La Sala Penal de l'Audiència Nacional ha confirmat el processament de Josep Lluís Trapero per organització criminal i dos delictes de sedició pels fets ocorreguts els dies 20 i 21 de setembre de l'any passat davant la Conselleria d'Economia de Barcelona i per la jornada de l'1 d'octubre.

Igualment, ha ratificat els de l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat César Puig i de l'exdirector dels Mossos Pere Soler, tots dos per organització criminal i un únic delicte de sedició per l'1 d'octubre; així com el processament de la intendent Teresa Laplana, en el seu cas, per sedició pels fets del 20 i 21 de setembre.

 

 

Els magistrats de la Secció Segona desestimen els recursos d'apel·lació presentats pels quatre investigats contra l'ordre de processament dictada per la instructora d'aquesta causa, la titular del jutjat central 3, Carmen Lamela.

La sedició de Trapero

La resolució relativa a Trapero analitza, en primer lloc, els fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre i assenyala que és "evident que les tèbies mesures de seguretat i suport a la comissió judicial formalment prestades emmascaraven una absoluta condescendència amb els fets, ja que no resulta altra cosa de la passivitat observada coneixent que l'edifici disposava només de la  protecció dels Mossos d'Esquadra, sense cap reforç al llarg del dia, que no establissin el perímetre de seguretat repetidament sol·licitat pels comandaments de la Guàrdia Civil o que consentís el setge sense mesura eficaç que permetés entrar i sortir de l'immoble i frenés els episodis violents o pogués afrontar una eventual invasió de l'edifici per la multitud".

Pel que fa als fets relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre, diu la Sala, les diligències sumarials "demostren sens dubte la cooperació del recurrent en aquest esglaó del pla secessionista". Així, explica el Tribunal, la investigació revela que els responsables dels Mossos, amb Trapero al capdavant, van incomplir el mandat judicial, simulant per a la jornada electoral i hores prèvies "un dispositiu enganyós, merament formal, amb el propòsit no només de permetre la celebració de la il·lícita consulta, sinó de minar l'actuació que en compliment de la Llei i les resolucions judicials desenvolupessin els altres cossos de seguretat de l'Estat".

Aquesta postura, afegeix la interlocutòria, que a l'inici es va plasmar en moderades indicacions donades per Trapero, apel·lant als postulats d'oportunitat i proporcionalitat, més tard es va traduir "en pautes d'actuació ambigües en principi i contràries a les ordres del TSJ de Catalunya després".

A més, continua la Sala, es va preveure un mecanisme de comunicació entre els agents de servei i els seus comandaments per a possibles incidències lent i ineficaç. El sistema era de totes totes, afirmen els jutges, "inadequat per la demora que exigia i de facto traduït que cada agent prengués decisions motu proprio; en suma, l'operatiu no va obeir a raons tècniques, inabastables amb la perspectiva que en aquell temps només hi havia 8 agents de mediació per a tot Catalunya i actuaven en parella, sinó al designi de possibilitar el referèndum".

La interlocutòria argumenta que la mobilització dels agents va ser escassa, de 7.000, quan en jornades electorals s'ha arribat a 12.000, i la seva distribució en els teòrics 2.259 centres de votació va ser ineficaç en assignar només 2 agents a grans centres. "Per la resta, l'actuació d'aquests efectius dels Mossos a la jornada va ser de total passivitat, si no d'enfrontament amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat per impedir la clausura dels centres, obstaculització de les seves actuacions, manca d'intervenció quan els agents de la policia estatal eren agredits i fins i tot vigilància dels seus moviments i advertiment de la seva arribada als centres de votació, frustrant o almenys dificultant la seva actuació", conclou la Sala.

Per als magistrats, Trapero, com a major dels Mossos, seguint les consignes rebudes dels seus superiors i responsables polítics, "va incomplir les ordres emanades del TSJ i les decisions del Tribunal Constitucional, per aconseguir la celebració del referèndum il·legal, i en aquesta connivència va fer de corretja de transmissió amb els seus subordinats".

El Tribunal considera que la instrucció revela nombrosos signes que vinculen Trapero amb els delictes de sedició i organització criminal i, per tant, les conclusions de la instructora "no són gratuïtes i s'assenten en nombroses comprovacions i actes d'investigació policial que assenyalen el processat com a partícip". En referència a la qualificació jurídica dels fets, la Sala recorda que, tal com estableix el Tribunal Suprem, l'ordre de processament representa la resolució per la qual el jutge d'instrucció formalitza la inculpació i delimita objectivament i subjectivament el procés, per la qual cosa no fixa els termes del debat i serà en la fase de judici oral quan es delimiti la tipificació final dels fets.

Puig, l'enllaç

En la interlocutòria de César Puig, que va ser secretari general d'Interior, la Sala considera que, com a responsable polític i segona autoritat del Departament d'Interior, va prendre part en el pla minuciosament detallat en l'ordre de processament, l'objectiu final del qual era la desconnexió de Catalunya de la resta de l'Estat espanyol, la declaració unilateral d'independència, i la proclamació d'una república catalana.

En concret, en relació amb la jornada de l'1 d'octubre, el tribunal assenyala la responsabilitat del recurrent en una sèrie d'accions o omissions atribuïbles als responsables dels Mossos tendents a burlar l'ordre del TSJ de Catalunya.

En suma, l'actuació dels més alts responsables de la Conselleria d'Interior, "en connivència i col·laboració amb l'estructura de Comandament del Cos dels Mossos d'Esquadra i dels organitzadors i grups de defensa del referèndum il·legal, va ser decisiva per, fora de la legalitat, impedir el compliment de les resolucions judicials dictades a l'efecte". Pels jutges, els responsables de la policia catalana van fer de corretja de transmissió de les instruccions dels òrgans de govern.