Condemna unànime dels impulsors. Esquerra Republicana, Junts, la CUP i els comuns, juntament amb el Sindicat de Llogateres, han comparegut aquest dijous al Parlament per criticar amb duresa el Tribunal Constitucional (TC), després que aquest hagi anul·lat part de la llei catalana que limita els preus dels lloguers. La normativa ja va néixer amb màxima incertesa després que el Consell de Garanties Estatutàries dictaminés, a instàncies de Ciutadans i el Partit Popular, que alguns dels articles del text eren inconstitucionals. Posteriorment, els populars van acabar recorrent la llei catalana al TC, que ara s'ha pronunciat: els magistrats han decidit per unanimitat que la norma envaeix competències de l'Estat.
Davant d'aquesta realitat, els promotors de la normativa s'han plantat i han llançat una advertència: "Ho tornarem a fer. Tornarem a regular els lloguers". Així, recollint el ja famós lema de l'independentisme, la portaveu del sindicat Carme Arcarazo ha avisat que "això no quedarà així", i ha demanat a totes aquelles persones que es vegin afectades per la decisió del TC a "desobeir" per tal de no incrementar els seus lloguers. "Les lleis injustes que pretenen expulsar-nos només tenen una resposta possible, que és la desobediència", ha clamat.
Similarment, el també portaveu Enric Aragonès ha subratllat que, durant el període en funcionament, la llei de regulació ha funcionat, fent baixar els lloguers i incrementant el nombre de contractes firmats. "Qui deia que es trencaria el mercat ja ha vist que no és veritat", ha celebrat. També ha recordat que la regulació aprovada pel Parlament va comptar amb un "ampli suport social" de més de 4.000 entitats a Catalunya. Segons el sindicat, doncs, la decisió del Constitucional només ha servit per "fer la feina bruta a la dreta, que va perdre la batalla als parlaments, i a la patronal immobiliària, que ha vist els seus beneficis amenaçats".
Suport dels quatre partits
En la seva compareixença pública, el Sindicat de Llogateres ha estat acompanyat per representants dels quatre partits que havien donat suport a la regulació. Des d'Esquerra Republicana, Marta Vilalta ha reivindicat la necessitat de la independència per tal de tenir "totes les eines d'un estat" i poder així fer tot allò que les institucions espanyoles impedeixen. "Tenim dret a regular els preus del lloguer, i ho tornarem a fer", ha repetit. Per Junts, Glòria Freixa ha criticat les "intromissions competencials" dels tribunals espanyols, i ha compartit la voluntat del partit de treballar amb el sindicat per evitar que la pròxima llei també sigui tombada: "Hem de construir-la de manera que sigui més fiable legalment". La cupaire Montserrat Vinyet, com Vilalta, ha destacat la necessitat d'assolir la independència de Catalunya per evitar situacions similars, i ha reclamat que el Parlament respongui amb una normativa que vagi "més enllà" que la tombada pel TC. I pel que fa als comuns, Susanna Segovia ha assenyalat directament al Partit Popular, culpant els conservadors de dificultar la vida de totes aquelles persones que estaven a punt de firmar un millor lloguer que el que tenien: "La vida de totes aquestes persones recau en el PP".
"Una bomba per a les famílies"
En un comunicat, la CUP ha denunciat una nova "ingerència del TC" contra l'activitat legislativa del Parlament. La diputada Montserrat Vinyets ha criticat que la sentència demostra que "dins l'Estat espanyol és impossible tirar endavant polítiques mínimament progressistes", i ha lamentat que s'utilitzin les competències entre administracions com una "excusa" per justificar l'anul·lació de la llei catalana. El Sindicat de Llogateres també s'ha pronunciat en saber-se la notícia. En un tuit, ha titllat de la decisió de "bomba per a milers de famílies que ara queden desprotegides". "Allò que un poble desitja i decideix, no hi ha cap tribunal que ho pugui aturar", ha advertit.
El recurs del PP
El mateix dia que el Parlament aprovava la nova llei dels lloguers, el Partit Popular enviava el seu avís: portaria la normativa al Tribunal Constitucional. De fet, el Consell de Garanties Estatutàries ja havia advertit en un dictamen que bona part del text era inconstitucional. Amb aquest precedent, era fàcil anticipar què resoldria el Constitucional.
El gener de l'any passat, el TC admetia a tràmit el recurs de constitucionalitat presentat per una cinquantena de diputats del Partit Popular. El tribunal traslladava aleshores la demanda i els documents al Congrés dels Diputats, al Senat, al govern espanyol, al Parlament i al Govern perquè formulessin les al·legacions pertinents, ja que considerava que la norma podia vulnerar els articles 9.3, 10.1, 25, 33 i 149.1 en els apartats 1, 6, 8 i 18 de la Constitució.
L'exemple de la llei antidesnonaments
Fa només un parell de setmanes, el Parlament va aprovar per una àmplia majoria la nova llei antidesnonaments que tan llargament havien reivindicat les plataformes per l'habitatge. La normativa, que va rebre el suport dels tres partits independentistes, els comuns i el PSC, va haver d'impulsar-se per superar així el veto del Tribunal Constitucional contra la primera normativa, aprovada el 2019. El TC el va tombar el 28 de gener de 2021 per un defecte de forma, per la qual cosa els partits impulsors van iniciar tot el tràmit parlamentari per complir amb l'obligació del tribunal.
Quin objectiu té la llei?
La llei dels lloguers té per objectiu regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. Els habitatges que serien regulats per aquestes mesures són els que constin com a “residència permanent de l’arrendatari” i que formin part d’una “àrea declarada amb mercat d’habitatge tens”.
La regulació d’aquesta nova llei implicaria limitar els preus de lloguers a partir de dues directrius: no podran superar els índexs de referència de la Generalitat i tampoc podran ser més alts que els dels contractes anteriors. Ara bé, aquest índex de referència es podria incrementar o minorar en un 5% si les parts ho acorden i l’habitatge compta amb tres de les següents característiques específiques: ascensor, aparcament, mobles, calefacció o aparell d'aire condicionat, zones comunitàries d’ús compartit com ara jardí o terrat, piscina comunitària, serveis de consergeria i vistes especials.