Canvi de cicle. Els jutges progressistes recuperen la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya deu anys després. El Consell General del Poder Judicial ha aprovat l’elecció de Mercè Caso, de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), com a relleu de Jesús María Barrientos, que n'era president des del 2016 i ha sigut un magistrat implacable amb l’independentisme. Caso s’ha imposat als altres dos candidats que s’havien presentat: la conservadora Cristina Ferrando (de l’Associació Professional de la Magistratura) i Guillem Soler (d’Àgora Judicial, una associació minoritària, defensora del català i crítica amb les resolucions del Suprem contra l’independentisme), que va ser l’únic que va fer una crítica al president Barrientos pel procés. Mercè Caso, que actualment és magistrada a la secció 12 de l’Audiència de Barcelona (especialitzada en família), va ser degana dels jutjats de Barcelona entre el 2013 i el 2021 i és especialista en temes de família, i és la que té més experiència dels tres candidats. Fa uns anys, va apostar per alternatives a la presó preventiva dels presos polítics i va reconèixer que hauria marxat de Catalunya si s’hagués culminat la independència. A més, en la seva presentació al CGPJ, va defensar l’ús de la llengua catalana a la judicatura i el fet d'aconseguir mesures amb consens i mediació.
👤 Jesús María Barrientos, implacable amb l’independentisme, serà rellevat com a president del TSJC
📝 Renovació del TSJC: Jutges per la Democràcia vol recuperar la presidència amb Mercè Caso
La renovació de la presidència del TSJC estava pendent des del 2021, que va ser quan va expirar el mandat de Jesús María Barrientos, que ha exercit des d’aleshores en funcions. El CGpJ no podia nomenar un successor perquè el govern espanyol va promoure una llei per impedir que fes nomenaments amb el mandat caducat (el tenia des del desembre del 2018) per pressionar el PP i intentar trencar el bloqueig de la renovació de l’òrgan de govern dels jutges (que finalment va culminar amb l’elecció d’Isabel Perelló com a presidenta). La presidència del TSJC, amb un mandat de cinc anys, és important perquè no només té una funció governativa (s’encarrega de gestionar els recursos dels jutjats), sinó que també ha de presidir els judicis de la Sala Civil i Penal, que s’encarrega de jutjar, per exemple, els diputats del Parlament de Catalunya, que hi estan aforats.
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha felicitat la nova presidenta del TSJC des del Parlament i li ha manifestat la predisposició del Departament per continuar treballant “braç a braç” en elements que ha considerat clau, com ara la llei d’eficiència en la justícia. Espadaler també ha destacat que des que es va renovar el CGPJ, els càrrecs territorials també es van actualitzant, cosa que pel conseller és signe de “normalitat institucional”. Al mateix temps, el titular de Justícia ha volgut agrair a Jesús María Barrientos la tasca feta davant el TSJC en els últims anys.
Adolfo García Morales, nou president de l’Audiència de Girona
D’altra banda, el CGPJ ha elegit Adolfo García Morales (que era el magistrat-president de la secció 3 de l’Audiència de Girona des del 2005) com a nou president de l’Audiència Provincial de Girona, la qual portava més de quatre anys sense un president titular. De fet, ell mateix ho era en funcions des del març del 2023. D’aquesta manera, es posa final a una situació d’interinitat que s’arrossegava des de l’octubre del 2020. Va ser aleshores quan Fernando Lacaba, que n’havia sigut el president durant vint anys, va renunciar al càrrec per ser magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJC. D’aleshores ençà, ha tingut dos presidents més: primer va ser-ho José Isidro Rey, que es va jubilar, i després va ser el torn de Fátima Ramírez, que va agafar la baixa un temps llarg per culpa de les ferides patides en un accident d’esquí. El relleu el va agafar Adolfo García Morales (membre de JJpD), que en els últims dos anys ha sigut president en funcions.
