Novetats en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya, que donarà ara competències a l'Estat per autoritzar o prohibir manifestacions —i, per tant, via lliure per decidir per què poden sortir als carrers i per què no els catalans—. Així ho ha avançat El matí de Catalunya Ràdio, que ha afegit que seria el Ministeri de l'Interior qui tindria l'última paraula a l'hora de donar el vistiplau per celebrar una concentració.

De fet, qui encara té la potestat d'autoritzar-les —o no— és el Departament d'Interior, que recorda que, tal com marca la llei (espanyola), cal informar a l'Administració a través d'un escrit que "només les pot prohibir quan hi hagi raons fundades d'alteració d'ordre públic, amb perill per a persones o béns".

A més, l'article 21 de la Constitució estableix que "es reconeix el dret a reunió pacífica i sense armes" i subratlla que "aquest dret no necessitarà autorització prèvia", de la mateixa manera que ho fa l'article 3 de la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, i així apareix en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) número 170.

 

A més a més, el mateix article del BOE decreta que "l'autoritat governativa protegirà les reunions i manifestacions davant d'aquells que provin d'impedir, pertorbar o menyscabar el lícit exercici d'aquest dret". 

Ara bé, també apunta que l'autoritat podrà prohibir una manifestació en els casos que estableix el Codi Penal, a banda de quan hi hagi alteracions de l'ordre públic amb risc per les persones o béns, així com quan es faci ús d'uniformes paramilitars per part dels manifestants.

El delicte, segons el Codi Penal

L'article 513 del Codi Penal deixa ben clar que les manifestacions que són punibles són les que es celebrin "amb la finalitat de cometre algun delicte" o bé "aquelles en què concorrin persones amb armes, artefactes explosius o objectes contundents o de qualsevol altra manera perillosos". 

De moment, però, en cap de les moltes manifestacions que s'han estat celebrant aquestes darreres setmanes a Catalunya s'ha complert cap d'aquests dos requisits: ni s'ha comès cap delicte, ni s'ha intuït cap tipus de presència d'armes ni objectes perillosos.

El delicte establert per la llei penal es castiga amb penes de presó d'entre un i tres anys i multes d'entre 12 i 24 mesos, però, de moment, no estableix cap condemna en cas que es prohibeixi una manifestació que tingui com a finalitat donar suport a les institucions catalanes o reclamar la independència.

Exercici legítim

Això sí, el govern de Mariano Rajoy té clar que qualsevol cosa relacionada amb la declaració d'independència és il·legal i caldrà veure, doncs, com interpreta la llei i quines manifestacions autoritza o prohibeix.

L'article 514.4 del Codi Penal deixa ben clar que "els que impedeixin el legítim exercici de les llibertats de reunió o manifestació, o pertorbessin greument el desenvolupament d'una manifestació o reunió lícita seran castigats amb la pena de presó de dos a tres anys si els fets es fessin amb violència, i amb la pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos si es cometessin mitjançant vies de fet o qualsevol altre procediment il·legítim".

Ara bé, potser podrien agafar-se a l'article vuitè del BOE citat que estableix que s'ha d'avisar de la convocatòria d'una manifestació amb un mínim de deu dies naturals, malgrat que la segona part del text posa damunt la taula que "quan existeixin causes extraordinàries i greus que justifiquin la urgència de la convocatòria i la celebració de reunions a llocs de trànsit públic o manifestacions", només s'haurà de comunicar amb 24 hores d'antelació.

I el ritme dels esdeveniments marca cada dia una agenda diferent, que pot comportar —i, de fet, ja ha passat— que es convoquin manifestacions amb poques hores d'antelació.