L'Ateneu de Memòria Popular, que està format per múltiples entitats memorialistes, ha presentat aquest dijous un document amb al·legacions a l'avantprojecte de llei de memòria democràtica. Si bé és cert que les entitats han celebrat que s'estiguin fent moviments i passes endavant per la memòria històrica, han subratllat la necessitat de presentar diversos canvis perquè veuen l'avantprojecte insuficient, un fet que ha passat en part, critiquen, perquè "no hi ha hagut una participació real de les entitats memorialistes en la seva redacció".
En roda de premsa al Parlament, en un faristol que han convocat PSC, ERC, Junts, CUP i comuns per donar espai a les entitats perquè expliquin les al·legacions a la premsa, les entitats han destacat com a positiu de la llei que l'àmbit temporal s'allargui, al menys, fins a una part de la transició (1980), tot i que demanen que el text sigui coherent i es refereixi de forma efectiva també al darrer període del franquisme i la transició, perquè sostenen que en l'actual redacta gairebé no es fa referència a les lluites i represàlies dels anys 60 als 80.
També estableixen que la Comissió de Memòria Democràtica no ha de ser un òrgan consultiu més. Les entitats apunten que ha de treballar de forma independent per recollir tota la recerca ja feta fins ara per part dels acadèmics, historiadors i administracions locals. La seva tasca ha de ser la de posar les víctimes i represaliades al centre, amb un enfocament de gènere i transaccional. "És una comissió de la veritat que arriba tard i, tal i com està configurada, no servirà per cap procés de reconeixement de responsabilitats per part dels perpetradors", consideren des de l'Ateneu de Memòria Popular.
Així mateix, censuren que l'avantprojecte en cap cas suposa una garantia efectiva del dret a la justícia i que aquest apartat, a hores d'ara, és només un exercici retòric. Consideren que si realment es volen adoptar des de Catalunya polítiques per garantir el dret a la justícia, caldria crear una oficina d'informació i assistència a les víctimes i represaliades del franquisme i la transició. Aquesta oficina hauria de proporcionar assistència a les víctimes amb acompanyament jurídic i psicosocial per proporcionar informació i fomentar que, qui ho vulgui, pugui denunciar els crims de lesa humanitat i les vulneracions de drets fonamentals.
També apunten altres qüestions com que la reparació i reconeixement dels efectes dels Tribunals és insuficient, que la definició de "víctima" es queda curta, o que falta un protocol d'acompanyament a víctimes i familiars en les fosses. Per últim, assegurar que la memòria arriba a les aules i universitats com a garantia de no repetició i dotar d'estructura i suport a les entitats memorialistes "que porten dècades fent un servei públic que l'administració no ha assumit".