El processament de 25 dels 28 investigats en el procés del referèndum ni és un pas qualsevol en tot el camí judicial, ni molt menys el final. Estem, segurament, al principi del que serà el major cas judicial dels últims anys a Espanya. I per descomptat a Catalunya.

Si no canvien les tornes, els 9 empresonats podrien passar-hi anys entre reixes. No és cap secret. És el pensament tant d'advocats com dels mateixos empresonats i els seus entorns. Empresonats, primer fins al judici, i després per complir la condemna si no és que hi ha un canvi de rumb del tribunal o bé arribessin els indults. Cosa ara mateix impensable per com el govern espanyol manté el pols polític.

Però, a què s'enfronten ara els 25 processats? Només Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras, de la branca del PDeCAT, no aniran a judici. La resta, tot i que el jutge considera Mas el cervell de tot plegat, hauran de passar pel banc dels acusats i assumir penes, que sobre el paper van dels 6 mesos de presó als 35 anys.

Primer de tot i per començar aquesta nova etapa judicial, Pablo Llarena els ha citat a tots per comunicar-los quina és la seva situació processal. Durant tres dies desfilaran per l'entrada ja coneguda del Suprem tots els acusats. Els que estan a la presó i els que no. Només faltaran, almenys això és el que és de preveure, els exiliats. Se'ls comunicació el delicte pel que se'ls jutjarà, quins fets se'ls hi atribueixen i se'ls donarà el dret a paraula per explicar-se.

HI ha 13 processats per rebel·lió que s'enfronten a penes d’entre els 10 als 35 anys, segons el paper que van desenvolupar. El codi penal preveu fins a tres nivells de penes.

D’entre 25 a 30 anys de presó per als qui es considerin inductors o caps principals. Dels 15 als 25, per als “comandaments subalterns”, segons diu la llei. El que serien els executors. I de 10 a 15 per als participants.

Les penes a les que s'enfrontaran se sabran abans del judici i les fixarà la Fiscalia segons el seu criteri. I tot fa pensar que forçarà les més altes per donar una lliçó exemplar.

Els processats que estan acusats de rebel·lió són: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Toni Comín, Josep Rull, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Marta Rovira.

Amb tot, si els processats que estan a l'exili se'ls acaba extradint pel delicte de malversació, només se'ls podrà jutjat per aquest delicte. Per tant la Fiscalia no podrà demanar penes per rebel·lió.

Hi ha 14 càrrecs més acusats de malversació. És el delicte que li permet a Llarena reclamar els exiliats als estats on són ara. Però no es tracta d’un delicte polític sinó d’un delicte associat a la corrupció.

La malversació està castigada amb la presó. Però la pena és baixa, va dels 2 als 6 anys. Que es pot rebaixar amb atenuats i que si no s'arriba als 2 anys, evitaria l’ingrés a la presó.

També inclou la inhabilitació per als càrrecs públics.

Els processats per malversació són Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Toni Comín, Josep Rull, Lluís Puig, Carles Mundó, Dolors Bassa, Santi Vila, Clara Ponsatí, Joaquim Forn i Meritxell Serret.

El magistrat Pablo Llarena ha deixat un tercer delicte per a incloure la majoria dels acusats. De fet, amb la descripció dels fets que fa en la interlocutòria de processament, els informes de la Guàrdia Civil i les resolucions judicials prèvies, és l’únic que té fonament i que és la desobediència. Es va desobeir. És obvi i declarat per tots els processats. I ho van fer públicament. Tant amb declaracions institucionals com amb manifestacions als mitjans de comunicació.

Van anunciar una declaració d’independència i un procés per fer-la i per això van desobeir totes les prohibicions del Tribunal Constitucional.

La desobediència, però, és el delicte més lleu. LA pena de presó que inclou, que va dels 6 mesos a 1 anys, es pot substituir per una multa. Per tant, amb una condemna per aquest delicte, s'evitaria l'entrada massiva a la presó de tot un govern i una mesa del Parlament.

Estan processats per desobediència els qui formaven la Mesa del Parlament de l'anterior legislatura: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. A més també se'ls imputa aquest delicte a part del Govern i a les ex diputades de la CUP Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila, Meritxell Serret, Mireia Boya i Anna Gabriel.

Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras no se'ls atribueix cap delicte. Si la Fiscalia no recorre la decisió del jutge, el seu cas acabarà arxivat i no aniran a judici. Pablo Llarena, però, no argumenta en la seva interlocutòria els motius pels quals l'ha portat a imputar-los, primer, i a no processar-los després, tot i que a Mas li atribueix ser el motor per engegar tota la maquinària del procés independentista.

Presó catalana

Un cop acabin tots els tràmits judicials amb els empresonats al Tribunal Suprem, aquest podria autoritzar el seu trasllat a una presó catalana. Però ho han de demanar els mateixos presos.

L'argument en tots els casos és que els acusats que estan en presó provisional han d'estar aprop del tribunal que els investiga per tal de tenir-los a disposició quan aquest els citi. I el més recomanable és estar, en aquest cas a Madrid.

Un cop hagin comparegut a mitjans d'abril, i comenci el tram final de la instrucció, els advocats podran demanar el trasllat i Llarena haurà de decidir si els hi concedeix o bé, argumenta que els vol tenir aprop per citar-los quan li convingui.

Inhabilitacions

Un cop la interlocutòria de processament sigui ferma (ara encara es poden presentar recursos), començarà el procés de suspensions i inhabilitacions.

Amb la interlocutòria de processament i bona part del govern a la presó, Llarena té via lliure per inhabilitar-los. Són els dos requisits que fan falta.

Pel que fa al govern a l'exili, mentre no hi hagi extradicions ni empresonaments, el jutge està limitat i només podria promoure les suspensions.

Però aquest tràmit està pendent encara de les euroordres de detenció i de si les Fiscalies de cada un dels països on estan els exiliats veuen delite i motiu per l'extradició a Espanya.

Ordres de detenció

En el cas que algun dels països on hi ha processats a l'exili vegi motiu de delicte i els extraditi a Espanya, els acusats arribaran detinguts directament a Madrid.

A la capital d'Espanya, en una comissaria de la Policia Nacional consignarà la seva detenció i farà el lliurament al jutge Llarena. Depenent dels horaris, els processats podries passar nits als calabossos policials fins la seva declaració davant el jutge, que amb tota probabilitat, després de la vista amb les parts, dictaria l'ordre de presó avalant-se amb els delictes dels que els acusa i el risc de fugida.

Europa

La via europea judicial està oberta. 

Jordi Sànchez ja té una primera resolució de mesures cautelars dictada per l'ONU on l'Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides adverteix l'estat espanyol que ha de respectar els drets polítics de Sànchez.

Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Cuixart han portat el seu cas a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. Es va presentar fa un mes amb l'objectiu que la ONU confirmi si la presó cautelar decretada contra ells vulnera la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l'Estat espanyol.

Però el camí que es vol obrir ara és la del Tribunal de Drets Humans Europeu. Per poder recórrer a Estrasburg calia esgotar tots els recursos al Tribunal Suprem. Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, estan en aquesta situació i només falta que els advocats presentin l'escrit al TDHE. 

Perquè ho puguin fer la resta, han de començar de zero. I això vol dir recórrer primer la interlocutòria de processament, després recórrer la presó provisional a Llarena, després a la sala d'apel·lacions i després al Tribunal Constitucional. Això en el cas de la resta d'empresonats ha costat pràcticament 5 mesos. I aquest és el temps que podria trigar a arribar el judici, tot i que, recordem Llarena té un any per tancar la instrucció.

La instrucció

La Guàrdia Civil segueix investigant per a Pablo Llarena. L'últim moviment ha estat demanar una peça secreta. I el jutge els ha donat un mes.

Que una peça es declari secreta és presagi d'escorcolls o escoltes telefòniques. Per tant, abans de 4 setmanes hi podria haver novetats i moviments policials. 

Fins que aquest temps no s'esgoti, Llarena no tancarà la instrucció. I tot dependrà de les noves proves que pugui aportar la Guàrdia Civil. 

I un cop tancada la investigació, que no de data límit fins el març del 2019, el jutge ha de fer tots els tràmits processals per posar fi a la seva investigació, traslladar el cas a la Sala Penal del Suprem, que s'adjudiqui el tribunal que ha de fer el judici i després reclamar els escrits d'acusació, on la Fiscalia, l'advocacia de l'estat i VOX faran l'escrit on demanaran quants anys s'hauria d'estar cada un dels 25 processats a la presó.