Xifres de represaliats actualitzades. Dels 1.168 activistes i manifestants represaliats per defensar la independència de Catalunya, un total de 419 demanaran ser amnistiats, segons ha informat l'organització que porta la seva defensa, Alerta Solidària, aquest dimecres, la vigília que el Congrés dels Diputats aprovi definitivament la llei d'amnistia dels fets del Procés. La majoria són acusats dels delictes de desordres i d'atemptat contra l'autoritat, supòsits inclosos en la norma, que els jutges podran aplicar un cop es publiqui al BOE, que es preveu que sigui aquest divendres.
Del miler de represaliades, unes 597 persones, és a dir el 51%, van veure els seus procediments arxivats. I dels casos jutjats,152 persones van ser absoltes per jutges i tribunals. En aquest recompte s'inclouen els 12 CDR acusats de terrorisme en l'operació Judes, però no els polítics independentistes.
"La repressió continua"
En el comunicat, Alerta Solidària indica que farà un seguiment de l'aplicació de la norma de l'oblit penal de fets de l'1-O, però avisa: "Sense forçats discursos triomfalistes, que són a l’origen del desengany de la base popular independentista, i que insisteixen a maquillar la realitat més dura: amb aquesta llei ni hem avançat cap a la independència, ni s’han desactivat les armes de l'Estat per a la repressió política".
Més de cent condemnats
En concret, Alerta Solidària detalla que de les 571 persones que continuen amb la seva causa oberta: 143 estan en la fase d'instrucció; 127, en espera de judici; 12 en espera de sentència; i 137 tenen condemnes, totals o parcials, del que demanava la Fiscalia i la resta d'acusacions.
La formació antirepressiva destaca que gran part dels represaliats han superat aquesta persecució gràcies a "la societat civil organitzada". Precisament, les donacions ciutadanes a la Caixa de Solidaritat han servit per pagar multes i advocats de les persones denunciades i detingudes.
Policies, primers amnistiats?
A més dels activistes, els policies denunciats que van pegar i vexar votants de l'1-O del 2017 es poden convertir en els primers amnistiats perquè no es preveu que els jutges i tribunals vulguin torpedinar l'aplicació de la norma com sí que es preveu que farà el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional en les causes contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de polítics.
Per exemple, a Barcelona hi ha la causa més gran contra policies espanyols: 46 agents estan processats i pendents de judici, i el titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que ha fet una completa investigació, té sobre la taula la decisió de si finalment els aplica l'amnistia.