Una reclamació milionària a l'estat espanyol durant la fosca actuació de la policia patriòtica del PP. Els germans Higini i Ramon Cierco, propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), reclamen que el Banc d’Espanya els indemnitzi amb un total de 141 milions d’euros per provocar la liquidació de Banco Madrid, de la seva propietat, per suposades irregularitats de blanqueig de capitals, ara desmentides pels tribunals. La intervenció del banc es va produir al mateix temps que els titulars de la BPA van rebre pressions de la policia patriòtica del PP per saber si polítics catalans tenien comptes a Andorra i embrutir la causa independentista, en l'anomenada Operació Catalunya.

Així és com es va obtenir, de forma il·legal, una foto del compte a la BPA que la família de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol tenia a Andorra sense declarar a Hisenda, i atribuït a una deixa que l’avi Florenci va deixar a la dona del president, Marta Ferrussola, i els set fills. Els diners, uns quatre milions d’euros, eren inicialment a la Banca Reig, que va passar a ser Andbank i que el 2010 va convidar la família Pujol a marxar de l’entitat i van anar a la BPA. Davant les notícies, el president Pujol va confessar els diners amagats, el juliol del 2014, i l’operació contra el BPA es va iniciar, el març del 2015, amb una alerta del Tresor dels EUA del risc que suposava el BPA, que de retruc va afectar el Banco Madrid, que havia adquirit el 2010 l'entitat andorrana.

Cap irregularitat

En la demanda, presentada a la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional, es detallen en 149 pàgines totes les vicissituds viscudes per l’entitat bancària i culpa el Banc d’Espanya de provocar una fugida de fons (el 20%), amb l’anunci de la seva intervenció, que va desembocar en la liquidació, amb la presentació del concurs de creditors, del qual la Fiscalia volia que es declarés l’entitat “culpable”, i el jutge ho va descartar i va indicar que va ser “fortuït”, davant la manca de mesures governamentals. La intervenció del Banco Madrid va provocar que molts clients quedessin amb els comptes bloquejats. Marta Ferrusola i tres dels seus fills havien  ingressat 1,3 milions d’euros per legalitzar i pagar les multes a Hisenda, i amb la intervenció només van poder recuperar 100.000 euros cadascun, com la resta de clients.

 

El Banc d’Espanya va desestimar la reclamació milionària, i ara els germans Cierco (en total quatre socis) sol·liciten que ho faci l’Audiència Nacional. “L’actuació del Banc d’Espanya els ha causat un greu i il·legal dany patrimonial que no han de suportar”, afirma en la demanda el seu advocat, Jesús Rodríguez Márquez, i sosté que no hi ha prescripció mentre els procediments penals han estat vius.

Hi exposa que el 2015, quan s’inicia tot el procediment, la BPA és una banca andorrana centrada en l’activitat privada que opera a sis països (Andorra, Espanya, Suïssa, Luxemburg, Panamà i Uruguai), i que el total dels seus actius arriba als 1.985 milions d’euros i la ràtio de solvència, segons les directrius de Basilea III, era del 15,38%. Per la seva part, el Banco Madrid era una entitat privada especialitzada en la gestió de grans patrimonis, propietat del BPA, tenia uns 15.000 clients, la morositat no arriba al 2%, i amb 695 milions en dipòsits. El desencadenat indica que va ser la decisió de la Financial Crimes Enforcement Network (“FinCEN”) del Departament del Tresor dels Estats Units, de considerar BPA “com una institució financera estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals”. Recorda que el març del 2015, el Banc d’Espanya acorda la intervenció del Banco Madrid, després que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) acordés la intervenció de la matriu.

La família Cierco exposa que la intervenció i posterior liquidació del Banco Madrid es va produir malgrat que la seva situació de liquiditat i solvència era “molt superior als mínims legals exigits”, i malgrat que es podrien haver aplicat “mesures més proporcionades i menys oneroses”. Hi afegeix que quatre i sis anys després tots els procediments judicials i administratius iniciats amb relació a l’incompliment d’obligacions en matèria de blanqueig de capitals per Banco Madrid han conclòs “sense que s’hagi declarat l'existència de cap il·lícit per part dels seus administradors”. Fins i tot, afegeix que el procediment administratiu incoat pel SEPBLAC ha finalitzat “amb un sobreseïment” respecte a la totalitat dels administradors del banc. La darrera resolució és del 18 d’agost del 2021.

Per tot això, els titulars del banc andorrà desaparegut reclamen a l’Estat. Precisen que l’import de la reclamació dels quatre socis s’ha fet multiplicant el percentatge de cada un dels socis del Banco Madrid tant pel 100% del seu valor teòric comptable (129 milions) com pel 100% de la valoració obtinguda pel pèrit del banc (187 milions). Així hi ha quatre reclamacions de 3.932.000 euros i una de 129.805.000 euros.

Rajoy a Andorra

A l’estat espanyol, per ara, no es permet jutjar res de l’Operació Catalunya. El novembre passat, l’entitat de juristes Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDH) van demanar a la jutgessa d'Andorra que investiga el cas sobre la presumpta extorsió a Banca Privada d'Andorra (BPA), emmarcada dins l'Operació Catalunya, que citi a declarar els querellats Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz a més d'altres membres de l'antiga cúpula d'Interior. En cas que no es presentin a declarar, reclama que es dictin ordres de recerca i captura internacional a través de la Interpol.

Drets i l'IDH pretenen que la justícia determini quin paper va tenir el govern espanyol i el d'Andorra en la liquidació de BPA i les pressions per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. La jutge va admetre l'octubre del 2020 la querella presentada pels delictes de falsedat de document i coacció d'òrgans constitucionals contra l'expresident espanyol. A l'exministre Fernández Díaz també el consideren autor d'un delicte d'amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, juntament amb l'exsecretari d'Interior Francisco Martínez Vázquez i l'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó.

Foto principal: l’expresident espanyol Mariano Rajoy, en la compareixença pel cas Kitchen / Europa Press