Els professors de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, que van ser imputats el maig de 2019 acusats d'humiliar fills de guàrdies civils després de l'1-O han trencat el silenci. El dia del referèndum, l'1 d'octubre del 2017, aquest centre, situat a pocs metres de la caserna de la Guàrdia Civil més gran de Catalunya, va ser un dels llocs on es van produir càrregues policials i no va poder obrir les portes per dur a terme la votació. Nou professors van ser acusats d'humiliar aquests alumnes. Totes les denúncies van quedar arxivades abans d'arribar a judici en considerar que no hi havia indicis de delicte. Tanmateix, un dels casos s'havia quedat obert i no s'havia tancat definitivament fins al novembre d'enguany. Tres dels professors investigats han trencat el silenci i en una entrevista aquest diumenge a TV3 han explicat com han viscut aquest periple judicial des del 2017 i la "campanya mediàtica" que van patir en ser assenyalats, donant noms i cognoms, i fins i tot, compartint dades de la seva vida personal. L'exprofessor del centre, David Tomé, ha afirmat "tenia ganes que arribés aquest moment perquè ara podem parlar nosaltres. Érem nou denunciats, però una sola causa".
Periple judicial durant 7 anys
L'última causa que quedava per tancar, i finalment, s'ha arxivat era la de Lucía Cortinas, professora de Biologia i Geologia. La Fiscalia havia demanat el sobreseïment de la causa, però l'Audiència Provincial de Barcelona va demanar que el jutjat d'instrucció número 7 de Martorell mantingués la causa oberta i practiqués noves diligències. L'any 2019, el mateix jutjat ja havia arxivat la mateixa causa, però la Fiscalia va presentar un recurs i es va reobrir. En l'entrevista, la docent ha afirmat que quan es va tancar del tot la causa, no va reaccionar com s'havia imaginat. "Sempre havia pensat que seria un moment d'alegria i va ser tot el contrari. Sentia un oceà de tristesa que m'aclaparava".
Excepte un, tots els professors investigats van demanar canviar de centre a través d'una comissió de serveis, al·legant "motius personals greus o professionals excepcionals". Aquesta opció la va facilitar el Departament d'Educació, quan es van interposar les denúncies perquè mentre durés el procés judicial es poguessin mantenir al marge de l'Institut Palau. Cortinas detalla que "vaig començar amb moltes ganes en un altre institut, però de sobte em vaig quedar sense energia. No podia més". Davant d'aquesta situació va demanar una llicència perquè no es veia amb cor de tornar a les aules aquell curs. Els docents denuncien que han patit un calvari i judicial i apunten que "s'ha parlat molt dels fills menors d'edat dels guàrdies civils, però a mi m'agradaria parlar dels fills i filles dels docents denunciats. El meu fill ha viscut com la seva mare deia que no podia tirar endavant la seva vida".
Conseqüències personals i professionals
A banda del dany personal, els professors també apunten a unes seqüeles professionals. En David Tomé reconeix que ara "soc més prudent, perquè les coses que dius es poden malinterpretar". Per la seva banda, l'Helena, que és professora de Llengua catalana i literatura, ho ha notat, sobretot, quan ha tractat qüestions sociolingüístiques a l'aula "perquè se'n pot fer una lectura política": "Hi ha hagut molta autocensura per part del professorat, i una certa por a la possibilitat que, segons què digui o segons què faci, em torni a passar el mateix".
Lucía Cortinas, fins i tot, es va replantejar la seva professió. "En molts moments he volgut deixar de ser docent, i encara ara tinc dubtes de seguir", reconeix. Tanmateix, els 3 es mantenen ferms en la seva manera d'exercir la seva professió i en la responsabilitat d'educar en valors i esperit crític. "Jo segueixo parlant amb l'alumnat, de la mateixa manera que el 2 d'octubre de 2017 vaig parlar de comprendre els altres, de no jutjar, de l'empatia. I si això és adoctrinar, sí, adoctrino". Tot i que, 7 anys després, el cas ha quedat tancat judicialment, David Tomé apunta que "el nostre nom ha quedat tacat". "Encara ara moltes famílies i, fins i tot, alumnes troben els nostres noms a les xarxes socials i poden tenir el dubte de si és veritat el mal que es va dir de nosaltres".
Acusats de delicte d'odi
L'1 d'octubre del 2017, a Sant Andreu de la Barca, havien organitzat tres col·legis electorals: l'Institut El Palau, l'Institut Montserrat Roig i el Centre d'Atenció Primària. La Guàrdia Civil va intervenir els 3 centres per impedir les votacions, i ho va aconseguir al CAP i a l'Institut, ja que no van poder obrir. Els dies posteriors al referèndum, famílies de guàrdies civils van assegurar que els seus fills es van sentir assenyalats a l'aula, i van presentar una denúncia contra 9 professors. Unes acusacions van aconseguir tirar endavant perquè la Fiscalia va considerar que els fets podien constituir delictes d'odi i contra la integritat moral. Van assegurar que els professors van vexar els alumnes per ser fills de guàrdies civils i els van enviar al jutjat.
Finalment, l'Audiència de Barcelona va arxivar la causa el 7 de març del 2023. Tot i que, la de Lucia Cortinas va quedar oberta 1 any i mig més. "Els meus companys i jo, com a docents, transmetem uns valors de respecte i de convivència. Em van dir que estava fent absolutament el contrari i no tenia manera de defensar-me", ha explicat Helena Soler, exprofessora de l'Institut El Palau. El primer cas arxivat pel jutjat d'instrucció número 3 de Martorell —tot i que encara no de manera definitiva— va ser el de David Tomé, professor de Geografia. S'investigava la seva actuació en una assemblea que va tenir lloc a l'institut el 20 d'octubre de 2017 en què l'alumnat votava secundar una vaga en contra de l'actuació policial de l'1-O. En tots els casos, la justícia ha arxivat les causes abans d'arribar als jutjats per falta d'indicis. En cadascuna d'elles s'ha apuntat que, si la presumpta actuació dels professors fos certa, seria "greu i impròpia, però no constitutiva de delicte".