Les principals causes del procés que inclouria la llei d'amnistia i l'encaix dels casos de 'lawfare'

Un cop segellat l’acord entre el PSOE i Junts per garantir la investidura de Pedro Sánchez, és previst que aquesta setmana es doni a conèixer el contingut de la Llei d’Amnistia, pactada també amb ERC i Sumar, per concedir l’oblit de la responsabilitat penal, administrativa i comptable a centenars de persones, i que es registrarà en el Congrés dels Diputats per a la seva tramitació. L’acord de socialistes i juntaires sosté que “la llei d’Amnistia ha d’incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta de 2014 i del referèndum de 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments”.

D’altra banda, s’haurà de veure l’encaix en la llei d’amnistia de les anomenades causes contra independentistes catalans, amb l’ús de lawfare o judicialització de la justícia. El redactat de l’acord polític, difós aquest dijous, diu: “les conclusions de les comissions d'investigació que es constituiran en la pròxima legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que poguessin derivar-se situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si és el cas, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislativa”.

Aquest barroc redactat ha provocat la rebel·lió de totes les associacions de jutges i fiscals, a més del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en sostenir que implica una “flagrant vulneració de la separació de poders”. I el mateix dijous, el PSOE va aclarir que aquestes comissions “no revisarien resolucions judicials” i que només s’activarien la de l’Operació Catalunya i la de l’espionatge a rivals polítics amb Pegasus. 

A partir de l’enunciat de l’acord entre el PSOE amb ERC i Junts, les principals causes a les quals els diferents tribunals haurien d’arxivar i decretar el seu oblit són:

Puigdemont i els exiliats

La causa més important que ha de ser amnistiada és la del Tribunal Suprem contra els líders polítics catalans per promoure la independència de Catalunya. El president Carles Puigdemont, a l’exili des d’octubre de 2017, i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, podrien tornar a Catalunya quan la sala penal, presidida per Manuel Marchena, apliqui l’amnistia, un cop aprovada la llei. És previsible que el Suprem presenti una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, consulta que podria endarrerir la seva aplicació si la llei d’amnistia no precisa el contrari.

Derogat el delicte de sedició, Puigdemont, Puig i Comín han estat processats pels delictes de malversació de fons, castigat amb fins a 12 anys de presó, i desobediència, i tenen una ordre de detenció nacional en vigor. En el cas de l’exconsellera Clara Ponsatí, ja ha tornat al país perquè només és acusada de desobediència, que no implica penes de presó. En aquesta causa també és acusada per desobediència la secretària d’organització d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa i que no ha tornat fins ara perquè és investigada a l’Audiència Nacional per Tsunami Democràtic. Aquest dilluns el jutge Manuel García Castellón l’ha citada com a investigada per terrorisme, mentre el fiscal sosté que no ha comès cap delicte, com Puigdemont i la resta d’investigats. L’exlíder de la CUP, Anna Gabriel, acusada per desobediència, va tornar de Suïssa i el Suprem va derivar el seu cas als jutjats de Barcelona, sense que se sàpiga del cert on és la causa.

Junqueras i els 8 condemnats 

Paral·lelament, en la causa del Suprem estan els 9 líders polítics i socials condemnats per sedició pel Tribunal Suprem, i parcialment indultats pel govern espanyol l’estiu de 2021. I és clau l’amnistia pels qui continuen en la política activa, com el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i Jordi Turull (Junts), perquè l’amnistia ha d’implicar que s’esborrarà la seva inhabilitació política i podran tornar a concórrer a unes eleccions. Actualment, derogat el delicte de sedició, els que continuen inhabilitats pel delicte de malversació són: Junqueras i l’exconsellera Dolors Bassa fins al 2031, i els exconsellers Turull i Raül Romeva, fins al 2030. La nova llei de l’oblit ha de suprimir aquesta condemna d’inhabilitació.

Pel que fa als líders socials, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el Tribunal Suprem va considerar que, derogat el delicte de sedició, la seva condemna encaixava en el nou delicte de desordres públics agreujats, però amb les condemnes ja extingides. El mateix passa a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ara acusada desobediència i dels exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull.

