. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, rebrà aquest diumenge el seu homòleg espanyol, Félix Bolaños, per intentar tancar la crisi del CatalanGate. La reunió tindrà lloc al Palau de la Generalitat i serà la primera trobada entre els governs català i espanyol després de l'escàndol d'espionatge amb Pegasus.