Mercè Caso va apostar per alternatives a la presó preventiva dels presos polítics i hauria marxat de Catalunya en cas d’independència
Amb un perfil dialogant i pedagògic i amb el català com a llengua materna (i la que fa servir en els actes públics), Mercè Caso és especialista en temes de família i actualment és magistrada a la secció 12 de l’Audiència de Barcelona. Va sorprendre el 2018 quan va assegurar que “hauria marxat de Catalunya” si hagués prosperat la independència i si s’hagués fet fora dels jutjats els seus companys de la judicatura. A més, va criticar la polarització de la societat feta pels polítics i va demanar centrar-se en millores socials, educatives i sanitàries. Tanmateix, un any més tard, es va pronunciar obertament a favor d’una solució alternativa a la presó preventiva dels presos polítics, tal com reclamaven organismes internacionals, i va qualificar de “gran error” que el 2019 s’entreguessin els despatxos als nous jutges fora de Catalunya, malgrat que l’Escola Judicial (d’àmbit estatal) és a Collserola.
Mercè Caso va estudiar a la Universitat de Barcelona i va ingressar en la carrera judicial l’any 1989. La seva primera destinació va ser el jutjat mixt número 1 de Vilafranca. Va ascendir a la categoria de magistrada l’any 1992 i va exercir al jutjat mixt 6 de Mataró, al Penal 12 de Barcelona i al jutjat de Primera Instància número 19 de Barcelona. Com la seva trajectòria acredita, Mercè Caso és la candidata amb més experiència. En concret, ha exercit les seves funcions a Catalunya pràcticament durant 35 anys, entre funcions jurisdiccionals, docents i governatives, amb plena dedicació i lliurament, “sense que consti cap ratlla en el seu expedient personal”, segons detalla el preceptiu informe sobre els candidats aspirants a la presidència del TSJC.
Fa unes setmanes, quan va comparèixer davant de la Comissió de Qualificació del CGPJ, Mercè Caso va lluir la seva tasca com a degana dels jutjats de Barcelona, en “moments difícils”, com la “situació política a Catalunya, els atemptats de Barcelona i la covid” i va subratllar que en “temps d’incertesa” hi va haver una “col·laboració dels jutges i alineació amb el president del TSJC”. De la seva tasca, es va mostrar “orgullosa” d’haver impulsat la “primera unitat de mediació a Catalunya”, que ara serà clau amb la nova llei d’eficiència. Caso no va fer cap menció ni referència al seu predecessor, Jesús María Barrientos, de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria. Qui sí que el va criticar va ser Guillem Soler, que va retreure-li que no s’hagi abstingut en causes relacionades amb el procés malgrat haver-s’hi posicionat en contra (sí que va ser apartat del judici contra la Mesa del Parlament presidida per Roger Torrent). “M’abstindré si tinc relació amb algunes causes, que no s’ha fet fins ara. I cal més tolerància a la crítica judicial”, va sostenir Soler.
La segona dona que presideix el TSJC i la tercera presidència de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia
Mercè Caso es convertirà en la segona dona en 36 anys que presideix el TSJC (que es va crear el 1989). La primera va ser-ho la conservadora Maria Eugènia Alegret, que va ser-ho entre el 2004 i el 2010. Així mateix, pren el testimoni de dos jutges progressistes que també han presidit la cúpula judicial a Catalunya: Miguel Ángel Gimeno (del 2010 al 2015), que és l’actual director de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya, i Guillem Vidal (entre el 1994 i el 2004), que va ser, precisament, un dels fundadors de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia. El primer president del TSJC va ser José Antonio Somalo.
Els judicis a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per l’1-O, a Lluís Puig per Sixena i l’amnistia a Quim Torra, Pau Juvillà i Bernat Solé
Les grans carpetes que el TSJC té sobre la taula tenen a veure amb el procés. De moment, el TSJC està a l’espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar (i que s’ha admès a tràmit) sobre la llei d’amnistia en els casos de Quim Torra (expresident de la Generalitat), Pau Juvillà (exdiputat de la CUP) i Bernat Solé (exalcalde d’Agramunt i exconseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència). El TC resoldrà primer el recurs del Tribunal Suprem. D’altra banda, està a l’espera que tant el TC com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre la malversació de l’1-O de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. De moment, el judici està suspès. Finalment, també té pendent el judici a l’exconseller Lluís Puig sobre el cas de les obres de Sixena.