A la reunió d'aquest dimarts, el Govern de la Generalitat preveu debatre i validar la proposta per "acompanyar" els 34 alts càrrecs perseguits pel Tribunal de Comptes, als quals se'ls reclama l'abonament de 5,4 milions en el termini de dues setmanes, abans no els embarguin els béns. Des que es va conèixer la sanció milionària, l'executiu català busca l'escletxa per cobrir-los les espatlles, a través de l'assessorament del gabinet jurídic. La sortida que han trobat s'agafa al que es coneix com a principi d'indemnitat. 

Sense aclarir si el suport inclourà un aval econòmic o es limitarà a l'àmbit exclusivament jurídic, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha revelat aquest dilluns que el govern "defensarà la innocència i la llibertat d'expressió i representació" de tots els afectats, que han estat multats per l'acció exterior de la Generalitat. 

Dret a tutela

L'estatut bàsic del funcionari públic, una normativa espanyola, regula que qualsevol servidor públic té dret a una tutela i "ha de poder ser acompanyat per l'administració". És el principi d'indemnitat. Fonts governamentals indiquen a ElNacional.cat que la intenció és que en menys de 24 hores es puguin anunciar els detalls de la proposta per tal que els treballadors públics implicats tinguin el suport que cal. 

Evitar el bumerang

La situació, així ho apunten des de presidència, és complexa. I és que cal trobar bé l'equilibri perquè la decisió que es prengui sigui acceptada pel Tribunal de Comptes i no tingui un efecte bumerang, que no acabi anant en contra dels actuals membres del govern. És a dir, que s'eviti el risc de ser acusats de malversació per haver tirat de diners públics per pagar la sanció. Entre aquest extrem i el quedar-se de braços creuats, hi ha un camí per recórrer, que seria la proposta que acabarà plantejant la Generalitat. Una de les possibilitats que pren força és fer servir l'assegurança que té contractada el govern català. 

La caixa de solidaritat

Els socis de govern s'han expressat amb matisos sobre aquesta qüestió. Així, mentre Junts per Catalunya, com l'ANC, defensa que el Govern de la Generalitat ha d'avalar els companys perseguits, des d'ERC han evitat concretar si aquest suport ha de ser en forma d'aval. Els republicans, en paral·lel, demanen que s'activi la caixa de solidaritat, que ara mateix depèn de l'ANC. De fet, en nom del Govern, la pròpia consellera Vilagrà ha reflexionat que "la repressió no s'atura i per tant que s'activin tots els mecanismes de suport és important".

L'ANC, en canvi, en discrepa. Considera que cal que l'executiu d'Aragonès cobreixi "fins l'últim cèntim" dels càrrecs implicats perquè "no fer-ho seria renunciar a la defensa de la seva legitimitat". En un comunicat avisen que "traspassar la responsabilitat de defensar els membres del Govern a la societat civil debilita el moviment independentista" i "fins i tot pot incentivar un augment de la repressió econòmica". L'entitat creu que la caixa de solidaritat s'ha de reservar per a l'independentisme de base. 

A la imatge principal, el cartell del Tribunal de Comptes, a Madrid. / ACN