Amnistia és, segurament, una de les paraules més repetides d'aquest inici de setembre. És una de les exigències que posen els partits independentistes per investir a Pedro Sánchez, però no pas l'única, i només la possibilitat que aquest l'acabi acceptant per mantenir-se a la Moncloa ha provocat les crítiques entre les velles glòries del seu propi partit. Aquest divendres, la plataforma Amnistia i Llibertat ha presentat la seva proposta de Llei per fer realitat l'amnistia, que consideren "indispensable per abordar la resolució del conflicte polític". Des de l'Ateneu Barcelonès, el mateix lloc en el 2020 van presentar per primer cop el seu projecte de llei que va ser rebutjat per la mesa del Congrés dels Diputats encapçalada pel PSOE, l'entitat ha defensat la seva constitucionalitat i també tot el camí que s'ha fet fins aquest 2023, quan la possibilitat que s'acabi aprovant una llei d'amnistia als represaliats és damunt la taula, mentre que anys enrere no es podia ni plantejar. Davant aquest context "més favorable" els promotors de la llei d'amnistia han reclamat aprofitar l'oportunitat generada pel "canvi d'aritmètica parlamentària" després del 23-J, amb Pedro Sánchez necessitant tots els 14 vots dels diputats independentistes, per aconseguir fer realitat una llei que s'ha de remuntar fins abans del 9-N.
En aquesta taula rodona hi han participat Joan Ridao, especialista en Dret Constitucional; Joan Queralt, catedràtic i ara senador per ERC; Gemma Ubasart, consellera de Justícia que abans d'entrar al Govern també es va implicar en aquesta associació, i Dani Villalaín, portaveu d'Amnistia i Llibertat. Entre el públic hi havia també la consellera Mertixell Serret, la diputada republicana al Congrés, Pilar Valluguera, i el líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, que han escoltat els ponents explicar l'evolució que ha tingut el concepte d'amnistia, quan el 2020 es veia com una cosa pràcticament impossible, fins ara. "Fa tres anys el context de repressió era molt bèstia", ha reflexionat Ridao, recordant que la Mesa del Congrés va decidir el març del 2021 que la preposició de llei era "palmàriament inconstitucional", convertint-se així en un "mini Tribunal Constitucional". Ara, amb una nova Mesa, també presidida pel PSOE i amb la mateixa majoria progressista, l'expert ha demanat "aprofitar el context, molt més dolç que quan la vam presentar".
Un camí difícil, però imprescindible per aconseguir l'amnistia
Tot i que ara s'hagi d'aprofitar el context, aquest no sempre ha estat tan favorable. I Villalaín, portaveu de l'entitat ha advertit que aquesta possibilitat d'aconseguir una amnistia no ha sorgit en tres setmanes, des de la constitució de la Mesa, sinó que s'ha fet molta feina prèvia, tant des de l'entitat com les organitzacions que hi ha el darrere i també en col·laboració amb els partits. "Sense tota aquesta feina avui no seríem aquí. Ara és una possibilitat real, però durant els últims tres anys hi hem estat treballant", també quan el PSOE "amb nul·la voluntat de resoldre el conflicte", va rebutjar tramitar la iniciativa el 2021. Per la seva part, Ubasart, que va col·laborar amb l'elaboració de la llei, també ha volgut reivindicar la "feina de formigueta" amb les passes prèvies a arribar el moment actual, com són els indults o la reforma del Codi Penal. "Han estat passes importants, que no suficients per resoldre el conflicte. I amb l'amnistia hauria de concloure aquest camí. Sense aquestes passes no hauríem arribat a la situació actual". Ubasart, seguint el que ha anat plantejant el Govern del qual forma part, ha advertit però que aconseguir aquesta fita, que reclamen des de fa anys, no és un "punt final", sinó posar el comptador a zero i començar a treballar pel següent objectiu, que és el dret a l'amnistia.
L'abast de l'amnistia: des d'abans del 9-N i per qualsevol infracció legal
Joan Queralt, senador d'ERC des del passat 23 de juliol i catedràtic, ha estat el gran defensor de la constitucionalitat de l'amnistia davant els dubtes que ha plantejat la dreta espanyola, i també alguns sectors del PSOE. "Diuen que l'amnistia no té cabuda a la Constitució perquè no hi apareix. La paraula democràcia tampoc hi surt. Llavors, no podem parlar de democràcia espanyola?", ha plantejat, denunciant també que fossin els lletrats del Congrés qui decidissin sobre la constitucionalitat de la proposta de llei, quan aquesta funció només la té el Tribunal Constitucional. Respecte al seu projecte, ha assenyalat com a abast temporal des d'abans de la consulta del 9 de novembre fins al dia que aquesta sigui aprovada, fet que, considera, no hauria de suposar gaires problemes per aconseguir ser aprovada. El seu objecte seria qualsevol infracció legal, "partint de la base que considerem que no es va cometre cap delicte". El gran dubte és a qui afectaria la llei d'amnistia, i Queralt ha assenyalat que això anirà "per grups de delictes", sense aclarir si els cossos policials se'n podrien beneficiar. "El tema no és com és l'amnistia, sinó com l'administrem. Què maquinaran els jutges per no aplicar-la", ha reflexionat. Tant ell com Ubasart han recuperat altres casos d'amnisties arreu dels estats europeus per justificar la seva aplicació, posant els exemples d'Alemanya, França o Itàlia, on, tal com ha assenyalat la consellera aquesta mesura serveix fins i tot per gestionar polítiques públiques: "No és cap drama".