La petició de vuit vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de celebrar un ple extraordinari per abordar una eventual llei d'amnistia —que encara no s'ha tancat definitivament i fet efectiva al Legislatiu— per emetre un comunicat conjunt en rebuig d'aquesta mesura, ha causat "commoció" a la resta dels vocals, la branca progressista, que veuen l'ofensiva dretana com a "una incitació a la revolta i a un cop d'estat dels jutges", en considerar que els magistrats i juristes en el càrrec a proposta del PP tracten d'"intervenir obertament en la política".
Fonts jurídiques han argumentat a EFE aquest dijous que es tracta d'"un pas sense precedents" per part de vocals del CGPJ, l'òrgan de govern dels jutges, que han impulsat "una iniciativa d'extrema gravetat", "inadequada" i "obertament fora de lloc" que "atempta contra la separació de poders", en buscar condicionar l'activitat constitucional dels poders Executiu i Legislatiu, abans que s'hagi ni tan sols aprovat la hipotètica llei que volem tombar i sense conèixer el text.
Aquest dijous, els vocals Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez, José María Macías, Nuria Díaz i Ángeles Carmona, tots vuit amb el mandat caducat i en el càrrec a proposta del Partit Popular (PP), han registrat la petició de reunió extraordinària al president del CGPJ, Vicente Guilarte, que previsiblement convocarà aquest ple per dilluns vinent, segons ha avançat Europa Press. Amb aquest ple extraordinari la branca dretana vol abordar l'amnistia, que consideren una mesura d'abolició de l'estat de dret, que violenta la Constitució i "converteix la Justícia en una quimera", segons afirmen en el text que es va fer públic aquest dimecres.
"Cop d'estat de les togues" per "interferir en la investidura"
Segons les fonts progressistes del CGPJ, aquesta iniciativa de la branca dretana "és el preàmbul per incitar al cop d'estat de les togues" a partir d'uns vocals que actuen com a "pseudocolpistes" i "dic de resistència davant de la democràcia" amb una "ingerència intolerable" a la política. "Estem commocionats, perquè això és brutal, d'una gravetat sense precedents, impropi d'aquesta institució", afegeix un altre vocal, que creu que els conservadors han "entrat obertament a la política" com la "resistència". I quina millor forma, afegeix, que "buscant interferir en la investidura de Pedro Sánchez". I tot això, coincideixen les fonts consultades, a partir d'una proposta "zero institucional" que sembla "impossible de discutir" perquè no té precedents al CGPJ, perquè és "inadequat el contingut, el to i el procediment", encara que ja han aconseguit el que buscaven que és “ser portada en un dia festiu”.
Ple extraordinari dilluns, sense recorregut
La pilota està ara a la teulada del president, Vicente Guilarte, que pretén convocar el ple dilluns que ve a les 19.00 hores, si bé alguns vocals es plantegen fer un boicot per evitar que hi hagi quòrum mínim per a la seva celebració, això és deu vocals més el president, encara que no hi ha consens encara per a aquest escenari. Ara bé, les fonts veuen "impossible" que aquesta iniciativa tiri endavant. No creuen que els vuit conservadors arribessin a sumar cap suport, i menys del president que "ha de guardar la posició institucional" del Consell.
Jutges per la Democràcia se suma a les crítiques
D'altra banda, el coordinador de Jutges per la Democràcia a Catalunya, Carlos Pascual, considera que els vuit vocals del Consell Superior del Poder Judicial que han firmat una declaració contra l'amnistia s'estan "extralimitant" perquè "estan intervenint en el debat polític". Ho ha dit en una entrevista a RAC1 en què ha criticat que es posicionin en contra d'una llei que encara no està redactada: "És poc rigorós i poc adequat, per una alta institució de l'Estat, posicionar-se sobre un projecte que està a l'aire i que encara no existeix", ha etzibat. Ha defensat la feina dels 5.000 jutges i jutgesses que hi ha a la judicatura i ha avisat que el fet que l'òrgan que els representa es posicioni políticament afecta "la feina i la imatge de la justícia".