Sempre s'ha dit que molts catalans pateixen ‘basquitis’ i que han caigut en la temptació d’haver romantitzat la voluntat del poble basc de ser un estat independent. Ha passat a l’inrevés? Els bascos també han sentit el mateix amb els catalans? Com veia la gent d’Euskadi el procés català per aconseguir la independència en el punt més àlgid del xoc amb Espanya? I ara, uns anys més tard, com viuen que la política espanyola continuï tan centrada en Catalunya? ElNacional.cat ha fet una passejada pels carrers de Bilbao i ha conversat amb alguns dels seus ciutadans per saber com es va viure el procés català a ulls del País Basc.
🔴 Resultats eleccions País Basc 2024, DIRECTE | Última hora de l'escrutini
L’Agurtzane, una senyora de 65 anys, forma part de les persones que ho va viure amb més admiració. “L’any 2017 vam creure que sí que aconseguiríeu independitzar-vos; després tothom devia adonar-se que és molt més difícil del que sembla, però us animo a continuar amb l’objectiu perquè impossible no hi ha res i m’il·lusionava la idea que primer us independitzéssiu vosaltres i després nosaltres”, declara a aquest diari. També considera que, a parer seu, un dels errors que va cometre l’independentisme català fou “ser uns naïfs”. “No sabíeu com és l’Estat”, remarca, tot referint-se que Espanya va ser capaç d’exercir la guerra bruta contra ETA. Per altra banda, encara que Catalunya no hagi acabat independitzant-se, remarca que els catalans “ho van fer millor” perquè “no sabeu la sort que teniu de no tenir morts entre vosaltres”. “Aquí s’ha patit moltíssim”, etziba. La senyora Agurtzane, de totes maneres, vol deixar clara una cosa: “Sento molta estima pels catalans, però m’ha acabat cansant que, encara avui dia, a les notícies i a la política només es parla d’ells”.
El Jon, de 50 anys, no està d’acord amb una de les idees exposades per l’Agurtzane: “Innocents no van ser pas, perquè van arribar a celebrar un referèndum”. De totes maneres, sempre va creure que l’estat espanyol acabaria imposant-se i que Catalunya no ho aconseguiria. “A Madrid es queixen molt de les cessions del PSOE, però els bascos i catalans sabem que fins i tot pel PSOE, així com el PP, el referèndum és una línia vermella; mentre això continuï així, serà sempre impossible”, afirma. Es declara unionista, però favorable al dret a l’autodeterminació. El que més li agradaria destacar és que durant el procés va sentir “enveja”. “Sense violència vau arribar més lluny”, diu.
L’Unai, un home de 42 anys, dona una opinió interessant. Considera que l’origen de la resposta repressiva de l’estat espanyol contra Catalunya es troba a Euskadi: “L’Estat va ser cruel perquè ja havia patit ETA”. “La lluita armada va ser un error gegant perquè l’únic que va aconseguir va ser que l’Estat s’enroqués”, afirma, a més d’opinar que si els bascos haguessin optat per la via pacífica, tant a Euskadi com a Catalunya es gaudiria de més autonomia”. Qui reconeix haver-s’ho pres amb més “indiferència” és el Luís Ignacio, un jove de 30 anys. Contrari al dret a decidir, insisteix que un referèndum d’autodeterminació “va contra la llei”. Ara bé, admet que, per molt que ho intentin fer creure alguns jutges espanyols, l’independentisme català va ser pacífic. Ho aplaudeix. “Aquí ho van fer fotent trets; era lamentable”, diu.
També al País Basc, és clar, hi ha pensaments de tota mena. La Pilar, una senyora de 70 anys, assegura haver viscut “amb tristesa i falta d’empatia” el procés català. Ha abraçat les teories dels jutges que volen perseguir independentistes: “Jo hi vaig veure terrorisme; i ho dic amb consciència perquè ho he viscut aquí”. Preguntada sobre què veu ella de similar entre la lluita armada basca i el procés català, enumera les fogueres a Barcelona per les protestes postsentència, “les faltes de respecte, l’agressivitat i la destrucció del mobiliari públic”. Preguntada per si no creu que allò són desordres públics i prou, respon que és “radicalisme”. “Teníem una concepció molt diferent del poble català; no tenia ni cap ni peus, tenien tot Espanya en contra”, sentencia.
El suport a la independència a Euskadi, sota mínims
No només hem parlat amb ciutadans sobre aquesta qüestió. El doctor en Ciència Política i professor de Sociologia a la Universitat del País Basc Jonatan García assegura a aquest diari que “la via catalana no és aplicable a Euskadi”. Almenys a hores d’ara. Per què? Perquè no compta amb una base suficient. El suport a la independència a Euskadi és molt baix. Segons indica el Sociòmetre del govern basc, l’Euskobaròmetre i el Deustòmetre, l’independentisme al País Basc està molt a la baixa, al voltant del 20%.
No obstant això, en les eleccions basques del pròxim 21 d’abril, pot produir-se una situació paradoxal: en un moment en què el suport a la independència és molt baix, tot indica que el parlament basc serà el més sobiranista de la història, per la suma de PNB i Bildu. Tot i això, la possibilitat que aquestes dues formacions decideixin pactar és inviable. Sigui com sigui, el cas és que ni l’esquerra abertzale ni el Partit Nacionalista Basc parlen sobre independència o sobiranisme en aquesta cursa electoral.