Els encausats de l’1-O al TSJC i al 13

L’amnistia també hauria de ser clau per als excàrrecs polítics i funcionaris pendents de judici per haver organitzat el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre de 2017. En aquest sentit, el TSJC ha de fixar la data del judici contra els exresponsables del Departament d’economia i Hisenda: el diputat d’ERC, Josep Maria Jové, a qui la Fiscalia Superior de Catalunya demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència; Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, a qui la Fiscalia demana 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000, i Natàlia Garriga, actual consellera de Cultura, a qui la Fiscalia demana 1 any d’inhabilitació pel delicte de desobediència. És possible que la llei s’aprovi abans del judici, que es preveu per al primer trimestre de 2024, i les defenses hauran de demanar al TSJC que suspengui tot el procediment en ser amnistiats.

El mateix ha de passar amb la trentena d’excàrrecs polítics i empresaris processats per diferents delictes per l’organització de l’1-O en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. La Fiscalia encara no ha formulat acusació, perquè recentment se’ls ha afegit la desena d’investigats en el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, sobre despeses relacionades amb la promoció exterior de Catalunya. En les dues causes unificades hi són l’exsecretari d’Acció Exterior, Aleix Villatoro (ERC) i l’exdirector general del Diplocat, Albert Royo.

Síndics electorals 

La nova llei de l’oblit també ha de permetre que no tornin a ser jutjats els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, que inicialment van ser absolts, però la Fiscalia, que els demana 2 anys i 9 mesos de presó, va aconseguir que s’hagi de repetir el judici. Són: l’actual consellera de Feminismes, Tània Verge; el catedràtic de Ciència Política de la UB, Jordi Matas, i els advocats Marc Marsal i Marta Alsina.

Les despeses del procés, al Tribunal de Comptes

Un dels judicis imminents és divendres vinent al Tribunal de Comptes. S’hi jutjarà els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, amb 35 alts càrrec de la Generalitat per la promoció de Catalunya a l’exterior i l’organització de la votació de l’1-O. La Fiscalia reclama que tornin  3,4 milions d’euros, que finalment s’han aportat en bona part amb avals de l’Institut Català de Finances de la Generalitat. També hi ha aportació de diners de donacions de ciutadans a través de la Caixa de Solidaritat. Cap dels encausats ha hagut de posar diners de la seva butxaca, tot i que inicialment es van embargar comptes i propietats, com li va passar al president Mas amb el 9-N.

Aquest divendres, la responsable del tribunal ha indicat que no accepta de suspendre el judici, argumentant que la defensa del president Puigdemont ja havia al·legat el motiu. La vista es podria suspendre fins a l’últim moment o celebrar-se i els seus efectes, anul·lats en sentència en aplicació de la llei d'amnistia.

Els policies de les càrregues de l’1-O

L’oblit de l’acció també ha de beneficiar en gran part els policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil investigats i processats per les dures càrregues que van protagonitzar als centres de votació contra els ciutadans. A Barcelona, hi ha uns 45 agents processats per la seva actuació “desproporcionada”. Ara la Fiscalia i les acusacions havien d’exposar quines penes els sol·liciten. Des de Sumar s’havia demanat no amnistiar els agents acusats de tortures o delictes greus contra la integritat de les persones.

Paral·lelament, hi ha la causa dels cinc agents policials acusats de rebentar un ull a Roger Español amb una pilota de goma, el qual també ha de ser jutjar per atemptat contra l’autoritat. Cal veure si en aquesta causa tots són amnistiats. A banda, hi ha una trentena d’agents investigats per les càrregues a Girona i Aiguaviva que es podrien beneficiar de l’amnistia perquè són acusats de lesions lleus.

Els manifestants condemnats

Paral·lelament, hi ha desenes de manifestants encausats per les protestes del procés. Només Dani Gallardo compleix la condemna a presó, a Madrid, mentre Adrián Sas espera a veure si el seu cas és revisat pel Suprem i el Tribunal Constitucional. Caldrà veure si l’amnistia inclou el delicte d’atemptat contra l’autoritat, el que té Sas, a més del de desordres.

Operació Judes i Tsunami

En aquest sentit, s’indica que els partits polítics també han inclòs en la llei d’amnistia els encausats del delicte de terrorisme, on no hi hagi hagut víctimes. Aquest és el cas dels 12 veïns vinculats a CDR, acusats de l’Operació Judes, que l’Audiència Nacional acaba d’enviar a judici i la Fiscalia ha de presentar ara les penes que els demana.

En la mateixa situació estarien els encausats de Tsunami Democràtic, investigació que dirigeix el mateix jutge que la dels CDR, Manuel García Castellón, i que ha volgut implicar Puigdemont i Rovira a darrera hora. La Fiscalia ha presentat un duríssim recurs en què sosté que els investigats de Tsunami no han comès cap delicte de terrorisme, com a molt desordres públics i atribuïts a dos activistes de Girona.

Les 2 Meses del Parlament

És ben previsible que la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, també sigui amnistiada per permetre el debat i votació de les lleis de desconnexió. Els seus efectes seran mínims, ja que la majoria ja ha complert la condemna d’inhabilitació a càrrec públic, com l’actual consellera d’Educació, Anna Simó (ERC). Un efecte major pot tenir per a la segona Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent. Els excàrrecs van ser absolts pel TSJC de desobediència al Tribunal Constitucional, però la Fiscalia va presentar recurs al Tribunal Suprem. Són, a més de Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

El 9-N del 2014

La condemna que van rebre el president Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, a més de Francesc Homs per organitzar la consulta del 9-N de 20914 també han d’entrar en l’amnistia, però tots tres ja han complert el càstig. Els hi tornaran les multes pagades? En el cas d’Ortega, ha d’afrontar un judici per suposadament haver assumit un càrrec quan encara no havia complert la inhabilitació.

Els casos ‘lawfare’

Finalment, hi ha els casos que estan al que s’ha anomenat els límits del procés, i que han estat afectats per la ‘lawfare’, segons Junts i ERC. Hi ha juristes que indiquen que el denominador comú per incloure aquests casos a l'amnistia és que els encausats no s'hagin embutxacat diners públics, com passat en el gruix d'imputacions.

Aquest seria el cas de l'expresidenta del Parlament i presidenta de Junts Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació per haver adjudicat a un amic una feina de la Institució de les Lletres Catalanes. El mateix TSJC ha demanat l'indult de la pena de presó en considerar-la excessiva.

També hi ha el cas de l’exconseller d'Interior Miquel Buch, condemnat a una pena elevada, 4 anys i 6 mesos de presó per haver fitxat el sergent dels Mossos Lluís Escolà, també condemnat, per fer d’escorta del president Puigdemont. El seu cas és ara revisat per la sala d’apel·lacions del TSJC.

Cas Volhov

La investigació del cas Volhov, obert el 2020 per destapar irregularitats en el finançament de l’exili i les seves relacions amb Putin, també es considera una persecució de l’independentisme català. Hi ha una trentena d’investigats, ja que hi ha distintes peces, que s’ajunten amb el cas Diputació, on el jutge Joaquín Aguirre va intentar imputar el diputat de Junts Francesc de Dalmases, sense que el TSJC ho aprovés.

Qui està investigat en distintes peces és Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, a qui la Fiscalia li demana 3 anys de presó per una despesa pública el 2018 per viatjar a Nova Caledònia en nom del president. Si res canvia, el judici se celebrarà el 20 de febrer vinent a l’Audiència de Barcelona. També són investigats l’exdirigent de Convergència David Madí i  el d’ERC Xavier Vendrell per diferents negocis, però sense cap imputació clara. Una de les peces més conegudes és la de Villa Bugatti, on es volia requalificar uns terrenys.

També se sosté que és lawfare el que ha patit l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, a qui la Fiscalia demana quasi 10 anys de presó per presumpte blanqueig de diners de Sito Miñanco, condemnat per narcotràfic. I fins i tot la família Pujol Ferrusola, amb el que s’ha conegut de l’Operació Catalunya.

La publicació imminent de la llei d'amnistia i la seva tramitació ens traurà de dubtes.